Els càrrecs intermedis són els únics que van guanyar poder adquisitiu el 2017
EADA constata que els salaris baixen malgrat que l’economia ja fa tres anys que millora més d'un 3%
BarcelonaEl salari brut dels treballadors espanyols es va situar l’any passat en els 22.793 euros de mitjana, una xifra lleugerament inferior a la de l’any anterior: és un 0,21% més baixa que el 2016, segons les últimes dades de l’informe 'Evolució salarial 2007-2017', que ha fet públic aquest dimarts l’escola de negocis EADA juntament amb la consultora ICSA Grup. La retribució dels càrrecs intermedis, en canvi, va millorar un 2,72% fins als 40.435 euros i la dels directius, un 0,28%, fins als 79.097 euros bruts anuals de mitjana.
D’aquesta manera, l’estudi constata que el 2017 els càrrecs intermedis són els únics que van augmentar els seus ingressos durant el 2017. Al conjunt d’Espanya, els treballadors rasos van seguir perdent ingressos malgrat que l’economia espanyola ja fa tres anys que creix per sobre del 3%. "Això passa pel temor [dels empresaris] que la recuperació no sigui prou sòlida, però és evident que ara ja hi ha debat intern sobre els salaris entre sindicats i patronals", ha explicat el president d’Icsa Grupo, Ernesto Poveda.
Segons l’informe, el creixement econòmic encara no es trasllada als salaris pels efectes de la crisi: "Les noves incorporacions entren amb salaris més baixos que els que hi havia abans; ho veiem cada dia, amb la crisi i el rejoveniment de les plantilles això s’ha convertit en un exemple", ha remarcat Poveda. En el cas dels càrrecs intermedis, el sou ha augmentat lleugerament per la llei de l’oferta i la demanda: "Ara hi ha molta necessitat de caps intermedis, per això el seu salari ha pujat lleugerament, però estem parlant de molt poc, uns 1.000 euros anuals, que són uns 80 euros bruts al mes".
Per a Poveda, aquest estancament dels salaris acabarà sent contraproduent per a les mateixes empreses. "Al final les companyies no podran retenir el talent perquè els treballadors buscaran altres opcions de feina a mesura que es generi més ocupació", assegura Poveda, que matisa que "tampoc es pot estirar més el braç que la màniga, però la qüestió dels salaris s’ha d’equilibrar". "Es demana molta experiència però no s’està donant una compensació intel·ligent a les persones i això a curt o llarg termini tindrà conseqüències", ha afegit Poveda.
Per sectors, segons indica l’informe, els que paguen millor són els més innovadors, "perquè necessiten gent més qualificada i a més els costa trobar-los". Per contra, el turisme i el comerç són els sectors amb pitjors retribucions, "a banda d’horaris infernals i moltíssimes hores extres", apunten els autors de l’informe.
Malgrat aquestes xifres, les dades recopilades a l’informe indiquen que la tendència ha començant a canviar la segona meitat del 2017 i sobretot a l’inici d’aquest any. "Algunes empreses han començat a rectificar aquesta línia, al marge de les negociacions salarials entre patronal i sindicats", assegura el president d’ICSA Grupo.
Efecte capitalitat i la manca de concert econòmic
Catalunya és manté com la quarta comunitat que millor paga de l’Estat, darrere de Navarra, Madrid i el País Basc. Tal com passa a la resta d’Espanya, les retribucions dels treballadors rasos també han baixat aquest any respecte al 2016, mentre que les dels directius i els càrrecs intermedis han seguit pujant.
Per a Poveda, la situació de Catalunya té a veure amb "diversos factors": "D’una banda, a Madrid tenen empreses més grans, més multinacionals per l’efecte capitalitat, que paguen millor en tots els estaments empresarials, mentre que aquí tenim molta més pime i no tanta afluència de multinacionals". El segon motiu té a veure directament amb la política. "Navarra és una comunitat amb concert econòmic i segurament això també hi influeix, perquè tenen més diners per a ells i per tant també retribueixen i reparteixen millor", ha destacat Poveda, que ha afegit que "a Catalunya hi ha hagut una vertadera sangria de petites empreses". "Aquí els errors els paguem nosaltres, no els paga una central que és a París, Londres o Berlín; aquí els errors van contra el capital dels inversors locals", ha conclòs.
