Camil Ros (UGT): "Si no hi ha grans acords, hi haurà grans mobilitzacions"

BarcelonaEl calendari laboral del 2023 es presenta intens. Govern espanyol, sindicats i patronals tenen una sèrie de carpetes damunt la taula que van des de la negociació d'un nou acord salarial amb els agents socials –en el marc d'un nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC)– fins a la pujada del salari mínim interprofessional (SMI), passant per la segona part de la reforma de les pensions, entre d'altres. Davant d'aquest escenari, el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, és taxatiu: "Si no hi ha grans acords, hi haurà grans mobilitzacions".

Per al líder sindical, el 2022 ha estat un any de recuperació de drets, tant per la reforma laboral com per la pujada de l'SMI fins als 1.000 euros en 14 pagues –ara demana augmentar-lo fins als 1.100 euros–. Tot això en un context determinat per l'impacte en l'economia de la guerra d'Ucraïna, la crisi energètica i la inflació, que han derivat en una pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors.

"Ha sigut un any de mobilització i de conquesta: la mobilització serveix i és útil. Deien que les empreses no podien apujar salaris pels costos energètics i la inflació, però no és que no poguessin, sinó que les empreses i les patronals no ho volien", ha assenyalat en una roda de premsa aquest dimecres.

És per això que ha demanat que el 2023 continuï en la línia del 2022 i ha reivindicat seguir el camí de la reforma laboral, tant pel seu contingut –va permetre recuperar elements com la ultraactivitat dels convenis col·lectius, després que la reforma del PP del 2012 la limités a un any– com pel seu continent –va arribar a partir d'un acord tripartit entre govern espanyol, sindicats i patronals–. Sobre l'acord pendent per a la segona part de la reforma de les pensions ha sigut més breu: "Que sigui equilibrat i no vagi en detriment de la gent que cobra la pensió. Esperem poder arribar a aquest acord".

Contractes fixos discontinus

De fet, en matèria de contractació Ros ha assenyalat que Catalunya ha tancat l'any 2022 amb un 41% de contractes indefinits sobre el total, cosa que suposa un 161% més que els de l'any 2019. En aquest sentit, també ha destacat la reducció del nombre de contractes temporals, que en dos anys han perdut representativitat sobre el total al passar del 33% al 20%.

"Segons mostren les dades, pot estar produint-se un traspàs de contractes temporals de jornada parcial a contractes fixos discontinus: s'ha de seguir amb lupa com s'utilitza el fix discontinu, especialment en l'àmbit de les ETT. L'administració ha de continuar fent-ne el seguiment", ha advertit. De fet, aquest tipus de contractes ha passat de representar l'1% de la contractació el 2019 al 10% l'any passat.

Ros també ha criticat "l'amenaça permanent" de l'FMI, que dilluns va augurar que un terç de l'economia mundial, així com la meitat de la Unió Europea (UE), estarà en recessió aquest any. "Ha sigut un any de recuperació de drets malgrat que grans economistes anunciessin que el 2022 tindríem una recessió econòmica abans de l'estiu, i no va ser així. Després van dir que seria a la tardor, i tampoc van encertar", ha conclòs.

El secretari general del sindicat a Catalunya ha aprofitat per llançar un dard al Govern i als partits catalans que negocien els pressupostos: "Que apartin la calculadora electoral tàctica i agafin la calculadora dels drets socials i dels pressupostos. Si canvien de calculadora arribaran a un acord segur, no poden retardar més aquesta situació".