"Els canvis ràpids i d'un dia per l'altre no són bons"
Entrevista a Lela Mélon, professora de sostenibilitat en dret empresarial d'ESCI-UPF
La borsa ha castigat la successió a Inditex. ¿Ha passat perquè l'escollida és la filla del fundador?
— No, això no és negatiu. Són el canvi i la velocitat, ningú no s'ho esperava. Ha sigut una sorpresa per a tothom de l'àmbit. Els canvis molt ràpids porten caigudes a la borsa.
Com seria, un relleu modèlic?
— Els canvis ràpids i anunciats d'un dia per l'altre no són bons. És millor introduir-los a poc a poc: primer explicar que el director vol marxar, després recordar la vocació familiar d'una empresa, parlar amb la junta i veure candidats i, per acabar, decidir. El canvi a Inditex, per a mi, ha sigut massa ràpid, una sorpresa.
¿Es pot acusar l'empresa de falta de meritocràcia per haver fet un nomenament familiar?
— Depèn del context. A Europa sovint hi ha empreses cotitzades que són familiars i és normal, no és ni bo ni dolent. Està més mal vist en països com els Estats Units o el Regne Unit. Però en llocs com a Itàlia, especialment al sector de la moda, és molt normal.
En què és millor un directiu de la família que un d'extern?
— Aporta un coneixement que no només és tècnic. Els directius de la família tenen un coneixement més orgànic de l'ànima de l'empresa, d'on ve i on va, al marge del que diuen els documents.
A Espanya les poques dones que ostenten càrrecs de tanta responsabilitat hi arriben en nomenaments familiars. Com es pot superar això?
— No és només a Espanya, és un tema comú i global. Tots tenim ganes de veure canvis, però no tenim clar com arribaran.