Cañete o Barrios: l'etern número dos contra la maquinària de l'ANC

BarcelonaBenvinguts a un combat insòlit. A un costat del ring, Antoni Cañete, 57 anys, prop d’una dècada i mitja al costat del campió invicte i “assolidor d’utopies”. A l’altre, Pere Barrios, 59 anys, empresari orgullós, independentista i “persona compromesa en general”. Competeixen per guanyar la presidència de Pimec, la patronal de la micro, petita i mitjana empresa catalana, i els dos estan convençuts que són David lluitant contra Goliat. Cañete perquè veu darrere del seu contrincant tot el poder de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i Barrios perquè creu que el seu oponent ha tingut l’avantatge de mesos de preavís que aquestes eleccions se celebrarien. 

I atenció, cap antecedent pot donar una pista de què passarà: és la primera vegada en la història de la patronal que se celebren eleccions amb dos candidats. 

Per com han anat les coses, no sembla que a Pimec les esperessin. Perquè quan el juliol de l’any passat Josep González va començar a preparar la seva sortida, ho feia tenint clar que cediria el testimoni a Cañete, que, com a secretari general, havia sigut la seva mà dreta durant catorze anys. Una veu que l’ha tractat explica que era evident que creia molt en el projecte i que sempre hi ha sigut fidel. És el mateix Cañete qui explica a l’ARA que va ser només després que González anunciés que aquesta seria la seva última legislatura i s'aprovés un nou model de governança a Pimec que va decidir postular-se per encapçalar la nova etapa, en què la patronal s’havia de convertir, diu, en “una entitat del segle XXI”. Això passa, entre altres coses, per una presidència retribuïda econòmicament.

“És una persona molt idealista, però poc terrenal”, resumeix la mateixa veu. “És compromès i té bones idees, però no sempre és conscient que és complicat dur-les a terme”, s’explica. Cañete, per definir-se, parla d’activisme empresarial, d’haver aconseguit utopies i de tenir experiència en l’àmbit públic i privat. Però també de ser empresari, un dels atacs recurrents del seu contrincant. “Ens hauran de fer un test, igual que la PCR, que digui qui és més empresari”, respon irònic Cañete. Però per si la seva experiència al capdavant de Cofme (consorci de fabricants elèctrics) no fos prou, es blinda: “Hi ha entrenadors de futbol que no són jugadors i el president d’Òmnium no és lingüista, això són excuses de mal pagador”. I diu més: “La gent sap que tinc experiència en el lideratge de les organitzacions i percebo que tothom està encantat que hagi fet el pas perquè veuen que és la garantia de continuar fent moltes coses”. Compta, si més no, amb el suport de Yanis Varoufakis, que es va mullar en un tuit.

Del Dakar a Eines Pimec

Però és precisament aquest continuisme el que ha posat en escena Pere Barrios, que dos dies després que González presentés la seva dimissió va organitzar una roda de premsa per presentar la seva candidatura, Eines Pimec. El que pretenia, en realitat, era fer una crida per aconseguir muntar una llista de 40 persones i 100 avals. Que n’hagi aconseguit 200 no agafa ningú desprevingut. Primer perquè l’ANC ha donat suport a la seva candidatura, cosa que ara fa un any i mig va portar inesperadament un equip independentista al capdavant de la Cambra de Comerç. Segon perquè qui el coneix el descriu com “un senyor empresari” que “té una empresa sòlida i solvent” i que és “una persona compromesa en general”. Petit detall que aporta la mateixa veu per donar fe de la seva determinació: ha superat un Dakar.

Barrios és, més enllà de hobbies, fundador de Recam Làser, una empresa situada a Caldes de Montbui. Si se’l coneix públicament és per haver assumit la segona vicepresidència a la Cambra de Comerç quan Eines de País va guanyar les últimes eleccions, i per la seva experiència a Pimec, on va fer de president de la branca del metall i de la filial del Vallès Oriental. "He estat dins i conec altres patronals: estem parlant d'entitats molt antiquades i nosaltres volem canviar coses, que sigui molt més participativa i que hi hagi governs eficaços", demanda. Però és precisament per la seva experiència a Pimec per on li cauen part dels cops de Cañete, que l’acusa de no haver dit res abans de tot el que ara critica.

“Fa un any i mig, quan vaig presentar la meva candidatura a la Cambra, vaig ser pràcticament expulsat de Pimec”, defensa Barrios. “L’últim any i mig no he assistit a cap reunió”, afirma. Va ser el 2013, però, que es va decidir que no se celebrarien eleccions si només s’hi presentava un candidat. Abans, des que Josep González va ser nomenat president –quan la patronal es va fusionar amb Sefes el 1997– i fins al 2010 –últimes eleccions abans del canvi d’estatuts–, cada quatre anys les urnes refrendaven González. 

Amb tot, segons el relat de Joan Canadell, anterior president de la Cambra i ara diputat electe de JxCat, va ser precisament el 2010 quan va temptejar Cañete per veure si li importaria que presentés una candidatura alternativa. “La seva proposta va ser que entrés a l’executiva”, diu. “Imagino que era la tàctica habitual de González i companyia: en lloc que surti un que ens porti la contrària, integrem-lo dins”, acusa.

Fe i temor a parts iguals

Sigui com sigui, les primeres eleccions amb rival se celebraran dimarts. Els dos candidats confien en la victòria, però hi veuen obstacles importants. “No competeixo amb un candidat intern, competeixo amb altres coses: jo participo amb empresaris que són voluntaris i, quan es posa en marxa l’ANC, davant hi tinc una altra cosa”, lamenta Cañete. Per a Barrios -que dilluns presentarà una denúncia a Pimec per “irregularitats” en el procés–, el dubte està en el fet que la llista de Cañete inclogui presidents de grans gremis: “Cadascun arrossega 30 vots: hem començat a parlar amb empresaris i ens diuen que fa temps que han delegat el seu vot al president [del gremi]”. 

En definitiva, que el primer Goliat ha après la lliçó que van deixar les eleccions de la Cambra i s’ha preparat. I que el segon confia que la proposta de ventilar una altra patronal amb aires sobiranistes sedueixi els associats. Ara sí: lluitin.