La crisi del sector dispara el canvi d’executius a Mango i Desigual

BarcelonaMango i Desigual, les dues empreses de moda catalanes més importants, han protagonitzat en els últims quatre anys una entrada i sortida de directius constant. Mango ha renovat tot el comitè de direcció, entre altres canvis, mentre que de Desigual n’han marxat com a mínim una vintena de directius. Aquests moviments coincideixen amb un mal moment tant per al sector -excepte per al grup Inditex- com per a les dues companyies. L’últim any en què Mango va registrar beneficis va ser el 2015. La companyia té previst presentar els resultats de l’exercici de l’any passat la primera setmana d’agost. Per a Desigual també el 2015 va ser el primer any d’una mala època, en el seu cas per la baixada de vendes, una caiguda que s’ha repetit els últims quatre exercicis. La situació és especialment preocupant a la companyia liderada per Thomas Meyer si es té en compte que l’any passat el grup es va quedar a un pas de registrar pèrdues. Només va guanyar 3,4 milions d’euros, un 97% menys que el 2017.

¿El canvi de directius evidencia que les dues companyies no van bé? “És una suma de factors”, assegura el professor de l’escola de negocis Iese Jaume Llopis. Segons l’expert, els canvis dràstics que s’estan produint en l’àmbit econòmic en els últims anys, amb la incorporació de les noves tecnologies, la globalització o els nous hàbits de consum i laborals, obliguen les empreses a fer canvis ràpids per adaptar-se al nou entorn. “Això passa per buscar els executius que s’adeqüen millor a aquestes necessitats i per prescindir dels que no ho fan”, explica Llopis.

Les últimes marxes a Mango, tal com avançava l’ARA aquesta setmana, són la de Violeta Andic, neboda del president de la companyia i impulsora de Violeta by Mango, la cadena de talles grans de la marca catalana, que abandona l’empresa per qüestions personals, i la de Carlos Costa, director d’operacions i d’estratègia. L’adeu d’aquest últim provocarà que el consell d’administració es redueixi de cinc a quatre persones, ja que era un dels membres que en formaven part. S’hi queden només el president, Isak Andic; els dos vicepresidents, Jonathan Andic i Daniel López; i el director general, Toni Ruiz, que fa nou mesos que ocupa el càrrec.

Un portaveu de l’empresa reconeix que quan les coses no van “tan bé com haurien d’anar” hi ha més canvis a les empreses. Tot i així, argumenta, coincidint amb el professor Llopis, que com que la companyia està focalitzada en la seva transformació digital “es necessiten fer nous fitxatges”. “Això explica part dels canvis que hi ha hagut en l’últim any en el comitè de direcció”, afegeix.

Ara bé, el mateix portaveu reconeix que la rotació de personal, també dins de la mateixa empresa, és una “filosofia” de Mango. “S’aposta pel planter”, assegura. Ho exemplifica amb la substituta de Violeta Andic, Laura San Martín, que va entrar a treballar a l’empresa el 2007 i que des del 2017 i fins ara s’ocupava de l’àrea outlet.

¿Per què, però, un executiu decideix marxar d’una empresa? “Els motius, de nou, són diversos: perquè l’empresa no passa per un bon moment, perquè veu que ha perdut la confiança dels accionistes o senzillament perquè no es veu capaç de seguir”, explica el professor Llopis.

A Desigual, l’actual equip directiu està format per set persones, cap de les quals porta més de tres anys a l’empresa. De fet, tres d’elles encara no arriben a l’any. “Ara sí que tenim l’equip sencer i definitiu”, explica el director general de la companyia, Alberto Ojinaga. A part de la marxa d’una vintena d’alts càrrecs en els últims quatre anys, també es va canviar fa només mig any el consell d’administració. Ara està format només per tres persones: el mateix Meyer i dos executius de la seva confiança, Jorge Ramírez, que fins ara era el secretari, i Celso Gomáriz, que era l’assessor fiscal de l’empresa.

Per a Ojinaga, aquests moviments de directius de les empreses del sector es deuen en part al mal moment que estan vivint les companyies del sector d’Europa. “En els últims cinc anys les vendes a Europa han baixat mig punt anual”, diu. Això, sumat a la irrupció de l’augment de vendes onlinei a la complicació operativa del que es coneix com a fast fashion (tendència de les empreses a canviar contínuament la seva oferta de productes), ha fet que les empreses de marques intermèdies s’hagin de repartir “un pastís més petit”.

“Quan et trobes en una situació tan complicada com aquesta el que fas és buscar el Sant Grial, i això comporta l’entrada i sortida de directius”, conclou el director general de Desigual.