De la Canadenca al pacte PSOE-Sumar: un segle escurçant la jornada laboral

MADRIDFa poc més d'un segle, el 1919, la CNT, amb Salvador Seguí, el Noi del Sucre, com a cara més visible, i el govern del comte de Romanones es van asseure a negociar per reduir a vuit hores la jornada laboral. Un avenç en drets laborals que acabaria publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 3 d'abril i que venia propiciat pel conflicte laboral de la Canadenca, que va paralitzar Barcelona dos mesos. És un dels grans canvis històrics en matèria laboral –sobretot pel que fa a la jornada de treball– a Espanya.

Uns quants anys després, el 1983, el govern de Felipe González tornaria a destapar la caixa dels trons de les hores que es treballen: aquell any la jornada laboral ordinària dels espanyols quedava reduïda a quaranta hores setmanals (així ho recull l'Estatut del Treballador). Ara l'acord entre PSOE i Sumar per reeditar un govern de coalició a Espanya torna a plantejar un canvi en aquesta direcció: reduir per llei la jornada laboral a 37,5 hores setmanals l'any 2025 "sense reducció salarial". Una mesura que els sindicats aplaudeixen, tot i que encara veuen poc ambiciosa, i la patronal rebutja.

Una jornada setmanal de 37,5 hores, però, no és res desconegut per a alguns treballadors de l'Estat. De fet, del total de convenis laborals registrats aquest 2023 (3.110 convenis), ja apareix en 964, que afecten 1,1 milions de treballadors. "La tendència actual és la d'una reducció del temps de treball, perquè cada vegada més es valora el temps d'oci o participar en activitats de formació", apunta el catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona (UB) Raül Ramos en una conversa amb l'ARA. Aquest expert afegeix que malgrat que els darrers anys "[la jornada laboral] s'ha mogut molt poquet", ja fa temps que "hi ha un moviment dels agents socials per caminar en aquesta direcció".

Adeu progressiu a les 40 hores

Si s'observen els convenis registrats aquest any, doncs, ja hi ha un gruix de treballadors afectats per una jornada setmanal per sota de les 37,5 hores (menys de 1.712 hores l'any sense descomptar vacances i dies festius). A més, 2,8 milions de treballadors afectats per un conveni en vigor aquest 2023 es regeixen per una jornada d'entre 37,5 i 38,5 hores setmanals (de 1.712 a 1.758 hores l'any). La xifra creix en el cas de la jornada setmanal d'entre 38,5 i 39,5 hores (de 1.759 a 1.803 hores l'any) fins als 4,8 milions d'empleats. Finalment, només 433.579 treballadors assoleixen les 40 hores (1.825 hores anuals), segons les últimes dades de l'Estadística de Convenis Col·lectius del ministeri de Treball relacionades amb els convenis registrats i en vigor aquest 2023.

La tendència dels convenis els darrers anys ha estat la d'imposar jornades laborals més reduïdes. En la mateixa Estadística de Treball es pot observar com els convenis de l'any 2001 recollien una jornada laboral mitjana de 1.758,7 hores l'any, és a dir, s'aproximaven més a les 39 hores la setmana. L'any 2007, abans de la crisi financera i del boom immobiliari, la jornada laboral mitjana se situava en 1.748,3 hores l'any, mentre que el 2022, els convenis amb efectes econòmics aquell any registraven una jornada laboral mitjana de 1.742 hores l'any, entre 37,5 i 38,5 hores setmanals, un pèl per sobre de les 37,5 hores setmanals.

Menys hores elles que ells

Aquesta progressió també es fa evident si s'observa l'Enquesta de Població Activa (EPA), que a més a més engloba el conjunt de treballadors i no només aquells emparats per un conveni col·lectiu, que fruit de la negociació col·lectiva solen recollir unes condicions laborals més favorables per als empleats.

Segons l'EPA, al segon trimestre d'aquest any la mitjana d'hores setmanals efectives d'un treballador se situava en 36. En el mateix període de l'any 2008 el nombre d'hores setmanals puja a 38,6 de mitjana. En tot cas, és una mitjana que engloba situacions molt diferents, començant pel sector públic, on fa temps que impera la jornada de 37,5 hores setmanals, o les jornades parcials, sovint no escollides, que porten a treballar menys hores. De fet, un símptoma d'això s'observa si es miren les dades en funció del gènere: en el cas dels homes el nombre mitjà d'hores efectives setmanals treballades creix fins a 38,1, mentre que en les dones cauen fins a les 33 hores setmanals.

Precisament, fruit de variables com la jornada parcial, l'EPA també posa el focus en aquella jornada laboral "habitual" i no "efectiva". Aquest indicador de l'enquesta també té en compte elements com les hores extra. Així, la mitjana d'hores setmanals que "habitualment" es treballen són 37,7. En el cas dels homes, 39,9 hores la setmana, i les dones 35,5 hores.

Pel que fa als països de l'entorn, Espanya se situa per sobre de la mitjana europea (37,5 hores de mitjana a la setmana a Europa, mentre que a l'Estat se situa en 37,8 hores, segons l'Eurostat). Entre els països amb jornades setmanals més petites hi ha Holanda, Alemanya (35,3 hores), Dinamarca (35,4) i Noruega (35,5). En aquest cas també estem parlant de mitjana d'hores efectives per treballador.

Salaris i productivitat

A priori l'acord entre Sumar i el PSOE implicaria reduir per llei la jornada setmanal a 37,5 hores (es modificaria l'Estatut del Treballador), però mantenint el sou. Aquest element ha rebut les crítiques de la patronal, que, de facto, rebutja l'acord entre els dos partits i, sobretot, rebutja la idea que es pugui pagar el mateix sou per treballar menys hores. "Pots fer una jornada més curta però mantenir o augmentar la productivitat. De fet, introduir més pauses la incrementa", apunta Ramos.

Aquesta és una de les derivades del canvi, sobretot tenint en compte que avui dia la productivitat a Espanya no és de les més elevades d'Europa, en part pel pes del sector serveis. Els defensors de mantenir el sou tot i fer menys hores s'aferren a proves pilot com la de reduir la jornada laboral a quatre dies, que entre altres coses constata una reducció de l'estrès entre els treballadors.

L'altra derivada és com s'hi adaptaran els diferents sectors. L'agricultura o la indústria, per exemple, destaquen per registrar jornades setmanals de més hores. En el primer cas fins i tot se superen les 40,7 hores setmanals treballades de mitjana, segons les últimes dades de l'EPA. "Aquí serà important la capacitat de flexibilització de l'empresa, però també com es reparteixen les hores, no a la setmana, sinó en el conjunt de l'any", apunta Ramos. De fet, molts convenis col·lectius recullen el temps laboral per hores anuals i no setmanals.