La Cambra vol un canvi de pistes perquè el Prat no es col·lapsi
En l’adeu de Valls, l’entitat proposa adaptar l’operativa perquè pugui arribar als 90 milions de passatgers el 2030
BarcelonaCom serà l’aeroport de Barcelona el 2030? I, sobretot, hi haurà prou capacitat per operar amb normalitat? Aquesta és la pregunta que es planteja l’estudi presentat ahir per la Cambra de Comerç, l’últim amb Miquel Valls com a president, en què s’ofereixen solucions per evitar que el creixement col·lapsi el Prat. Aquests últims anys s’han superat les previsions més optimistes. El 2018 l’aeroport va assolir per primer cop els 50 milions de passatgers anuals i ja està a menys de cinc milions de la seva capacitat màxima. Tot i les noves inversions i l’arribada de la terminal satèl·lit el 2026, la Cambra creu que no n’hi haurà prou.
L’informe elaborat per l’organisme considera que el Prat podria acollir 90 milions de passatgers el 2030 -en l’escenari més extrem passaria dels 100 milions-, però fa una sèrie de recomanacions perquè aquest enlairament es produeixi de manera sostenible. De tota manera, condiciona aquestes propostes al fet que s’accelerin les inversions previstes per Aena. Igualment, la Cambra demana un estudi sobre quin és l’impacte econòmic de l’aeroport als municipis de la zona per assegurar que els beneficis es reparteixen adequadament.
Adaptar les pistes
L’ens recomana allargar la més curta per arribar a 90 operacions
Si el Prat fos una autopista hi hauria embussos gairebé cada dia. El problema que ho explica és que les pistes es van construir esquivant l’impacte ambiental sobre els aiguamolls de la zona, però també acústic per als veïns de les proximitats. Actualment els avions aterren a la pista llarga i s’enlairen per la curta. Tot i així, cada cop hi ha aeronaus més grans per l’increment dels vols de llarg radi, cosa que dispara les “retencions” a terra. L’estudi de la Cambra planteja nous escenaris com ara allargar la pista curta per facilitar que s’hi enlairin els avions de més dimensions o fer servir la llarga també per a enlairaments. L’objectiu seria que a la pràctica es poguessin fer 90 operacions per hora. Amb aquest canvi es triplicaria el nombre de persones exposades al soroll, però el document de la Cambra assegura que l’impacte continuaria sent inferior al d’altres aeroports comparables. Amb tot, cal destacar que l’informe no fa cap esment d’una alternativa que s’ha plantejat sovint sobre el futur del Prat: construir una nova pista sobre el mar.
Avions més seguits
Defensa reduir la distància entre aparells en els enlairaments
Segons la Cambra, l’única solució per esponjar l’operativa del Prat no és a les pistes. L’estudi analitza diverses maneres d’aconseguir que puguin passar-hi més avions sense generar cues. Per exemple, reduir la distància de seguretat entre aparells o separar-los amb una mesura de temps i no de metres. A més, afegeix que es podrien incrementar els vols nocturns.
Menys vols estacionals
Planteja reduir les rutes en hora punta i en períodes de vacances
Entre les deu i les dotze del matí i les set i les nou del vespre es concentren una bona part dels vols que s’operen a l’aeroport. Són els slots més cobejats per les aerolínies i també on s’acumulen més retards quan a l’equació s’hi sumen factors externs com les vagues i el mal temps. És per això que la Cambra vol promoure una desestacionalització progressiva del Prat. La mesura implicaria que els vols de les hores punta es desplacin cap a franges en què no hi ha tanta congestió a l’aeroport, però també impulsar que els passatgers viatgin més enllà de les vacances durant l’estiu i l’hivern. No obstant això, es reconeix que és un “objectiu complex” i que requereix un esforç de coordinació entre les administracions públiques, Aena i les aerolínies.
Restricció urbanística
L’estudi opta per evitar construir a les zones pròximes a l’aeroport
Una de les diferències entre Barajas i el Prat és que l’aeroport madrileny és en uns terrenys amb prou distància respecte a municipis pròxims. En canvi, el de Barcelona està limitat pel mar, per espais naturals i per zones urbanitzades com Gavà, cosa que complica les ampliacions. En aquest sentit, l’informe de la Cambra proposa restringir el creixement urbanístic a les zones d’influència de la infraestructura. El nou pla director aprovat per Aena preveu que els terrenys pròxims al Prat serveixin per ressuscitar el projecte de la ciutat aeroportuària, amb hotels, oficines i centres logístics.