Els canvis en la tarifa de la llum posen en el punt de mira les nuclears

"Reacció en calent". Així ha definit la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, la resposta de les empreses energètiques al pla de xoc que el govern espanyol ha aprovat per abaratir un 22% la factura de la llum fins a final d'any, segons els càlculs de l'executiu. Les principals companyies del sector s'han oposat frontalment a les mesures, que asseguren que implicaran una retallada de la seva rendibilitat. En concret, la mesura que minorarà el CO2 i que vol retallar 2.600 milions d'euros dels seus beneficis extraordinaris o "beneficis caiguts del cel" per transferir-los als consumidors i les pimes. "Sabien exactament el que contindria aquest paquet", ha insistit Ribera en una entrevista a Televisió Espanyola aquest dimecres. També el president, Pedro Sánchez, ha alçat la veu contra l'amenaça: "Defensarem els ciutadans per sobre de qualsevol pressió", ha dit al ple del Congrés d'aquest dimecres.

D'una banda, les patronals de les centrals nuclears, agrupades al Foro Nuclear, van assegurar ahir que les mesures de l'executiu farien "impossible la continuïtat" de les centrals espanyoles. El lobi ha arribat a posar damunt la taula l'amenaça de deixar d'oferir aquest servei essencial, una opció que, com ha recordat Ribera, l'ha d'autoritzar l'empresa pública Red Eléctrica. Les nuclears aporten una cinquena part de la generació elèctrica a Espanya i més de la meitat a Catalunya. A la seva resposta s'hi ha afegit l'Associació d'Empreses d'Energia Elèctrica (AELEC) –que engloba grans noms del sector com Endesa i Iberdrola, les principals propietàries de les nuclears–, que també ha manifestat "el rebuig contundent" al pla. "El sector elèctric està assumint grandíssims esforços econòmics, tant per la via dels impostos com per la de les inversions", ha insistit la patronal en un comunicat.

Una de les principals queixes de les nuclears és que el plantejament del govern espanyol fins al mes de març del 2022 –quan s'acabarà la minoració del CO2– es basa en una pressió fiscal "excessiva". Segons el lobi nuclear, el preu de venda real no hauria de ser inferior als 57 o 60 euros/MWh amb el nivell impositiu actual. La càrrega fiscal de les nuclears "és elevada", però perquè treballen amb material radioactiu, apunten fonts del sector. Sense els impostos, el que cal saber és el cost de producció real de les centrals nuclears, "un secret molt ben guardat" segons comenten fonts consultades per l'ARA, coneixedores del sector energètic espanyol. De fet, no n'hi ha gairebé dades oficials i els pocs càlculs que se n'han fet són aproximats. La Societat Nuclear Espanyola, consultada per aquest diari, assegura que no té una estimació del cost de producció: "L'hem demanat però les empreses no el tenen", apunten. També el mateix Foro Nuclear, a qui s'ha adreçat l'ARA, assegura que "no disposa d'aquestes dades".

Però la veritat és que les centrals nuclears espanyoles van demanar allargar la vida útil fins als 45 anys, de tal manera que han de tancar esglaonadament del 2027 al 2035, malgrat que es veuran obligades a fer importants inversions, d'uns 3.500 milions d'euros (més de 800 milions les catalanes). Les tres centrals catalanes (Ascó I, Ascó II i Vandellòs II) –propietat d'Endesa (85,4%) i Iberdrola (14,6%)– van recuperar la rendibilitat el 2018, després de les pèrdues de 17,7 milions del 2017. El 2018 van guanyar quasi 21 milions, el 2019 el benefici es va enfilar a més de 42 milions i el 2020, tot i la pandèmia, van guanyar 24 milions.

El que rebutgen les energètiques és el llindar del govern espanyol a partir del qual recuperar els beneficis extraordinaris: 20 euros/MWh. Per què s'ha estipulat així? Aquest és el valor que correspon al preu mitjà del mercat ibèric del gas, des de la seva posada en marxa el 2017. De manera que si el preu del combustible és més baix que aquest llindar, la minoració de la retribució serà nul·la. A més, coincideix amb el preu per tona de CO2 que es va estipular quan les elèctriques van firmar el calendari de tancament de les centrals, l'any 2019.

Segons fonts del ministeri de Transició Ecològica, això "no implica cap detracció dels ingressos que calculaven rebre les centrals" quan van firmar aquell protocol de tancament (a Espanya l'energia nuclear desapareixerà l'any 2035). És a dir, en aquell moment l'alça del preu del CO2 que s'està produint no es preveia o, com a mínim, no tan aviat, de manera que s'està generant remuneració extra gràcies al sistema del mercat majorista –anomenat marginalista–, expliquen les mateixes fonts. Així, el ministeri de Transició Ecològica defensa que els ingressos que les nuclears calculaven rebre "no es tocaran". De fet, cal recordar que la normativa aprovada pel govern espanyol preveu retallar un 90% dels beneficis extraordinaris o "beneficis caiguts del cel" durant els pròxims sis mesos. "Les empreses percebran encara el 10% dels ingressos extraordinaris", apunten.

Beneficis durant anys

"Grollers". Així ha definit la ministra de Treball, Yolanda Díaz, els beneficis de les elèctriques els últims anys. "S'està fent una cosa que mai s'havia fet en aquest país, reduir els beneficis grollers que tenen algunes empreses", ha assegurat durant el ple al Congrés de Diputats. En la resposta a una interpel·lació del portaveu del PP al Congrés, Teodoro García-Egea, la ministra de Treball ha celebrat que el govern espanyol hagi decidit posar fre als guanys de les elèctriques.