Eleccions al Cercle d'Economia
Economia23/05/2022

Cañadas proposa que el Cercle es registri com a lobi a la UE i celebri dues jornades anuals

Presenta la seva precandidatura a presidenta de l'entitat

BarcelonaRosa Cañadas vol que el Cercle d’Economia “tingui veu a Europa” perquè Brussel·les és el seu “espai natural d’influència” i, per fer-ho, proposa que l’entitat s’inscrigui al registre dels grups d’interès que té la Unió Europea, en el qual s'apunten aquells que tenen com a objectiu "influir en les polítiques europees".

Inscriu-te a la newsletter El pànic a TrumpInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

“A Europa falten organitzacions com el Cercle”, ha dit Cañadas. El seu objectiu és que l’entitat “participi en tots els debats i consultes públiques que fa la UE”, segons ha explicat durant la presentació de la seva precandidatura a presidenta del Cercle d’Economia. Serà el primer cop que l’entitat viu eleccions amb més d’un candidat. El seu rival serà Jaume Guardiola.

Cargando
No hay anuncios

L’altra gran novetat que ha plantejat la precandidata és que la reunió que celebra anualment el Cercle d’Economia es divideixi en dues: una a Barcelona i una altra a Sitges.

Cargando
No hay anuncios

Aquesta reunió –el gran moment de projecció que té aquesta institució durant tot l’any– s’ha celebrat a Barcelona els últims dos anys, trencant el costum de fer-ho a Sitges. Aquest canvi, impulsat per l’encara president, Javier Faus, va provocar friccions amb algunes de les forces vives de l’entitat, que preferien la familiaritat de la reunió de Sitges. “Ni Sitges ni Barcelona: tots dos”, ha resumit la presidenta de la fundació Tanja i de Trea Capital Partners.

Cañadas planteja que cada una d’aquestes reunions tingui objectius diferents. La reunió de Barcelona seria de només un dia i tindria més presència de polítics. En canvi, la de Sitges seria una trobada més orientada al soci i amb més substància intel·lectual. Tot i així, la precandidata no vol un “monocultiu” i, per exemple, creu que es podria barrejar la presència de polítics a les dues reunions.

Cargando
No hay anuncios

Nous estatuts i “més debat”

Últimament, hi ha hagut tensions per veure com s’havia d’articular un procés electoral que fins ara no s’havia produït mai. Un dels debats, per exemple, és si s’havia de deixar de votar un grup de persones (entre 100 i 200) que s’havien apuntat en les últimes setmanes. Tenint en compte que el Cercle fa molts anys que té un nombre estable de socis que frega els 1.300, aquest augment havia cridat l’atenció i, finalment, es va decidir que aquests nous socis no votarien en aquests comicis. 

Cargando
No hay anuncios

Cañadas creu que els estatuts no eren “suficientment explícits en diversos temes” i, per aquesta raó, ha proposat que es modifiquin “força articles” perquè en el futur “tots els punts estiguin clars”.

A banda, la precandidata –que també és parella de Carles Tusquets, antic president del Cercle– considera que l’entitat ha perdut capacitat per generar i liderar els debats públics. “Abans –ha dit– les notes d’opinió eren molt esperades”. Ara, en canvi, el Cercle “ha perdut veu” i ha “cedit espai” a “altres institucions”. Tot i que no ha citat a quines institucions es referia, sembla evident que es referia a Foment del Treball, que des de l’arribada de Josep Sánchez Llibre a la presidència ha recuperat presència mediàtica.

Cargando
No hay anuncios

La qüestió catalana

Cañadas també ha dit que, tot i que la pandèmia i la guerra d’Ucraïna hagin deixat el debat sobre Catalunya i Espanya en un segon pla, “és un tema que segueix pendent de solució”. Ella ja ha avançat quina és la seva idea sobre la qüestió: recuperar la nota que es va fer durant el mandat de Juan José Brugera el 2018 i “aprofundir en aquesta línia”.

Cargando
No hay anuncios

En aquella nota –que, com és habitual, estava farcida d’equilibris per satisfer totes les sensibilitats– es defensava “l’absolut respecte a la legalitat”, però alhora s’instava “els poders polítics a trobar les vies legals adequades per canalitzar les legítimes aspiracions i preferències de la població”.