Els catalans estalvien uns 500 milions d’euros anuals amb la bonificació conjunta de l’IRPF. Així era almenys en situació de normalitat, quan l’economia no estava en plena pandèmia del covid-19, l’impacte del qual en la recaptació pot haver fet variar aquestes magnituds.
Inscriu-te a la newsletter El laborisme i l'enèsim triomf de FukuyamaInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Aquesta bonificació, com s’afirma al pla que el govern espanyol va enviar a Brussel·les divendres passat, va permetre un estalvi de 2.293 milions per als contribuents, segons els càlculs de l’Airef, el supervisor fiscal. Tenint en compte que el 2018 (l’últim any amb el pressupost liquidat) els catalans van aportar un 22% de l’IRPF que es va pagar a Espanya, això implica que van estalviar 500 milions d’euros.
En cas que es retirés la bonificació, per tant, el que paguen els catalans per IRPF augmentaria en aquests 500 milions. D'aquests, 250 anirien a les arques d’Hisenda i els altres 250 se’ls quedaria la Generalitat, ja que les comunitats autònomes es queden el 50% de la recaptació per aquest tribut.
La possibilitat d’acabar amb la bonificació per la declaració conjunta apareix al document que el govern espanyol va enviar a Brussel·les divendres passat com a compromís a canvi de tenir accés als fons europeus per sortir de la crisi del coronavirus. Això va provocar enrenou durant el cap de setmana i va motivar que, diumenge al vespre, el govern central matisés que "no s’està plantejant" retirar aquesta bonificació i va emplaçar qualsevol modificació en l’IRPF a la reforma fiscal que es preveu per a l’any vinent. Ja s’ha creat un grup d’experts que faran un informe que, en teoria, servirà de base per a la reforma.
Fonts d’Hisenda expliquen que l’aparició d’aquesta mesura en un dels annexos de la llarguíssima documentació enviada a Brussel·les va ser una relliscada i que, molt probablement, "ningú del ministeri va revisar" aquella part del document. A Catalunya hi ha 531.000 declaracions de renda que es fan de forma conjunta. Aquesta xifra suposa una setena part del total de declaracions que es presenten a Catalunya.
El motiu que s’addueix a la documentació enviada a Brussel·les per justificar la supressió d’aquesta bonificació és que suposa un "desincentiu a la participació laboral del segon receptor", que molt sovint és la dona en el cas de les parelles heterosexuals, ja que tenen salaris més baixos, com mostren les dades de bretxa salarial any rere any.
"Fer la declaració conjunta només surt a compte quan un dels dos cònjuges té rendes i l’altre pràcticament no en té", explica el soci d'un gran despatx d'advocats que prefereix que no es publiqui el seu nom. "Si jo treballo i la meva dona no, potser ens surt a compte fer la declaració conjunta per tal que jo pugui gaudir de les bonificacions que ella pugui tenir –afegeix–, però s’ha de tenir en compte que això també pot fer que, en sumar les dues rendes, el tipus d’IRPF que ens toqui pagar també sigui més elevat".
Perfil del contribuent
Quin és el perfil de les parelles que gaudeixen més d’aquesta bonificació? Segons les dades de l’Agència Tributària, el 74% de les declaracions conjuntes les presenten persones que declaren uns ingressos anuals d’entre 12.000 i 60.000 euros anuals.
Especificant més, el grup més nombrós (amb més de 144.000 declaracions presentades) és el de les persones que ingressen entre 12.000 i 21.000 euros. Aquest mateix segment de la població, que representa gairebé una de cada quatre persones que fan la declaració de la renda a Catalunya, van pagar de mitjana un IRPF del 12,1% durant el 2018.
Les claus
1. Què és la declaració de renda conjunta?
La declaració conjunta és un dret que tenen els membres d’una unitat familiar (normalment, parelles) de presentar una única declaració de renda enlloc de fer-ne dues per separat. En alguns casos, això els permet tributar menys diners, de manera que els surt a compte fer-ho. Però no sempre és així.
2. En quins casos surt a compte fer la declaració conjunta?
Ras i curt, surt a compte quan un dels membres de la parella té uns ingressos determinats i l’altre membre en té molt pocs. Al sumar els ingressos de totes dues persones, això pot fer elevar el que es paga en IRPF (ja que potser se salta a un tram superior, amb una tributació més elevada). Tot i així, si la persona amb pocs ingressos té dret a determinades bonificacions (un cas molt habitual és pel fet de tenir fills) pot ser que a la parella li surti a compte fer la declaració conjunta.
3. Per què Hisenda diu ara que vol revisar aquesta bonificació?
Segons el document del govern espanyol enviat a Brussel·les, aquesta bonificació és “un desincentiu a la participació laboral del segon receptor”. El que vol dir és que la possibilitat de tributar menys per aquest motiu desincentiva que el segon cònjuge busqui una feina amb més ingressos.
4. S’aprovarà aquesta mesura?
A curt termini segur que no. La declaració de renda del 2021 (que s’ha de presentar entre l’abril i el juny del 2022) segur que encara serà amb l’esquema actual. El govern espanyol diu que els canvis que s’introdueixin en l’IRPF i altres impostos s’aplicaran a partir del 2022 i sempre agafant com a base l’informe del grup experts que ja ha començat a treballar en una nova reforma fiscal.