Cases rurals: poca variació de preus

BarcelonaEl turisme rural és un dels que menys ha patit la pandèmia a Catalunya. Gràcies a la proximitat i, en general, a oferir activitats i experiències a l’aire lliure, els establiments rurals d’arreu del país ja es van omplir al llarg de tot l’any passat de visitants majoritàriament catalans, que a falta de poder anar-se’n més lluny de vacances van buscar uns dies de desconnexió a poques hores de casa en cotxe.

Malgrat els carnets de vacunació, aquest estiu les possibilitats de viatjar a l’estranger continuen sent escasses i, sumant-hi la por que provoca a molta gent la cinquena onada, moltes famílies tornaran a optar pel turisme de proximitat i en ambients allunyats de les grans ciutats. És per això que per segon estiu consecutiu els allotjaments de l’interior de Catalunya tornen a presentar ocupacions elevades, sobretot en comparació amb les poblacions costaneres que acostumaven a rebre un gruix molt gran de visitants estrangers durant l’estiu.

Ara bé, tot i l’alta ocupació, la pandèmia ha provocat que moltes reserves es tanquin a última hora. És per això que encara queden cases rurals amb places disponibles. Per a l’elaboració d’aquest article s’han consultat reserves per internet de més d’un centenar d’establiments de turisme rural i, com s’observa al gràfic adjunt, per a l’última setmana completa d’agost, del dia 23 al 29, els preus per persona en establiments rurals són bastant similars a totes les regions del país, inclosa la Catalunya del Nord, a l’altra banda de la frontera franco-espanyola.

Girona, més cara

En aquest sentit, de mitjana els preus arreu del territori es mouen entre els prop de 28 euros per persona i nit de mitjana a les Terres de l’Ebre fins als més de 41 euros en cases rurals de les comarques de Girona, la zona més cara. En general, però, la majoria de territoris tenen preus que oscil·len entre els 30 i els 35 euros de mitjana.

De fet, cal tenir en compte també l’oferta disponible. Una de les zones amb menys oferta és l’àrea metropolitana –es concentra sobretot al Vallès i al Montseny, i en menys quantitat al Maresme–, mentre que Girona és la que acumula més establiments de turisme rural, tant a les comarques costaneres com a les interiors, com ara la Garrotxa o el Ripollès. Aquesta varietat explica en part que, de mitjana, els establiments siguin més cars, ja que és on s’acumula el gruix de cases rurals amb els preus més elevats de Catalunya. Com es pot comprovar, a la majoria de regions hi ha establiments que passen dels 50 o inclús dels 70 euros per persona i nit, però a les comarques gironines fins i tot n’hi ha amb preus superiors als 100 euros, la qual cosa infla la mitjana.

A l’altre extrem, és factible trobar opcions per menys de 20 euros a la majoria de territoris del país, amb un establiment que ofereix un preu per persona de 13 euros per nit a les comarques de Lleida, tot i que es tracta d’un cas aïllat. En qualsevol cas, Girona i l’àrea metropolitana són les zones més cares, segurament també per una qüestió de demanda –les comarques del nord-est del país són un dels punts d’estiueig més habituals per a molta gent de la zona metropolitana. Tot i així, al final el preu de l’estada dependrà molt més, com és lògic, dels serveis que ofereixi cada establiment més que no pas d’on estigui situat.

Sobre aquest aspecte, a diferència dels hotels, en què les variacions de preu poden ser molt elevades segons la categoria de l’establiment, les cases rurals tenen menys varietat, per la qual cosa el preu pot ser un factor més secundari que quan es va de vacances en altres allotjaments. Això permet centrar-se més en què es vol fer i quina zona del país es vol conèixer.