305 euros menys per cada català: l'infrafinançament autonòmic, el pitjor en 12 anys

BarcelonaCatalunya va tornar a rebre el 2021 menys recursos que la mitjana de les comunitats autònomes. Si bé va ser el tercer territori de l'Estat que més va aportar al sistema de finançament autonòmic, es va situar en la desena posició –d'un rànquing de 15– pel que fa a recursos rebuts. Aquesta situació es reprodueix per dotzè any consecutiu.

Així es desprèn de les dades de liquidació del model de finançament autonòmic que el departament d'Economia de la Generalitat ha donat a conèixer avui. Catalunya només va quedar per sobre del que reben la mitjana de comunitats el 2009, el primer any d’aplicació de l’actual model de finançament autonòmic. Aleshores ho va fer en un 2,3%.

"Les dades demostren que Catalunya torna a ser perjudicada per un model injust i caduc, ja que els catalans paguen molt per sobre de la mitjana i, en canvi, reben per sota de la mitjana", critica la consellera d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Natàlia Mas.

En concret, Catalunya va aportar 3.153 euros per habitant, el que suposa un 17,7% més que la mitjana, mentre que va rebre un 2,1% per sota de la mitjana, amb 2.848 euros per càpita. Així, la diferència entre el que es va aportar i el que es va rebre és de 305 euros per cada català. És la xifra més alta des que es va implantar el model, ara fa 14 anys.

Aquest desajust entre recaptació i retorn s'explica veient la posició que ocupa Catalunya en cada un dels dos rànquings: és desena en ingressos rebuts, tot i ser la tercera que més aporta. Ara bé, si es té en compte l'impacte del cost de la vida, la posició empitjora i Catalunya cau a la catorzena posició, amb 2.558 euros per habitant, el que suposa el penúltim lloc i un 12,1% menys que la mitjana del conjunt de territoris que participen en el règim comú de finançament –Navarra i el País Basc operen sota el règim foral.

A ulls del catedràtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas, aquest fenomen s'explica perquè els criteris que utilitza l'Estat són poc sensibles a la realitat catalana. "Com millor va l'economia catalana, és a dir, com més ocupació crea i més augmenta la seva capacitat fiscal, més gran és el forat entre el que aporta i el que rep", assegura.

Desequilibri territorial

Per la Generalitat, aquestes dades posen de manifest un any més que els mecanismes de redistribució i anivellament de l'actual model de finançament fan que el repartiment no sigui equitatiu. "Mentre que Catalunya està sistemàticament per sota de la seva aportació, altres comunitats amb una capacitat tributària molt inferior a la mitjana reben sempre més recursos per habitant que Catalunya", ha explicat en un comunicat.

En el cas de la Comunitat de Madrid, aquesta diferència s'enfila fins als 935 euros per habitant, ja que rep un 17,1% menys que la mitjana, cosa que la situa a la cua. Ara bé, López Casasnovas recorda que Madrid ho compensa amb l'efecte capitalitat, que fa que tingui més inversions públiques i privades i una menor dependència del model de finançament. "Per a ells és més fàcil digerir l'infrafinançament, perquè poden compensar-ho amb ingressos de la resta", afegeix.

A l'altra banda del rànquing hi ha Extremadura, que és la segona que menys aporta (1.931 euros), i la que més rep, amb 4.153 euros per càpita, l'equivalent a un 42,7% més que la mitjana.

Un model sense revisió

L'actual model de finançament es va aprovar l'any 2009 i preveia una revisió periòdica quinquennal, és a dir, el 2014 i el 2019, però encara no s'ha fet cap posada al dia. Segons l'executiu català, des d'aleshores ha augmentat la disparitat en el repartiment de recursos entre comunitats i s'ha accentuat el desequilibri entre els ingressos totals percebuts per l'Estat i els de les administracions territorials. De fet, entre el 2012 i el 2022 els recursos de l'Estat han crescut un 88,7%, mentre que els de les comunitats només han augmentat un 40,5%.

"És un model que s’hauria d’haver revisat ja el 2014 però que cap govern espanyol, ni del PP ni del PSOE, ha volgut tocar. Mai, des que es va aprovar la primera llei de finançament autonòmic, el sistema ha estat tants anys sense canvis", ha criticat la consellera Mas.

La titular d'Economia també ha criticat la "inexecució reiterada" d'inversions de l'Estat a Catalunya. De fet, l'Estat havia de publicar les dades d'execució de tot el pressupost del 2022 el passat 30 de maig, dos dies després dels comicis municipals que van propiciar la convocatòria de les eleccions generals del pròxim 23 de juliol per part del president del govern, Pedro Sánchez, però des del ministeri d'Hisenda es va decidir ajornar la publicació de les dades, que continuen sense ser públiques.