Economia13/12/2019

La Cambra xifra en 8.000 M€ el deute de l'Estat amb les infraestructures catalanes

La inversió en ports, carreteres i aeroports catalans es manté en "mínims històrics" des de la crisi

Paula Clemente
i Paula Clemente

BarcelonaLa Generalitat ha trobat una altra xifra per retreure-li a l'Estat. Des del 2001 fins al 2018, el govern central hauria d'haver invertit gairebé 33.500 milions d'euros en les infraestructures de transport catalanes i, en canvi, només n'ha destinat 25.400. Així, segons dades majoritàriament de Foment del Treball recopilades per la Cambra de Comerç, Espanya s'ha estalviat uns 8.000 milions d'euros que estaven pressupostats. "És com si un de cada quatre anys no s'invertís res", ha denunciat Joan Canadell, president de l'entitat en la presentació de l'informe que així ho acredita. "En 19 anys, n'hem tingut 5 en blanc", ha afegit.

Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La institució ha criticat, a més, que en els anys posteriors a la crisi (època de recuperació econòmica) la inversió en ports, aeroports i carreteres s'hagi mantingut en mínims històrics. El 2018, de fet, registra la xifra d'inversió més baixa de la sèrie històrica: un grau d'execució de les inversions promeses del 54%. "Des que es va iniciar la recuperació, Catalunya ha perdut pes en la distribució de la inversió estatal", han manifestat els responsables de l'informe. Des del 2013 fins al 2018, el Principat ha rebut el 12% de la inversió espanyola en infraestructures, davant del 16% dels primers dotze anys del mil·leni. I d'aquí l'altra gran queixa de la Cambra: aquest 12% és lluny del pes de l'economia catalana en el context estatal (19%) i del que representa la seva població (16%).

Cargando
No hay anuncios

Partint de la comparació amb el pes econòmic, Catalunya és la tercera comunitat amb més dèficit d'inversió en infraestructures de tot l'Estat: d'un 3,1%. És la primera –tal com ha defensat la institució en l'acte– si es tenen en compte les particularitats dels dos territoris que apareixen més mal situats en el rànquing: Madrid, amb un dèficit del 7,2%, té un "model radial que fa que la comunitat es beneficii de la xarxa d'infraestructures de les comunitats autònomes que l'envolten", han dit, i el País Basc (-3,8%) té el seu propi règim. Segons els seus càlculs, si l'Estat hagués executat tota la inversió pressupostada, això s'hauria traduït en 20.000 milions d'euros de facturació addicional a Catalunya i en una contribució al PIB del territori de 8.000 milions (una mica més del 3% del PIB català).

Una necessitat d'inversió de 45.000 milions fins al 2030

Actualment, Catalunya disposa del 15,7% de les infraestructures de transport de tot l'Estat. I amb això la Cambra tampoc hi està còmoda: n'haurien de ser el 19%, que és el que representa l'economia catalana per a Espanya. Per arribar-hi, el govern central hauria de pagar de mitjana uns 3.800 milions d'euros l'any fins al 2030, un total de 45.333 milions d'euros. "L'Estat ha de reconèixer el deute que té amb Catalunya: 45.000 milions d'euros", ha sentenciat Canadell. Malgrat això, els 3.800 milions s'haurien d'abonar entre el conjunt de les administracions públiques, inclosa la Generalitat i el sector local, així com el sector empresarial tant públic com privat.

Cargando
No hay anuncios

"Haurem de buscar solucions i aquí proposem que es tingui en compte la transferència d'actius de l'Estat a Catalunya: aeroports, ports, carreteres, autopistes, ferrocarrils... tot allò que tingui un valor d'actiu pot ser part de la solució del problema", ha insistit. Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, que també era a l'acte, ha coincidit en la conclusió: "Es tracta de ser competitius, aquest dèficit en infraestructures és un dèficit de competitivitat".