CaixaBank tanca la seva "llarguíssima travessia pel desert"

València“No tenim beneficis excessius, semblen xifres molt grans perquè pertanyen a societats molt grans”. Amb aquesta referència a la concentració bancària impulsada després de la crisi financera del 2008, el conseller de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha intentat relativitzar els 855 milions d'euros de guanys aconseguits durant el primer trimestre del 2023 –un 21% més que ara fa un any–, en una compareixença celebrada aquest divendres a València per presentar els últims resultats de la companyia catalana.

L'executiu madrileny ha volgut apaivagar les veus que consideren massa elevats els beneficis de les entitats financeres –el 2022 CaixaBank va registrar uns guanys de rècord de 3.145 milions–, sobretot, quan coincideixen amb les dificultats que tenen molts ciutadans per pagar les quotes de les seves hipoteques, inflades per l'alça de tipus d'interès, alhora que els seus estalvis s'escurcen per la creixent inflació. "Els resultats [d'aquest trimestre] no són extraordinaris, sinó millors que fa un any o dos, perquè parteixen d'un nivell molt baix. Estan a nivells molt raonables", ha afegit el banquer.

Aquesta mirada al passat ha estat un dels fonaments de l'argumentari exposat per Gortázar, que ha recordat els anys amb tipus d'interès baixos i que ha destacat que les entitats financeres portaven 15 anys amb rendibilitats més petites. "Estem recuperant la normalitat després d’una travessia pel desert llarguíssima”, ha resumit. L'executiu també ha defensat que la banca ha de generar beneficis per poder donar crèdit i "acompanyar l'economia".

Impost a la banca

Per atenuar l'impacte de les xifres en l'opinió pública, el conseller delegat de CaixaBank ha destacat que els beneficis haurien estat molt superiors si l'entitat no hagués hagut de pagar 373 milions d'euros –un 30% dels guanys– per l'impost extraordinari a la banca. "Hem pagat impostos de gairebé 1.000 milions d'euros sumant l'impost a la banca, el de societats i la resta de tributs. Això són impostos efectius de més del 50% i per a mi són excessius", ha emfatitzat el financer.

Per respondre a les queixes dels clients per la depreciació dels seus diners als comptes corrents i d'estalvi, Gortázar ha defensat que els dipòsits no són una fórmula adequada per guardar els diners a llarg termini i, com va fent en cada compareixença des de fa mesos, ha reclamat als ciutadans que s'atreveixin a contractar productes d'inversió. "Hi ha productes amb molt poc risc", ha defensat abans d'afirmar que a Espanya “hi ha una falta de cultura financera”.

Pel que fa a un altre dels serveis estrella dels bancs, les hipoteques, el primer executiu de la companyia catalana amb seu a València ha detallat que durant l'últim trimestre la seva contractació s'ha reduït en un 1,4%, el contrari que els crèdits al consum, que han crescut un 0,4% i els préstecs a les empreses, que han augmentat un 1,2%. En el cas de CaixaBank, i segons ha detallat el seu conseller delegat, la hipoteca variable mitjana és de 66.000 euros i la pujada de la quota trimestral de 90 euros.

La contenció en els crèdits ha influït en un altre dels elements destacats per a l'executiu madrileny com és l'estabilitat dels preus de l'habitatge que, segons ha destacat Gortázar, estan “molt continguts" i són "un 36% inferiors als del 2008". "Estem molt lluny d'un escenari especulatiu o de bombolla immobiliària”, s'ha felicitat el banquer, que ha destacat que les xifres de l'economia espanyola són “molt millors del que s’esperava” i ha assenyalat que, fruit d'aquest escenari positiu, l'entitat manté una ràtio d'impagaments del 2,7%, la mateixa amb què va acabar el 2022.