CaixaBank ja exerceix com a entitat valenciana

València"'En deferencia a la comunidad que nos acoge, seguiré mi intervención en valenciano'". Aquestes paraules en castellà del president de CaixaBank, Jordi Gual, haurien estat impensables fa només un any, però expliquen bé quin ha sigut el tema central de la junta general d'accionistes de l'entitat catalana celebrada aquest divendres a València.

En un acte celebrat al Palau de Congressos de València, Gual i el seu primer executiu, Gonzalo Gortázar, han hagut d'afrontar la qüestió. Ho han fet, això sí, en un ambient distès i pràcticament en família per l'escàs èxit d'assistència de la primera junta celebrada fora de Catalunya. Els càlculs més acurats situaven els assistents per sota de les 150 persones, incloent-hi directius, consellers i convidats de CaixaBank. Aquesta cita anual comptava tradicionalment amb la presència de mig miler d'accionistes. El centenar i mig d'assistents suposa que només el 0,025% dels 600.000 accionistes del banc català han anat a la junta.

El cert és que la deferència lingüística de l'entitat amb el valencià ha donat una nota de color a l'acte. "Comence, puix, valorant...", feia Gual. També s'hi ha llançat Gortázar, madrileny de naixement i que s'atrevia fins i tot amb la fórmula "aixina" o "servici" en les seves primeres paraules. Tots dos han aconseguit esquivar l'espinosa qüestió de la consideració del valencià (una variant del català que no té consideració de llengua, segons els experts) evitant referir-s'hi com a 'llengua' o 'dialecte'.

El domini que exerceix la Fundació La Caixa sobre l'accionariat del banc d'origen català (té un 40% del capital) garantia que la cita fos plàcida des del punt de vista de les votacions dels punts de l'ordre del dia. Tot i l'escassíssim nombre d'accionistes, a la junta hi havia representat gairebé un 65% del capital de l'entitat.

Malgrat això, l'interès de la jornada estava posat en com explicaven el banc i els seus accionistes el controvertit canvi de seu, que va provocar un efecte dòmino i que va acabar fent que més de 3.000 empreses iniciessin els tràmits per deixar Catalunya. I Gual ha reiterat l'opinió que ja va expressar recentment en la presentació dels resultats rècord del 2017.

Una ciutat "molt bonica"

"El canvi de seu era la millor decisió", ha proclamat. "Va ser una decisió tècnica adoptada per unanimitat pel consell d'administració", ha afegit, per recordar l'argumentari de l'entitat: "En tot moment s'ha de garantir la seguretat jurídica i l'accés al Banc Central Europeu, i si es posa en qüestió s'han de fer els canvis necessaris perquè això no passi". Gual també ha trobat raonaments més poètics per explicar la decisió: "València és una ciutat molt bonica, ens agrada ser aquí". També ha recordat que és la "tercera ciutat d'Espanya" i que per al banc, el País Valencià representa "la quarta comunitat en negoci".

Gual ha hagut de respondre sobre el qüestionat mètode amb què CaixaBank va forçar el seu canvi de seu, sense sotmetre la decisió prèviament a la junta d'accionistes. El president del banc s'ha despenjat assegurant que el decret llei que va aprovar el govern de Mariano Rajoy -justament el mateix divendres que el banc anunciava el seu adéu- "no es va fer 'ad hoc'" per a l'entitat, ja que "moltes empreses se'n van beneficiar". També ha afirmat que el decret llei del govern no responia a una petició explícita de CaixaBank sinó a la necessitat d'acabar amb certa "confusió" jurídica al respecte.

Un "càstig de la divina providència"

Aquests arguments no han evitat que 5 dels 12 torns de paraula demanats hagin servit per qüestionar o abordar aquesta decisió. "Les empreses que no han marxat són les que més han pujat en borsa", constatava l'inversor Josep Marfà, que malgrat això donava el seu suport a la decisió.

Més vehement ha sigut Eduard Mestres, veterà client valencià, que a més de referir-se a la cúpula del banc com a "xoriços" els ha retret que en el seu dia eliminessin la marca Banc de València quan van absorbir aquesta entitat. "Ara han hagut de venir aquí per un càstig de la divina providència. On haurien anat, si no?", ha fet.

Adicae també ha pres la paraula per criticar les polítiques comercials del banc en qüestions com la resolució judicial de les clàusules terra, la política de comissions i les multes rebudes. Sobre el canvi de seu, el seu representant ha afirmat que "no estava justificat, no hi havia risc real per als clients, hi havia risc de contagi i la decisió havia de passar per la junta general d'accionistes".

En la mateixa línia s'expressava Francesc Sabater, de la Federació d'Estalvi de Catalunya. Aquest representant sindical ha lamentat el "maltracte al català" en les comunicacions internes del banc i ha insistit que el canvi de seu era una decisió que estava "reservada a la junta d'accionistes". "El canvi de seu -ha afirmat- va respondre a una estratègia perfectament ordida entre el govern espanyol i els responsables del banc". I ha afegit que les empreses que han mantingut la seu a Catalunya "no han patit una afectació significativa". Sabater ha llançat una pregunta que no ha trobat resposta: "Tornarà la seu a Barcelona? Quan i en quines condicions?".

Ni Gual ni Gortázar li han respost, però cap dels assistents a una junta celebrada en família n'ha sortit amb la impressió que aquesta sigui una mesura temporal.

Totes les queixes expressades, però, no han servit de massa en la votació: el canvi de seu ha estat ratificat pels accionistes amb un 99,9% de vots favorables.