El català Raül Blanco deixa la presidència de Renfe de manera sobtada

BarcelonaEl president de Renfe, Raül Blanco, deixarà el càrrec a l'empresa pública de ferrocarrils al·ludint "motius personals" i amb efectes des de dimarts que ve, 14 de gener, segons han confirmat a l'ARA fonts de l'operador ferroviari. Es tracta d'una dimissió "de mutu acord amb el ministeri de Transports", que encapçala Óscar Puente, i té com a prioritat centrar-se en nous objectius professionals en l'àmbit privat, segons les mateixes fonts. Tot i que tant l'operadora com el ministeri no han volgut donar més detalls d'aquesta decisió, algunes fonts apunten que el successor de Blanco podria ser el secretari general de Mobilitat, Álvaro Fernández Heredia, un home de la plena confiança del ministre de Transports.

En els quasi dos anys transcorreguts des de la incorporació de Blanco el febrer del 2023, els comptes de l'empresa pública han passat d'unes pèrdues de 123,4 milions d'euros el 2023 a uns números vermells de només 20 milions d'euros el 2024, fet que suposa una reducció de les pèrdues del 83%. Alhora, el resultat brut d'explotació (ebitda) ha augmentat un 28% respecte a l'any anterior.

Aquest últim any també s'ha culminat la modernització de la companyia amb el canvi dels equips de direcció, amb l'arribada de perfils professionals independents i paritaris als consells d'administració del grup, i amb la millora de les normes de transparència i compliance al si de l'empresa. D'aquesta manera, Renfe conclou aquesta etapa amb l'esperança de tenir resultats positius a partir del 2025 i preparada per ser "una de les grans empreses espanyoles globals en l'àmbit de la mobilitat durant els anys vinents", expliquen fonts de l'empresa.

Raül Blanco va arribar a la presidència de Renfe el febrer del 2023, després de la polèmica pels trens que no passaven pels túnels de Cantàbria i Astúries. El cas va escombrar la llavors secretària d’estat de Transports, Isabel Pardo de Vera, i el president de Renfe, Isaías Táboas (rescatat després pel govern de Salvador Illa per a l'empresa pública Infraestructures.cat), que van presentar la dimissió. Raül Blanco havia estat abans secretari d’estat d’Indústria, càrrec en què va estar quatre anys i des d'on es va haver d'enfrontar al tancament de Nissan a Espanya i la posterior reindustrialització de la planta de la Zona Franca.

El traspàs de Rodalies, pendent

Entre els temes que queden pendents en l'agenda del fins ara president de Renfe hi ha el traspàs de Rodalies a la Generalitat, una carpeta pactada per ERC i el PSOE per facilitar la investidura de Pedro Sánchez. D'aquest traspàs s'havia col·locat la primera pedra amb l'acord per crear una empresa mixta de la Generalitat i l'Estat i començar aquest 2025 els treballs per començar el traspàs amb la R1.

L'altre gran repte que ha hagut d'afrontar Blanco al capdavant de Renfe han estat les contínues incidències, no només a la xarxa convencional, sinó també a la d'alta velocitat. Durant l'any passat es van viure alguns episodis especialment greus i amb gran afectació per als viatgers, amb els problemes amb els trens de la sèrie 106 Avril de Talgo o el descarrilament d'un comboi al túnel que uneix les estacions d'Atocha i Chamartín l'octubre passat.

Blanco, des de la presidència de Renfe, ha hagut de lidiar amb la creixent competència i la guerra de preus que se n'ha derivat, per l'entrada de nous operadors –Iryo i Ouigo– en alguns dels corredors de l'alta velocitat. També s'ha trobat amb el trencament de l'empresa mixta amb la SNCF francesa per operar el corredor entre Barcelona i París, que va quedar de moment a mans només de la companyia francesa.

Militant del PSC, Raül Blanco és llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona i postgrau en desenvolupament local i regional per la mateixa universitat. També té un postgrau en anglès financer a la Universitat Pompeu Fabra - British Council. Abans d'aterrar a Renfe era director general de la Fundació Escola d'Organització Industrial (EOI). I des del mes de juny del 2018 fins al mes de desembre del 2022, Blanco havia ocupat el càrrec de secretari general d'Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa al ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. Amb anterioritat, va exercir els llocs de director de Desenvolupament Econòmic i Ocupació a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, gerent d'estratègia industrial a la direcció general d'Indústria de la Generalitat de Catalunya i cap del Servei d'Estudis i Publicacions del Cidem.

En l'àmbit docent, ha impartit classes al Centre d'Estudis Internacionals de la Universitat de Barcelona i a les facultats d'economia i empresa de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universitat de Barcelona. Així mateix, ha col·laborat en cursos i seminaris en altres centres nacionals i internacionals.