La cara i la creu del nou sistema d'IVA europeu per als petits comerços electrònics

Setze mesos i una pandèmia després, les noves regles del joc estan a punt d'activar-se. A partir d'aquest dijous, 1 de juliol, els comerços electrònics que venguin a altres països de la Unió Europea veuran la seva tributació regulada amb nous criteris. Brussel·les s'aproxima, així, a un objectiu doble: convertir-se en un mercat únic de veritat i blindar-se davant del frau i els problemes de competència que generen les grans plataformes estrangeres. Però què suposa aquest canvi, a la pràctica, per als petits empresaris? 

Pagar al nivell d'altres països

Baixa considerablement el llindar que obliga a pagar l'IVA que estipuli el país de destí

Fins ara, els comerços locals que venien per internet a persones d'altres països només declaraven l'IVA en el territori en qüestió si superaven un nivell concret de facturació a l'exterior. Per exemple, una botiga de roba catalana que tingués un volum de vendes important a Alemanya, havia de pagar l'IVA d'aquest país només si superava els 100.000 euros de facturació a l'any en vendes fora d'Espanya. Si ho feia, a més, passava a estar obligada a obtenir un CIF alemany i contractar un gestor per fer els tràmits pertinents. La mateixa dinàmica es repetia a tots els països, però amb llindars diferents: França i Itàlia forçaven a seguir aquest procediment quan les vendes a clients d'altres territoris superaven els 35.000 euros a l'any.

Tot aquest garbuix l'intenta resoldre ara la Unió Europea col·locant un llindar únic de 10.000 euros. Daniel Vaccaro, fiscalista i professor d'EAE ho veu com una forma d'ajudar a fer que els països recaptin els impostos derivats del consum dels seus ciutadans. “Fins ara, s'havia de superar com a mínim un límit de 35.000 euros perquè aquests països cobressin alguna cosa”, raona. Però per a les empreses, això multiplica les possibilitats d'haver de pagar l'impost al nivell que tinguin establert altres països. 

Simplicitat en els tràmits

Ja no caldrà fer-se CIF estranger ni contractar un gestor en altres països

A canvi, la segona gran novetat és que tota aquesta gestió es podrà fer a casa, encara que s'estigui tributant prenent com a base l'IVA d'un altre país. És el sistema anomenat Mini One Stop Shop (MOSS) o finestreta única, que fa que la botiga de roba catalana pagui IVA alemany, francès o italià però el pagui a Espanya. Després, detalla Vaccaro, el govern espanyol serà l'encarregat de repartir el que pertoqui a cada país implicat. En resum, simplifica el fiscalista, amb la nova norma “és més fàcil que hagis de tributar al lloc de destí, però s'ha facilitat la forma de fer-ho”. 

Més registres d'activitat

Serà obligatori deixar constància al detall de totes les vendes a clients de fora

Els comerços electrònics passen, doncs, a estar obligats a omplir els formularis que els evitarà pagar aranzels a la duana i a portar un registre de totes les vendes que fan fora del país. “Encara que tinguin operacions molt petites han de portar un llibre molt detallat, perquè Hisenda pot venir a fer una inspecció i demanar-los el llibre amb tots els clients als quals han venut a Europa”, explica Sandra Font, responsable de l'oficina tècnica de barreres a la internacionalització d'Acció. Segons Font, a qui més afectarà això serà als comerços que han fet el salt a internet fa poc, per la pandèmia, o als que no es prenen massa seriosament aquest canal. “Aquesta normativa farà que el que venia online esporàdicament, o de qualsevol manera, s'hagi de plantejar fer una estratègia d'e-commerce i fer números”, assegura. 

Menys competència de la Xina

Desapareix el mecanisme pel qual les grans plataformes estrangeres podien estalviar-se pagar aranzels

La norma també canvia coses per a les plataformes estrangeres. Fins ara, si un client europeu comprava un producte de menys de 22 euros a un comerç electrònic xinès o nord-americà, s'estalviava els impostos i els aranzels. Segons explica Font, però, la UE ha deixat d'ingressar 50.000 milions d'euros per la picaresca que fan part d'aquestes plataformes, ja que moltes facturen compres superiors en paquets de menys de 22 euros. Amb la nova normativa aquest límit desapareix i se n'estableix un altre de 150 euros però amb altres consideracions que obliguen les plataformes "a assumir un rol més actiu en la liquidació de l'IVA d'aquests productes", resumeix Vaccaro.

El perill per a l'usuari és que això encareixi els productes que vinguin de la Xina, però donarà als empresaris l'oportunitat de competir més de tu a tu contra plataformes com Aliexpress, que és sobretot a qui es dirigeix aquest nou supòsit.