La CAM, una mina per al Sabadell

Barcelona“La CAM és el pitjor del pitjor”. Així s’expressava el setembre del 2011, en plena subhasta de la caixa llevantina, el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. De la vintena d’entitats que van interessar-se per la CAM -que abans de necessitar diner públic per sobreviure havia arribat a ser la tercera caixa més gran d’Espanya, per darrere de La Caixa i Caja Madrid- al final només una s’hi va atrevir, el Banc Sabadell, que va aconseguir el control de la CAM arrencant al Fons de Garantia de Dipòsits la garantia que assumiria el 80% de les futures pèrdues. Tres anys després la CAM ha demostrat que no era “el pitjor del pitjor”. Ni de bon tros.

Segons ha pogut confirmar aquest diari, la CAM suposa ja un 26% dels ingressos totals del banc català. El Sabadell va guanyar l’any passat 371 milions d’euros a partir d’una facturació total de 4.800 milions. D’aquesta quantitat, 1.248 milions procedien de l’antiga caixa d’estalvis, que operava sobretot al País Valencià, les illes Balears i Múrcia. Aquest percentatge lleugerament superior al 25% augmenta encara més si es parla del marge que va obtenir el Sabadell abans de dotacions, és a dir, després de restar dels ingressos les despeses de personal, administració i les amortitzacions. En aquest cas, l’antiga CAM va aportar 742 milions sobre els 2.749 del conjunt del Sabadell, una xifra que suposa un 27% del total.

Aquest pes de SabadellCAM (internament anomenat Direcció Territorial Est) es manté pel que fa a les oficines: en té 598, el 27% de les 2.234 que el segon banc català té a Espanya. I en ingressos només el negoci a Catalunya és més important que el que aporta la CAM.

Una operació de risc

Els indicadors actuals de l’antiga caixa són molt positius, però en un inici res feia pensar que la CAM fos tan bon negoci. Alacant i Múrcia, el rovell de l’ou del radi d’influència de l’entitat, eren dues regions especialment bolcades en la construcció. I, amb l’arribada de la crisi l’any 2008, el cop per a l’entitat va ser dur.

Al tancament del 2011 la morositat era a la CAM superior al 22% (la mitjana actual al sector és del 12,7%), però no va fer sinó empitjorar, fins al punt que el 2013 aquesta cartera immobiliària va arribar a tenir impagats en un 63% dels préstecs. Aquesta taxa desorbitada, que segons els experts només respon a una mala política de riscos, només s’ha vist a Espanya en casos molt puntuals, com el de CatalunyaCaixa, que en alguns paquets hipotecaris havia arribat a tenir una morositat del 60%.

En el sector era sabut que la CAM podia amagar sorpreses desagradables per a qualsevol possible comprador i això va portar a una enorme prudència de les entitats a l’hora d’estudiar-ne la compra. Tot plegat explica la fórmula de la qual es va beneficiar el Sabadell, un esquema de protecció d’actius que aporta el Fons de Garantia de Dipòsits (finançat amb fons que aporten tots els bancs) i que protegia el 80% de les futures pèrdues immobiliàries. Al sector s’apunta que salvar la CAM costarà en total uns 10.000 milions, però Luis de Guindos ha elevat aquesta possible despesa fins als 15.000 milions, i ha obert la porta així a la inclusió de més diners públics.

El cas és que aquella operació ha donat oxigen al Sabadell fins a l’actualitat, no només pels ingressos que obté de la CAM, sinó també pel que fa a la seva solvència: el Sabadell va superar amb certa tranquil·litat els tests d’estrès de l’any passat en part gràcies a aquesta operació.

Malgrat tot, el procés no ha sigut un camí de roses. L’entitat, a més del risc assumit en el seu dia, va haver d’afrontar una complexa integració informàtica i un rellançament de l’impuls comercial.

Una “bretxa” per superar

En efecte, en adquirir la CAM, el Sabadell va detectar que els clients de l’entitat llevantina eren poc rendibles. Al banc català es parlava internament de “bretxa de marge”, que era la diferència entre el que obtenia del seu client mitjà i el de l’entitat alacantina: el 2013 era de 1.543 euros per client; el 2014 la distància s’havia escurçat fins als 1.132 euros.

El Sabadell, que té en l’àrea comercial un dels seus forts, va haver de canviar dinàmiques. “Els directors de les oficines de la CAM no sortien al carrer”, diuen fonts de l’entitat. Amb tot, la CAM ja és rendible: la quarta part d’una entitat que vol repetir la jugada -ara sense xarxa- a la Gran Bretanya amb TSB.