El gran comerç planeja a cegues la campanya de Nadal més incerta

BarcelonaIncertesa total en el sector del comerç, especialment entre els grans operadors, de cara a les campanyes del Black Friday i Nadal. Els canvis constants en les restriccions per frenar la pandèmia impossibiliten que les empreses facin pronòstics sobre cap on es mouran les vendes des d’ara fins al dia de Reis, la seva època comercial més forta.

Pel que fa a logística, per exemple, les darreres estimacions d’UNO, la patronal espanyola de logística i transport, apuntaven a uns 50 milions de lliuraments el proper 27 de novembre -el Black Friday-, un 30% més que un any enrere (amb tot, aquestes estimacions es van fer abans de les noves restriccions de la setmana passada a Catalunya). No fa tants anys el pont de la Puríssima donava el tret de sortida a l’època de compres nadalenques, però justament l’aparició del Black Friday va fer avançar les vendes, especialment en el camp de la tecnologia i la moda.

L’augment dels lliuraments es deu al creixement de la venda online amb els confinaments, però no només a això. “L’entrega a domicili té moltes derivades”, indica Alejandro Lozano, responsable de l’àrea de béns tecnològics de consum d’Aecoc, la patronal espanyola de grans empreses de comerç. Un exemple seria el lliurament de la compra del supermercat a casa o de béns voluminosos, com per exemple mobles, que s’han adquirit en una botiga física.

El sector no sap gaire què esperar d’uns mesos finals de l’any en què les circumstàncies són molt més desfavorables que altres temporades. Els confinaments, les limitacions d’aforament als locals i els tancaments són causes principals, però no úniques: “L’economia domèstica de moltes famílies està patint”, recorda Lozano.

“El Black Friday ha anat creixent any rere any”, afegeix Lozano, que tot i el context es mostra optimista i creu que aquest any tampoc serà una excepció i registrarà un nou increment de vendes, tot i que “probablement de pocs punts”. De cara a Nadal, però, la planificació és més difícil. “Les previsions de fa quinze dies estan totes a la brossa”, comenta. Davant d’aquest context, els grans operadors -Amazon, Media Markt, Fnac, Leroy Merlin- han llançat una campanya perquè els clients avancin encara més les compres de certs productes. L’objectiu és minimitzar alguns dels problemes amb què es van trobar els mesos del primer confinament, així com per poder planificar millor les vendes i evitar aglomeracions als establiments durant les setmanes abans de Nadal.

Una de les principals pors del sector és el trencament d’estocs, és a dir, no poder abastir les botigues de certs productes perquè se’ls hagin esgotat. Per a qualsevol companyia, un trencament d’estocs implica perdre vendes, perquè el client va a buscar el producte a un competidor. En el tema logístic, evitar-ho requereix una planificació a diversos mesos vista, però amb l’esclat del covid-19 la incertesa és massa gran.

El trencament d’estocs va ser una constant durant la primavera i l’estiu perquè els proveïdors del comerç tenien les plantes aturades i els treballadors en ERTO. Actualment, moltes de les empreses encara tenen com a mínim una part de la plantilla sota un expedient temporal d’ocupació, per la qual cosa la capacitat de producció és limitada. Aquests proveïdors, doncs, “no es poden arriscar a treure els empleats de l’ERTO”, diu Lozano.

Reconversió de botigues

Al maig i al juny, moltes cadenes de consum van convertir temporalment els seus locals en botigues fosques, és a dir, van passar a treballar com a magatzem logístic per abastir les vendes online. Així podien mantenir-les operatives i amb part de la plantilla treballant, i a més evitaven el col·lapse dels magatzems. Una opció que poden tornar a activar si es mantenen les restriccions.

La facturació de les grans superfícies cau un 5% al setembre

Les vendes a les grans superfícies de Catalunya -comerços generalistes de més de 2.500 metres quadrats, com els hipermercats- van caure un 5,2% al setembre en comparació amb el mateix mes de l’any passat, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. La variació registra un descens de l’11,4% si mirem l’acumulat entre gener i setembre, com a resultat de les fortes disminucions de vendes durant el confinament. En canvi, si només es tenen en compte els productes alimentaris, les vendes van créixer un 8,4%, mentre que per a la resta de productes van caure un 27%.