Pensions: un estudi alerta que allargar la vida laboral pot afectar la salut
Un estudi de Fedea alerta dels riscos per a la salut de la proposta per fer sostenible el sistema i demana un model més flexible
MADRIDL'edat de jubilació ordinària a Espanya és de 66 anys i dos mesos, però es pretén arribar als 67 anys l'any 2027. La dinàmica a nivell internacional també passa per posposar la jubilació i allargar la vida laboral com a via per mantenir el sistema, tenint en compte també que l'esperança de vida és cada cop més alta. En el cas espanyol, si bé hi ha l'opció de jubilar-se als 65 anys sempre que es compleixin els requisits, la primera part de la reforma del sistema de les pensions, que declara la guerra a la jubilació anticipada amb l'objectiu d'allargar l’edat de jubilació real (la mitjana és ara de 64,6 anys) fins a l'edat legal (que està entre els 65 i 66 anys), ja ha estat tota una declaració d'intencions.
Ara bé, una decisió així també pot tenir un impacte negatiu sobre la salut en algunes professions. Així ho conclou un estudi publicat per la Fundació Fedea que adverteix que endarrerir la sortida del mercat laboral pot augmentar el risc de mort. Fedea ha investigat els efectes que va tenir la reforma de les pensions de l'any 1967, amb un canvi legislatiu que va suposar un enduriment a l'hora de poder accedir a la jubilació als 65 anys. La decisió es va traduir en un augment del 50% del risc de morir entre els 60 i 69 anys. Amb tot, l'estudi elaborat pels investigadors Cristina Balles, Sergi Jiménez i Han Ye no només triava un conjunt poblacional limitat, sinó que també és preliminar encara.
L'informe aprofundeix en les particularitats de cada feina i destaca que no és el mateix treballar a la construcció que a l'administració pública. Així, Fedea vincula un major risc per a la salut amb el tipus de feina: en aquelles ocupacions que físicament són més exigents o on el treballador ha d'afrontar més estrès, la mortalitat puja més. A més, destaca que just abans de jubilar-se augmenta "l'estrès mental i social" en el treballador, cosa que també llasta la salut. En el cas de les feines on la càrrega física o psicosocial és menor, el risc de morir abans cau fins al 30%.
"Si et jubiles abans ja no has d'anar a treballar, pots caminar les hores que has de caminar, cuidar-te una mica més...", explica la catedràtica d'economia de la Universitat de Barcelona Montserrat Guillén, que assumeix la correlació directa entre salut i feina. Guillén, però, també es mostra "cauta" a l'hora d'extrapolar les conclusions en l'actualitat i apunta que cal tenir en compte els últims canvis culturals al mercat laboral, com ara la millora en la prevenció dels riscos.
Però les dades són "preocupants", destaca l'estudi, afirmació que comparteix Guillén. Per això els investigadors demanen que les decisions que afecten el sistema de pensions i, en concret, la d'allargar la carrera laboral o l'edat legal de jubilació "es dissenyin de forma diferent". Així, des de Fedea demanen tenir en compte el grau d'exigència física, emocional i mental de la feina a l'hora de fixar l'edat de jubilació. Això, de fet, ja passa en el cas dels miners, que, com a norma general, es jubilen entre els 40 i 50 anys. "Crec que aquest matís de les professions és molt important", diu la catedràtica de la UB en una conversa amb l'ARA.
Efecte classe social
Guillén també destaca que a l'hora de prendre una decisió així, és a dir, si jubilar-se abans o just quan et toca, també cal tenir en compte la renda de la persona treballadora. "¿Fins a quin punt no hi ha un efecte de la riquesa?", es pregunta. Posa d'exemple que si la persona no ha tingut una capacitat d'estalvi elevada perquè els ingressos eren baixos i quan li toca jubilar-se li queda una prestació molt petita, decidirà allargar la seva vida laboral. "Molts cops [la decisió] es pren perquè no et pots jubilar", reitera. A més, afegeix que normalment l'esperança i qualitat de vida d'una persona quan envelleix "és més alta entre les classes més altes". "Hi ha molts efectes amagats que cal tenir en compte", reitera.
Amb tot, allargar la vida laboral i endarrerir l'edat de jubilació és una tendència majoritària a Europa. La decisió, impulsada sobretot per l'augment de l'esperança de vida, també és una manera de reduir la despesa en pensions, més en un moment en què molts països veuran jubilar-se la generació més nombrosa: els baby boomers. La pregunta que es fan els països és si seran capaços de fer front a aquest cost tenint en compte que la mà d'obra que s'incorpora al mercat laboral i que, per tant, ha de pagar les pensions del present està disminuint. Aquest escenari ha portat alguns països a explorar vies com la combinació de la pensió i el treball.