Cal canviar de mentalitat per conduir un elèctric

Encara que us enxampi una tempesta d’estiu, no heu de tenir por d’enrampar-vos. Ni cal que conduïu amb soles de goma, o amb els guants de fregar els plats. Els vehicles elèctrics -cotxes i motos- són tan segurs com els propulsats per un motor tèrmic, de combustió, dels de tota la vida. Ara bé: per passar de l’un a l’altre haureu de fer un petit canvi, no de xip (que ara no n’hi ha), però sí de mentalitat.

Si alguna vegada heu hagut de portar ulleres progressives, entendreu per què el procés per adaptar-s’hi és semblant. Al començament és una mica emprenyador, però després t’hi acabes acostumant, d’una manera natural que no demana gaire temps. Això no és com jugar sense Messi. Conduir un vehicle sostenible requereix el mateix nivell d’atenció que conduir-ne un de més contaminant; ni més, ni menys. És desplaçar-se amb un objecte pesant que es mou a una determinada velocitat i que, per tant, està subjecte a les lleis de la física i la dinàmica.

La primera assignatura que cal superar és la por a quedar-se sense energia. Els elèctrics milloren dia a dia; la tecnologia dels carregadors i les bateries, també. Trobar autonomies de més de 400 km, o motos que en fan més de 100 amb una sola càrrega ja no és excepcional... si conduïm segons les normes. Feu números: analitzeu quants quilòmetres tenen els vostres desplaçaments; arribareu a la conclusió que teniu prou bateria per cobrir-los, fins i tot sense planificar l’operació de recàrrega amb més estratègia que la del desembarcament de Normandia. No us angoixeu innecessàriament... tot i que podria ser que les primeres vegades feu el passerell.

Sovint s’ha dit que els elèctrics són avorrits. No us ho cregueu. Quan els proveu veureu que tenen una acceleració fulgurant, superior a la que esteu acostumats. I això pot ser fins i tot dolent si no hi estem avesats. Quan siguin més populars, al començament hi haurà alguns accidents (lleus) perquè aquesta represa sorprendrà fins que n’agafem la pràctica tots plegats.

Anticipar-se per frenar

Tot el que corre cal aturar-ho en un moment o altre. I això ja és més complicat. Les bateries que porten pesen, i molt. Això obliga a anticipar-nos a la inèrcia d’aquesta massa en moviment. Els frens són suficients, però tenen un tacte diferent que, d’entrada, ens semblarà massa esponjós. Preneu-vos-ho amb calma als primers quilòmetres, i recordeu que en molts casos aquestes frenades que recuperen energia són l’opció per incrementar l’autonomia uns quilòmetres més.

I una confessió: mai no m’he acostumat a les progressives. A la suavitat, absència de vibracions i silenci dels elèctrics, sí.