Les càrnies, trituradores de drets laborals

BarcelonaSegons les dades de la Federació d’Empreses de Carns i Indústries Càrnies (FECIC) que fan referència al 2017, la indústria càrnia va ser el quart sector d’Espanya amb més producció. A més, la facturació de la indústria càrnia representa més del 20% de tot el sector alimentari espanyol i té un impacte del 2% sobre el PIB de l’Estat. Cada any se sacrifiquen més de 60 milions d’animals, amb el negoci porcí al capdavant (el 2017 quasi 50 milions de porcs van passar per l’escorxador). A Catalunya, de fet, hi ha més caps de bestiar que persones. Mentre que el sector no ha parat de créixer durant els últims anys, els treballadors han estat sotmesos a unes condicions laborals que s’equiparen a “l’esclavatge”. Així ho defineixen tots els testimonis entrevistats per aquest diari, persones que fins fa pocs anys encara no havien alçat la veu contra la precarietat laboral i que ara afirmen “no tenir por”.

El gran problema del sector es remunta a l’aparició de les falses cooperatives, organitzacions on la figura del soci és diferent de la del treballador i que estan controlades pels mateixos propietaris de les càrnies. Les grans empreses subcontracten els empleats a través d’aquestes falses cooperatives, i s’asseguren que els treballadors cobrin sous per sota dels convenis i que no se’ls respectin drets laborals com l’atur i la cobertura per accident o baixa maternal. Aquesta situació es produeix per una raó senzilla: “La gran majoria dels treballadors són nouvinguts”, explica Montse Castañé, representant del sindicat Coordinadora Obrera Sindical (COS) i treballadora del sector des dels 11 anys. Castañé explica que “és gent que no entén l’idioma i amb un alt grau de vulnerabilitat perquè no coneix els seus drets laborals”.

Així ho corrobora el Manolo (nom fictici), un extreballador del sector que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Ell acumula més de 14 anys en càrnies i recorda com va firmar el seu primer contracte: “Abans de firmar ja estàvem treballant i, un cop dins la sala, els encarregats ens anaven cridant un per un”. Recorda com li van posar una pila de papers que no va tenir temps de llegir i admet que, com molts altres companys, va “firmar per por” i perquè “necessitava trobar feina”.

Sense temps per a la família

La pèrdua de drets laborals tampoc queda compensada per una jornada laboral que es pugui conciliar amb la vida familiar. És el cas d’Ali Zaguaj, un extreballador de Le Porc Gourmet que afirma que va ser acomiadat per haver participat en una acampada reivindicativa davant l’empresa al mes de febrer. La seva jornada començava a les tres de la tarda i s’allargava fins a les dues de la matinada. “Però quasi cada dia venia l’encarregat i ens deia que havíem de treballar fins a les cinc de la matinada”, comenta. Així sis dies a la setmana. Ell té una nena d’11 anys, i quan arribava el dissabte (l’únic dia de festa) admet que no tenia ganes ni de menjar, només volia “descansar i dormir”. Tot plegat, per un salari que amb prou feines superava els 1.000 euros mensuals. Amb tot, l’Ali ressalta l’efecte de la lluita sindical: “Abans vèiem sous de 500 euros al mes”.

Però el més dur és el dia a dia dins la mateixa empresa. Les veus entrevistades per l’ARA afirmen que han vist gent dormint al mateix escorxador, treballadors a qui no es permetia anar al lavabo i agressions físiques per part dels encarregats. “Els mateixos encarregats divideixen els treballadors per races i idiomes perquè es generi un mal ambient entre ells” i no decideixin organitzar-se, comenta Castañé.

A banda, els accidents laborals ja formen part de la rutina dins moltes de les grans empreses càrnies. No obstant això, els empleats no tenen cap mena de cobertura sanitària. La Montse afirma que ha vist gent que es va tallar els dits i que van haver d’anar a l’hospital “en bicicleta”. “Allà no tens seguretat ni salut; val més el porc que està penjat que el mateix treballador”, critica Castañé.

Malgrat les condicions laborals, els mateixos treballadors reconeixen que estar dins una càrnia és una de les vies més ràpides per entrar al mercat laboral, fins al punt que alguns ocupen un lloc de treball amb la documentació d’un altre. “Hi ha persones que treballen sense papers i no es queixen, perquè si ho fan els poden deportar”, sentencia Castañé.