BarcelonaEl del 2018 ja s’ha convertit en l’estiu en què el model laboral de Ryanair ha dit prou. En els últims anys, i especialment després de la crisi econòmica, la companyia irlandesa ha agreujat un sistema de contractació dubtós sostingut a través d’empreses de contractació temporal, però la pressió de l’aerolínia low cost sobre els seus pilots i tripulants de cabina (TPC) ha tensat massa la corda. Aquest divendres Ryanair va patir la vaga de comandants més global de la seva història: pilots d’Alemanya, Suècia, Bèlgica, Holanda i Irlanda van parar durant 24 hores per reclamar que l’empresa accepti millorar les seves condicions laborals, amb gairebé 400 cancel·lacions de vols i més de 65.000 passatgers afectats.
Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
“Amb el model de Ryanair no hi ha cap més opció que no sigui una mobilització europea”, explica Gustavo Silva, secretari general de la secció sindical de TPC de Ryanair a USO. Des del setembre de l’any passat els sindicats de pilots i tripulants de cabina europeus -que també van fer vaga a finals de juliol- s’han reunit almenys quatre cops per establir les línies vermelles de la negociació amb la companyia. D’aquest debat en va sortir un manifest amb un clam unitari: que Ryanair els apliqui finalment la legislació laboral dels seus països i no la que més li convé, la irlandesa.
Des que l’actual conseller delegat Michael O’Leary va aterrar a l’aerolínia a principis dels 90 replicant el concepte low cost de la nord-americana Southwest Airlines, la màxima del baix cost s’ha estès cada vegada a més àmbits de la companyia. “Era una aerolínia normal i els propietaris li van demanar que la fes rendible i operativa”, recorda Silva. L’objectiu de rebaixar els costos laborals és el que va empènyer l’empresa a utilitzar dues societats mercantils irlandeses perquè s’encarreguessin de la contractació de la plantilla, en principi, per a empleats eventuals. El problema? Els sindicats denuncien que aquesta fórmula va obrir la porta perquè gran part de la tripulació tingués condicions laborals menys favorables que els seus companys contractats directament per l’empresa. “Només en termes de sou estem parlant d’almenys un 25% menys de salari”, afirma Silva. A més, els TCP contractats a través d’ETT insisteixen que no poden accedir a càrrecs de responsabilitat.
En el cas dels pilots, denuncien que és habitual entrar a la flota en condició de falsos autònoms. No obstant, fonts del sindicat espanyol de pilots Sepla reconeixen que la fuga de comandants que ha patit l’aerolínia en l’últim any -el setembre del 2017 en van marxar prop de 200 a Norwegian Air- ha obligat l’empresa a regularitzar la seva situació. “Ara potser són el 30% dels pilots que no estan contractats directament per Ryanair”, asseguren des del Sepla. En canvi, els sindicats de TCP asseguren que un 75% dels empleats de la seva categoria es troben en aquestes condicions. La plantilla s’aferra, a més, a l’opinió de la justícia europea. Una de les espurnes que van fer esclatar el conflicte va ser la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va considerar que l’empresa no podia regir la seva relació laboral amb un TCP belga sota la legislació irlandesa, molt més laxa en matèria dels drets dels treballadors.
Pressions i amenaces
Tot i així, les condicions que denuncien els treballadors de Ryanair també s’estenen a altres àmbits. A l’aerolínia és freqüent que els tripulants de cabina rebin pressions per arribar als objectius de vendes de productes de duty free. En diversos correus enviats a la plantilla l’empresa amenaça els empleats amb trasllats de base si no milloren la seva productivitat. Abans que el conflicte laboral pugés de to, Ryanair també va arribar a cobrar als TCP el curs obligatori que han de fer per poder pujar a bord dels avions. Des del març, però, torna a oferir-lo de manera gratuïta perquè -segons fonts del sector- l’aerolínia començava a tenir problemes per suplir les baixes i contractar més personal.
Les vagues d’aquest divendres no posen fi al problema. El personal de Ryanair ha deixat clar que no aturaran les mobilitzacions fins que l’empresa deixi d’oferir-los un contracte irlandès. Per als TCP espanyols la segona volta de l’enfrontament ja té data: principis de setembre.
Caiguda del 4% a la borsa
L’impacte de la protesta es va notar als parquets. Les accions de Ryanair es van desplomar divendres més d’un 4% a la borsa de Dublín i van arribar a situar-se per sota dels 13 euros per títol. Aquest és valor més baix de la companyia des del novembre del 2016. L’empresa ja acumula unes pèrdues de gairebé el 20% des de la primera vaga convocada pels tripulants de cabina a finals de juliol.
Poca afectació al Prat
Calma relativa a l’aeroport del Prat en el transcurs de la jornada de vaga de pilots de Ryanair a Alemanya, Bèlgica, Irlanda, Holanda i Suècia. La low cost irlandesa va acumular un 44% d’incidències en els vols a l’aeroport del Prat, comptant els retards i les cancel·lacions que ja havia notificat per les aturades, segons va poder comprovar l’ARA a través de les dades del portal aeri Flightradar. Tot i així, tan sols sis de les rutes amb origen o destinació als països on hi havia convocada la vaga van ser afectades pels retards. En total, la companyia va modificar l’hora de sortida de 34 vols de la seva xarxa, especialment a les Balears, Itàlia i el Regne Unit.
De fet, la xifra d’incidències és similar a la que ja va tenir l’aerolínia low cost durant l’operació sortida del primer cap de setmana d’agost, i també es pot explicar per la forta congestió de l’espai aeri al sud d’Europa.