La Cambra de la Propietat denuncia que Barcelona ha perdut 7.000 habitatges de lloguer

BarcelonaLa limitació dels preus dels lloguers va afectar el volum d'oferta. Així ho assegura la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona (CPUBCN), que denuncia que la llei catalana de contenció de rendes va fer perdre 6.956 habitatges que estaven a l'espera d'un nou inquilí durant l'últim trimestre del2021. Els números que fa l'entitat indiquen que el parc d'habitatges de lloguer era de 19.348 cases abans de l'aplicació de la normativa catalana que regula el preu de l'arrendament i que a finals d'any la xifra baixava fins a 13.410. Les dades es van recollir comptabilitzant les ofertes disponibles a Idealista i Incasòl abans de l'entrada en vigor de la normativa i les de l'últim dia de l'any.

El 23 de març passat, però, el Tribunal Constitucional va anul·lar parcialment la llei en qüestió. La sentència va considerar que el decret envaïa competències estatals. Tot i això, durant la seva aplicació, els lloguers firmats a Barcelona van augmentar i, a més, les famílies van pagar 47 euros menys de mitjana al mes, el que suposava una baixada de 564 euros anuals.

El president de la CPUBCN, Joan Ràfols, ha assegurat aquest dijous que la resolució del Tribunal va arribar tard i que "els danys al mercat de lloguer ja estan fets". També ha expressat que la falta de confiança farà molt difícil que es recuperi un equilibri a curt termini. El president de l'entitat ha afirmat que, amb els límits de preus, els propietaris prefereixen vendre els pisos que no pas arrendar-los, i ha indicat que el mercat de lloguer està per sota dels nivells prepandèmia pel que fa a nombre d'operacions.

Ràfols ha aprofitat per criticar també la llei catalana antidesnonaments, que obliga els grans tenidors a oferir lloguer social: "En molts casos el lloguer que s'obliga a fer està per sota dels 100 i fins i tot dels 50 euros. És confiscatori".

La posició de la Cambra de la Propietat xoca amb la del Sindicat de Llogaters, que va celebrar l'aplicació dels límits de preu i criticar la posterior anul·lació. El sindicat creu que la llei s'estava demostrant "exitosa" i que era "efectiva" pels veïns. Els partits que van donar llum verda a la normativa (JxCat, ERC, els comuns i la CUP) també es van mostrar decebuts per la decisió del Tribunal Constitucional. De fet, la diputada d'En Comú Podem Susanna Segovia va dir que "el TC és l’eina del PP per posar-se al servei dels especuladors".