La nova llei catalana de comerç eliminarà els períodes de rebaixes
S’ampliaran els horaris d’obertura per acostar-los a la norma estatal
BarcelonaEl projecte per a la nova llei catalana de comerç acosta posicions amb la doctrina marcada per Madrid. La normativa que el Govern preveu aprovar a finals d’any amplia les hores d’obertura dels comerços de 72a 75 hores a la setmana i converteix el període de rebaixes en una recomanació en comptes d’una imposició. Es tracta, doncs, de la flexibilització dels dos punts més polèmics en aquesta regulació i que respon tant a “la realitat del sector” com a la “necessitat d’ordenar-lo i continuar amb la simplificació”, segons va explicar ahir el conseller d’Empresa i Ocupació, Jordi Baiget.
Concretament el projecte impulsat per la Generalitat -que encara ha de superar tots els tràmits fins a l’aprovació definitiva- preveu passar de tenir una regulació normativa delimitada per al període de rebaixes a recomanar un període que hauria de ser entre hivern i estiu, tot i que deixa en mans dels comerciants l’elecció del moment. És a dir, que si els comerciants volen fer diversos períodes de rebaixes o no fer-ne no hi hauria cap mena d’objecció.
A la pràctica, doncs, no hi haurà cap diferència amb la llei espanyola pel que fa al període de descomptes. “La tradició de les rebaixes està prou arrelada perquè hi continuï havent una generalització, però si hi ha comerciants que per la seva estratègia volen fer altres rebaixes i promocions ho poden fer”, va assegurar el conseller Baiget.
L’altre punt calent de la normativa és l’horari d’obertura dels establiments. Amb el nou projecte les botigues podran obrir un màxim de 75hores a la setmana de dilluns a dissabte, per bé que amb excepcions: en municipis de menys de 5.000 habitants els comerços de menys de 150m de qualsevol sector i que no pertanyin a cap cadena tindran llibertat horària, i en municipis de més de 5.000 habitants només tindran llibertat horària els establiments d’alimentació de menys de 150m. Pel que fa als municipis turístics, l’únic canvi que hi ha és que la revisió de la consideració d’un municipi justament com a turístic es farà cada quatre anys en lloc de cada vuit.
Val a dir que la normativa estatal fixa un límit molt més ampli, de 90 hores setmanals, i que, per tant, la normativa catalana continuarà sent més restrictiva. En matèria d’horaris comercials, es mantenen els deu festius d’obertura -vuit fixats per la Generalitat i dos pels ajuntaments- i s’estipula que quan s’acumulin més de dos festius seguits els establiments podran obrir un d’aquests dies. També hi ha canvis per als forns amb servei de cafeteria i terrassa i per a les parades de mercats municipals que tinguin un espai per a taules. Una vegada s’aprovi la llei, la llicència només permetrà que l’àrea de degustació ocupi un 33% de la superfície del local, i en el cas que es requereixi més espai s’haurà de sol·licitar un altre tipus de llicència.
La defensa del model català
Baiget ahir va afirmar que la nova legislació ha sigut consensuada amb tot el sector i que tots els grups parlamentaris n’estan al cas, cosa que els permet confiar en una aprovació definitiva sense “extremes dificultats”. Per acabar, el conseller va assegurar que la nova llei és fruit de l’acció del Govern i ha negat que el seu impuls respongui a una obligació adquirida pel fons de liquiditat autonòmic (FLA): “Defensem el model català, però no perquè sigui català, sinó perquè creiem que és el que més equilibri aporta a la diversitat de formats, i per aquesta raó volem donar-li seguretat jurídica”.