Canadell vol mantenir un càrrec a la Cambra encara que sigui elegit diputat per JxCat

BarcelonaEl president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha anunciat que no es planteja deixar el càrrec, almenys fins a les eleccions, tot i el seu salt a la política anunciat dimecres, tal com ha avançat l'ARA. Així doncs, Canadell ja ha demanat dictàmens jurídics al departament d'Empresa –l'òrgan de l'administració que tutela les cambres de comerç– per saber si és compatible mantenir càrrecs a la Cambra i alhora ser candidat primer, i diputat després.

En un principi, Canadell va ser elegit com a president de la Cambra de Barcelona quan, contra tot pronòstic, la candidatura independentista Eines de País va obtenir la majoria absoluta del ple a les eleccions del maig del 2019.

En prendre possessió, Canadell es va comprometre a deixar el càrrec al cap de dos anys a l'actual vicepresidenta, Mònica Roca, per garantir la paritat de gènere al capdavant de l'ens. Així doncs, la idea inicial era que Roca substituís Canadell el proper mes de juny, però el salt a la política del primer pot avançar els terminis. A més, Canadell tenia previst en principi esgotar el mandat de quatre anys, fins al 2023, a la presidència del Consell General de Cambres de Catalunya, la institució que agrupa les 13 cambres del país.

Per tant, segons ha explicat en una roda de premsa aquest dijous, ara mateix els seus plans són presentar-se a les primàries de JxCat encara com a president de la Cambra de Comerç i del Consell de Cambres de Catalunya, però havent fet una "delegació de funcions" als vicepresidents de les dues institucions, la mateixa Roca en el cas de l'ens barceloní i Jaume Fàbregas en el cas del Consell. Tot i mantenir el càrrec, doncs, no exerciria la representació de cap de les dues institucions, però no les abandonaria i continuaria treballant internament en els projectes que avui ja coordina.

Així doncs, mentre no sigui oficialment elegit com a diputat a les eleccions, Canadell es mantindrà com a president de la Cambra amb l'única excepció que des del departament d'Empresa se li informi que hi ha alguna incompatibilitat legal. En aquest cas, ha afirmat, abandonaria la Cambra i se centraria en la cursa electoral. "Si hi hagués incompatibilitats sí que faria el pas definitiu i dimitiria definitivament de la Cambra, però pensem que la incompatibilitat no hi és", ha explicat.

Si finalment no surt elegit entre els vuit primers de la llista de JxCat a les primàries del partit, Canadell ha assegurat que haurà de valorar si torna a les seves funcions als ens camerals i deixa la política. "Si no soc entre els vuit primers vol dir que no m'han volgut" els electors, ha indicat, per la qual cosa ha obert la porta a tornar a la seva feina al capdavant de la Cambra.

Si finalment és votat com a diputat, Canadell no ha volgut fer plantejaments clars en públic sobre què farà, encara que fonts internes de la Cambra apunten que podria mantenir-s'hi com a vicepresident i ser alhora diputat al Parlament. "No és el mateix ser un diputat a l'oposició que estar al Govern", ha comentat.

"Com més responsabilitat tingui, més baixa és la probabilitat que continuï a la Cambra", ha afegit sobre el seu futur i sobre una hipotètica entrada al Govern com a conseller. En canvi, si anés a les llistes de JxCat però no obtingués un escó a l'hemicicle, "seguiria a les cambres" com a president i esgotaria els mandats de dos anys i quatre anys a la Cambra barcelonina i al Consell, respectivament.

Per la seva banda, l'actual vicepresidenta, Mònica Roca, ha volgut enviar un missatge de "tranquil·litat" sobre els canvis interns a l'entitat i ha insistit que es mantindrà el mateix equip que "porta un any i mig treballant dins del consell executiu".

Entrada a JxCat

Tal com va explicar a Twitter ahir, Canadell ha escollit JxCat perquè és el partit que a parer seu més ha apostat per una llista unitària de partits independentistes. "JxCat és el partit que en els darrers dos o tres anys ha volgut en tot moment" una llista única "a l'escocesa".

Malgrat això, ha recordat que en el passat només ha estat afiliat a ERC i Reagrupament, dues formacions que ell ha definit "d'esquerres", mentre que ara només es presentarà a les primàries de JxCat com a simpatitzant, però sense militar-hi. "No soc ni de dretes ni d'esquerres", ha afegit, sinó que desitja que es facin polítiques amb "sentit comú". És per això que comparteix idees amb ERC i la CUP, tot i que sigui JxCat la força que, ha dit, actualment s'acosta més a la seva ideologia.

Llei de cambres

Tal com va anunciar en un missatge a través de Twitter, Canadell ha insistit que la llei de cambres ha estat el detonant de la seva decisió de presentar-se a les primàries de JxCat. L'encara president de l'ens cameral creu que "encara hi ha una última oportunitat" per aprovar la nova llei abans que acabi la legislatura, una opinió que va transmetre per carta –juntament amb la resta de membres del Consell de Cambres de Catalunya– al vicepresident del Govern, Pere Aragonès.

Canadell vol que la Generalitat aprovi la normativa per decret llei i que després el decret sigui convalidat per la comissió permanent del Parlament, que és l'òrgan que substitueix el ple fins que no es constitueixi el nou Parlament després de les eleccions del 14 de febrer. A parer seu, el text hauria de poder-se aprovar sense problemes amb els vots favorables de JxCat, ERC i el PDECat, i l'abstenció de la CUP.

La seva opinió, no obstant, contrasta amb la d'Aragonès, que li va comunicar que el Govern que ell presideix en funcions des de la inhabilitació del president Quim Torra no aprovaria per decret la nova normativa de cambres per evitar que l'oposició la porti al Consell de Garanties Estatutàries. Segons la versió de Canadell, Aragonès va advocar perquè la nova llei es presenti normalment com un projecte de llei i segueixi el tràmit parlamentari habitual.

Canadell creu que encara que el text finalment es presenti com un projecte de llei, trobarà l'oposició del PSC, que ja ha anunciat que de totes maneres el portarà al Consell de Garanties, per la qual cosa demana al Govern que tiri endavant la legislació com a decret perquè és la via més ràpida i permetria tenir la norma en vigor abans de les eleccions. Si això no fos possible i ell acabés obtenint un escó al Parlament, Canadell s'ha compromès a donar prioritat a la nova llei.

La futura llei de cambres és un punt de conflicte dels ens camerals amb patronals i sindicats, que consideren que suposa una intromissió en les seves competències.