El català que retransmet les seves criptoinversions a 900.000 persones

BarcelonaFa cara de cansat perquè acaba d'aterrar de Miami, on durant quatre dies hi ha hagut unes jornades sobre bitcoin. Adrián Sáenz no es volia perdre la conferència més gran del món dedicada a la criptomoneda, encara que de moment no ho hagi explicat als més de 900.000 seguidors que esperen els seus consells sobre inversió a YouTube. Té 24 anys i en fa tres que va obrir un canal on cada setmana penja vídeos amb títols tan impactants com “Una setmana minant criptomonedes”, “Com convertir-se en milionari en un any” o “Com he creat 14 fonts d’ingressos amb 23 anys”.

“Des que vaig començar a estudiar sempre he fet d’emprenedor, em vaig donar d’alta d’autònom a segon de carrera”, diu per videotrucada des de casa seva a Andorra, on es va mudar el 2020, com molts altres creadors de continguts digitals buscant una fiscalitat més laxa. Mentre comença a explicar els seus inicis com a empresari precoç d’internet, una petita gata de color gris s’enfila a la seva cadira d’escriptori. “Es diu Shopi, per Shopify”, diu.

Aquesta empresa canadenca per crear botigues online és el motiu que a la seva edat ja hagi invertit prop de 100.000 euros entre criptomonedes, borsa i alguna incursió immobiliària (va comprar un pis a Andorra per llogar-lo a Airbnb durant la temporada d’esquí al petit país pirinenc). Quan encara estudiava màrqueting a la universitat privada ESIC, va començar obrint diversos e-commerce de moda urbana d’estil japonès.

Sáenz també es dedicava al drop shipping, un tipus de venda per internet força polèmic pel qual no cal emmagatzemar estoc dels productes, sinó que s’envia al client final a través d’un majorista –per exemple, AliExpress– sense que les mercaderies mai passin per les mans del venedor. Fins i tot, va arribar a impartir-ne cursos web. Però des de fa un temps paraules com bitcoin o mineria han substituït el comerç electrònic en els seus vídeos.

A Andorra va conèixer jugadors professionals que es guanyen la vida amb el pòquer online i fan servir les criptomonedes de manera habitual. “M’ho van explicar d’una manera que sabia que no m’estaven venent la moto”, assegura aquest santcugatenc. Ara aquestes divises digitals representen entre un 25% i un 30% del que destina a invertir. Sáenz també ha comprat dues màquines per minar (una la sortejarà entre els seus seguidors) amb les quals guanya uns 600 euros al mes, ara que ha caigut de nou el preu del bitcoin. A aquests beneficis hi ha de restar els 250 euros que gasta en electricitat per mantenir en marxa l'engranatge.

"Jo no dic a ningú què ha de fer"

Sáenz no es considera un guru de les criptomonedes: “Jo no dic a ningú què ha de fer. Ho provo i t’ho ensenyo, però no recomano ni aconsello res”. Insisteix que és conscient que el seu paper implica “certa responsabilitat” –la seva audiència són majoritàriament homes joves i el més probable que sense cap tipus de formació en finances–, que és curós amb els seus missatges i intenta evitar la cultura del pelotazo. Afegeix que no es pren aquestes inversions com una feina i que alguns dies ni tan sols en consulta l’evolució. “Ho enfoco d’una manera senzilla, sense estressar-me”, afirma.

Part dels seus ingressos també es basen en col·laboracions amb intermediaris com les cases de canvi cripto Binance i Coinbase, que el fan servir per publicitar-se. A Instagram té prop de 150.000 seguidors –aquí ensenya més fotos de viatges i cotxes d’alta gamma que inversions–, a TikTok l’observen 45.000 usuaris i a YouTube acumula més de 44 milions de visualitzacions.

Aquest inversor té una opinió clara sobre casos com el d’IM Academy, l’organització acusada d’estafa que va omplir el Palau Olímpic de Badalona d’aficionats a les criptomonedes el cap de setmana passat: “Aquest tipus d’estafes han passat tota la vida i seguiran passant; busquen què està de moda i se n’aprofiten. Aquestes empreses no tenen res de cripto, són un esquema Ponzi que ho agafa com a excusa”. De fet, defensa que ell mateix ha denunciat altres estafes al seu canal. A Sáenz li sembla que regular el sector el podria fer més accessible –i fins i tot fer-lo créixer–, però no té gaire clar el “com”. El que sí que deixa entreveure és que mentre el tracte fiscal sigui el mateix, seguirà tributant per les seves inversions a Andorra i no a Espanya.