Canvis de seu contra el boicot

BarcelonaEl boicot és un tabú en el món del cava. Els productors saben de fa anys que hi és, que els afecta (uns anys més que uns altres), però que és millor no parlar-ne. Però els elaboradors de l’escumós no són els únics que tenen por que els seus productes siguin castigats per la seva procedència. Un industrial explicava aquesta setmana que canviaran de seu perquè el seu principal client els ha dit que no els compra més i que recorrerà a una empresa italiana. I advocats de tres grans bufets d’advocats que han assessorat en les últimes setmanes els canvis de seu de les empreses admeten, consultats per l’ARA, actuacions com aquesta. La por de perdre vendes per la situació política és una de les raons que hi ha damunt la taula a l’hora de canviar el domicili social d’algunes empreses.

“Hi ha empreses del sector del consum que venen directament al consumidor final que han valorat el possible efecte d’un boicot”, assenyala el directiu d’un gran despatx espanyol. Un altre expert que fa setmanes que assessora grans corporacions explica: “Hi ha marques conegudes que per una por real o irreal d’un boicot fora de Catalunya han decidit canviar de lloc la seu social i fer-ho públic per traslladar un missatge que estan preocupats”.

Malgrat que el seu director general, Javier Pagés, va dir dijous que esperava no patir boicot en les pròximes setmanes, Codorníu podria ser un exemple clar d’empresa que busca reduir els riscos al màxim. Sense que cap dels seus directius s’hagi posicionat políticament, es va convertir en una de les grans empreses que van decidir portar fora de Catalunya el seu domicili. Freixenet té previst celebrar aquesta setmana un consell per prendre la mateixa decisió. Més de 1.500 empreses ja ho han fet, entre elles sis de les set companyies de l’Íbex d’ADN català.

Preguntats sobre els possibles efectes comercials derivats de l’actual situació política, els propietaris i executius de dues empreses de cava de mida mitjana es van negar a fer cap tipus de valoració. “Gràcies, però no”, va respondre contundentment un, després d’explicar que dir res, aparèixer en un mitjà de comunicació, a hores d’ara només jugaria en contra seva. I menys ara, posada ja en marxa la campanya de Nadal, en què es poden arribar a concentrar el 40% de les seves vendes. En situacions de tensió política i territorial com l’actual, la invisibilitat es converteix en un actiu. Altres empreses, consultades per aquest diari sobre la possibilitat de canviar de seu, han apostat per no dir ni que sí ni que no a un possible trasllat de domicili. És només una altra fórmula de mantenir-se al marge dels focus. Malgrat que en els últims anys, en paral·lel a la millora de la capacitat exportadora de la indústria catalana, ha caigut la dependència del mercat de la resta d’Espanya, encara representava un 37,7% de les vendes efectuades fora de Catalunya el 2015. La resta van a parar fora d’Espanya. Segons les últimes previsions de C-Intereg, un organisme en què participen diferents governs autonòmics, el 2016 aquesta reducció va continuar, però encara es tracta d’una xifra considerable: 38.861 milions d’euros. “L’efecte boicot s’ha analitzat segons dos elements bàsics: el percentatge de les vendes a la resta d’Espanya i com és de notòria la catalanitat de la seva marca, fins i tot en els casos de multinacionals”, explica una de les persones consultades, que ha vist en primera persona les pors de les grans empreses en les últimes setmanes.

Efecte bumerang

L’alarma sobre un possible boicot, a més de posar en risc les variables macroeconòmiques de Catalunya, també ha generat incertesa en companyies estrangeres. Manuel Vázquez Calleja, conseller delegat de Conesa, una companyia transformadora de tomàquet que serveix a Casa Tarradellas, afirmava fa uns dies: “No comprar a Extremadura productes que semblen catalans pot ser com disparar-se un tret al peu”. Aquest missatge se l’ha fet seu la Junta d’Extremadura, que assenyala que el boicot pot tenir un efecte bumerang. Segons les mateixes dades del projecte C-Intereg, algunes comunitats autònomes -Andalusia i Navarra, però també Extremadura- sortirien perdent si es produís un boicot a Catalunya als seus productes: venen més a Catalunya del que hi compren.

D’anada i tornada

Empresaris catalans han reiterat que poden patir igual el bloqueig de compres des de fora d’Espanya que l’originat a Catalunya, segons quina pugui ser la percepció del seu posicionament polític. El raonament el confirmava el professor de l’Iese Jaume Llopis: “A alguns la decisió d’anar-se’n se’ls girarà en contra perquè a sobre del boicot espanyol hi poden afegir el català”. Un advocat d’una gran multinacional consultada aquesta setmana posava en dubte l’encert dels moviments de seus: “Aquest tipus de decisions són una mica absurdes, perquè ¿com et desvincules de la teva catalanitat?”

Des del juliol, als despatxos d’advocats especialitzats hi han arribat un gran nombre de peticions per analitzar les hipòtesis que s’obrien davant d’un escenari de declaració d’independència, unes consultes que s’han convertit en moviment sobretot a partir del referèndum de l’1 d’octubre. Tots ells, segons expliquen, asseguraven que només hi havia i hi hauria una única legalitat -l’estatal-, de la qual cosa es desprenia que no calia canviar la seu. Admetien que hi havia certs casos en què estava argumentat canviar el domicili social: els bancs, pel risc de quedar-se fora del paraigua del Banc Central Europeu (BCE), les empreses regulades i les societats que tenen un gran endeutament i necessiten acudir als mercats.

La resta de moviments, diuen, només s’expliquen per un efecte mimètic: el de seguir les grans empreses. “Si ho fa La Caixa, per què no ho he de fer jo?”, diu un advocat a mode argumental per intentar entendre la reacció de centenars d’empreses que van seguir els mateixos passos després. “Clarament, el canvi de seu no suposa la modificació del risc”, sentencia un altre.

La reacció de les multinacionals

Les multinacionals estrangeres són les que han mantingut una posició més assossegada davant l’actual conjuntura política. Van demanar els informes per conèixer els diferents escenaris i van seguir les recomanacions que no era necessari canviar de seu. En els últims deu dies, però, s’han afegit al moviment de trasllat de domicilis fiscals. “Els accionistes estrangers no volen cap mena de risc i davant d’una opció fàcil i barata com la de canviar de seu, han decidit fer-ho”, explica un dels experts consultats.

Amb Catalunya omplint portades de diaris de tot del món, les matrius van començar a preguntar què passava. Seat, filial de l’alemanya Volkswagen, és un dels exemples de la “fredor” amb què han actuat la resta de multinacionals. Però un advocat avisa que la cosa podria canviar si una companyia referent d’un país opta per comunicar que abandona Catalunya. Llavors, diu, es podria donar el mateix moviment mimètic que es va donar amb les grans catalanes.