I ARA QUÈ? ELS DEBATS DE L'ARA

Pantone de capitalismes vs. cooperativisme anticapitalista

David Fernàndez debat el futur del sistema amb Miquel Puig dins del cicle 'I ara què?', en un cara a cara moderat per Antoni Bassas

i Sílvia Barroso
31/03/2016
3 min

BarcelonaEncara és massa aviat per saber si David Fernàndez serà devorat pel seu personatge o no, però de moment no se li veuen esquerdes. Ni tan sols quan s'ha d'enfrontar amb un os dur de rosegar com Miquel Puig. L'exdiputat de la CUP i el doctor en economia, tots dos col·laboradors de l'ARA, s'han enfrontat aquest dijous al vespre en un partit amistós però exigent que els ha portat a un Auditori AXA ple de gom a gom: 600 persones assistint a un debat sobre economia. Sí, sí. Un cara a cara titulat 'Capitalisme: reforma o substitució?' que aquest diari ha tingut la temeritat d'organitzar dins el cicle 'I ara què?' –dirigit i presentat per Antoni Bassas– i les entrades per al qual s'han esgotat. A primera fila, el professor de l'Iese Alfredo Pastor; el gerent de la UPF, Jaume Badia; el diputat de la CUP Albert Botran, i el president de l'ARA, Ferran Rodés, entre altres.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

No és fer cap espòiler si confirmem que, com se sospitava, Puig ha defensat l'opció de la reforma i David Fernàndez s'ha inclinat per la substitució. Per a l'un, Suècia és "el far". Per a l'altre, la clau és el cooperativisme i el sector públic.

El que potser ningú no s'imaginava és que durant ben bé tota la primera part Puig dominaria el joc. Venia embalat, preparadíssim, amb respecte per un rival que té uns quants 'Polònia' i l'episodi de desafiament a Rodrigo Rato al currículum.

Per això de seguida ha xutat a porteria deixant anar la idea força del seu discurs: el capitalisme és "plàstic", té múltiples formes i pots triar. Com si tinguessis un Pantone. Al catàleg de colors hi ha el capitalisme de Suècia, "imperfecte perquè té un sector públic enorme", el d'Espanya, que és "d'amiguets", el "capitalisme autoritari de la Xina" i molts altres. "Quin és el model que més t’agrada? Per a mi els millors capitalismes són els nòrdics, més civilitzats. No són el cel, perquè som a la Terra, però és millor del que tenim aquí", ha argumentat.

De res ha servit que David Fernàndez hagi replicat que "no es tracta de fer el paradís a la Terra, sinó sortir de l'infern". Que "ara mateix el motor únic del capitalisme és l'afany de lucre i cada cop necessita recórrer més a l’autoritarisme. És socialment injust, amoral i indiferent a les desigualtats".

Miquel Puig es negava a acceptar la metàfora "antropomorfizadora" amb què el cupaire atribuïa al capitalisme un "ADN" pervers o "pecats genètics". "Això no és culpa del sistema, no pots criticar un sistema per no tenir sentiments, són les persones les que n'han de tenir. L'egoisme existeix des que l'home és home... i des que la dona és dona", amb la referència femenina afegida després d'una pausa, com si hagués recordat de sobte que parlava davant d'un que lluita contra el patriarcat.

Sense perdre el somriure, Puig repetia que estava d'acord amb la crítica a l'actual estadi del capitalisme i que per això cal reformar-lo. Esmentava Suècia una vegada i una altra. I reaccionava a les observacions de Fernàndez amb moviments de braços –obrint-los i tancant-los– i amb expressions facials de professor que es veu davant d'un alumne avantatjat que la toca bé encara que no toqui de peus a terra.

Però ha arribat la remuntada. Fernàndez, amb els seus gestos habituals i tan ben imitats, tocant-se la barbeta, arremangant-se les mànigues ja arremangades i estirant-se les dues samarretes per protegir-se la ronyonada de l'aire condicionat que feia estossegar alguns assistents, ha anat creixent i creixent. Ha explicat la seva vida com a cooperativista modèlic i ha acabat guanyat-se les rialles del públic acorralant Puig en una observació sobre la ineficàcia del sistema fiscal que el professor ha assumit encongint-se d'espatlles. El cop de gràcia definitiu ha estat quan ha proclamat: "Miquel, si voleu cobrar la pensió [els de la vostra generació], feu-vos anticapitalistes".

Per ser justos, ja que el capitalisme no ho és –almenys no "el d'amiguets"–, s'ha de dir que Puig també ha fet riure el personal en altres moments. I Bassas s'ha reservat la cirereta, la broma final. Per acomiadar el debat, ha tret el mòbil, l'ha brandat fent veure que hi acabava de llegir un missatge urgent i ha advertit: "L'ambaixada de Suècia desmenteix que hagi patrocinat aquest debat". Rialles, aplaudiments, molts aplaudiments. I encaixada de mans entre els contendents que ha desembocat en una abraçada. Ja se sap, on va David Fernàndez hi ha abraçades.

stats