La resposta d'Antoni Castells a Jordi Pujol

L'exconseller reconeix que CiU va defensar el concert econòmic abans del 1980, però no quan va arribar a la Generalitat

ARA
i ARA

This browser does not support the video element.

Va ser un dels moments que van marcar l'acte sobre l'infrafinançament de Catalunya organitzat dimecres per l'ARA al Palau Robert. Hi participaven l'actual conseller d'Economia, Jaume Giró, i tres exconsellers, Oriol Junqueras, Andreu Mas-Colell i Antoni Castells, moderats per la directora del diari, Esther Vera. El concert econòmic basc i per què Catalunya no hi havia accedit va ser una de les qüestions principals, especialment quan Castells va assegurar que Catalunya havia rebutjat disposar del concert econòmic, segons li havia explicat el conseller basc d'Economia de 1980 a 1984, Pedro Luis Uriarte. L'expresident Jordi Pujol, present en l'acte i poc procliu actualment a manifestar-se públicament, va decidir-se a demanar el micròfon i intervenir. I ho va fer per afirmar que CDC sí que havia demanat el concert econòmic per a Catalunya durant la Transició.

Cargando
No hay anuncios

Les reaccions no es van fer esperar. Aquest dijous era el mateix Uriarte qui, reivindicant-se com a testimoni directe, replicava que els nacionalistes catalans van rebutjar l'oferta d'un concert que els va fer el govern d'Adolfo Suárez. I aquest divendres, en una carta a la directora a l'ARA, l'exconseller Castells suma arguments en la mateixa direcció. En el seu escrit admet que "si Catalunya no té el concert, no és perquè no vulgui o no hagi volgut, sinó perquè l’Estat no ho ha acceptat mai", i també dona la raó a Pujol sobre el fet que CDC i CiU defensessin el règim fiscal diferenciat quan es debatia l'Estatut de Sau i, després, al Congrés de Diputats. Però afegeix: "Això no significa que la història que explica Pedro Luis Uriarte sigui necessàriament falsa".

Castells argumenta que "unes coses van tenir lloc el 1978 o el 1979 (l’Estatut de Sau, les votacions al Congrés)" i que l'altra, l'oferta que Suárez va fer al conseller de Finances de la Generalitat Ramon Trias Fargas, va arribar el 1980. "Quan van succeir les primeres, CiU no governava (ni pensava que fos massa probable fer-ho), i quan va tenir lloc l’“anècdota Uriarte” Trias Fargas era conseller i sabia el que suposava el dia a dia del govern", apunta. I sentencia: "El president Pujol no era a la reunió i sap molt bé que Ramon Trias Fargas era molt capaç de sostenir posicions pròpies sense haver-les consultat massa. El mateix president Pujol reconeix que, encara que ell defensava que un govern ha de recaptar impostos per poc popular que sigui, en el seu entorn hi havia gent que no ho veia tan clar". Per tot plegat, l'exconseller conclou que es fa difícil de creure que la versió d'Uriarte "sigui només fruit de la seva imaginació".

Cargando
No hay anuncios