CaixaBank presenta guanys milionaris en plena negociació de l'ERO

ValènciaCaixaBank va aconseguir un benefici de 514 milions d'euros durant el primer trimestre del 2021, gairebé sis vegades més que en el mateix període de l'any passat, quan els guanys van caure fins als 90 milions per la pandèmia. Aquesta xifra no té en compte l'impacte extraordinari derivat de la fusió amb Bankia. Si l'incloem, el resultat del grup s'enfila fins als 4.786 milions de guanys. No es tracta, però, d'una fórmula comptable que agradi a l'entitat, com aquest dijous s'ha esforçat a subratllar el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, durant la presentació de resultats de la companyia celebrada a València. L'executiu ha insistit que els guanys extres que resulten de sumar als 514 milions d'euros 4.300 milions més –la diferència entre els 5.314 milions pagats per Bankia i els 9.614 del valor mercat del grup– són "només teòrics" perquè "no suposen l'entrada de cap euro". 

Menys contundent s'ha mostrat Gortázar sobre una de les conseqüències de l'absorció de Bankia, com és que per primer cop en la seva història el gruix dels serveis corporatius de CaixaBank es trobin a Madrid i no a Catalunya. Preguntat per l'ARA si el futur expedient de regulació d'ocupació (ERO) de 7.791 empleats modificarà aquesta situació, el conseller delegat ha defensat que la reducció de la plantilla ha de conjugar l'eliminació de "les duplicitats" amb la continuïtat en la companyia dels "millors treballadors", sense que el factor geogràfic "sigui una limitació". "L'objectiu no és que cap ciutat pinti més que una altra", ha resumit.

També sobre l'ERO, Gortázar ha defensat la necessitat d'implementar-lo ràpidament, en concret, una primera part aquest 2021 i una segona l'any que ve. "Prolongar el solapament [dels llocs de treball] no és el més adequat", ha dit. També ha justificat el desig de la companyia que la meitat dels adherits a l'ERO siguin de menys de 50 anys. "No podem pensar que totes les persones que fan una cosa quan la seva feina ja no merita s'han de prejubilar", ha exposat Gortázar. En aquest sentit, ha insistit en dir que el desig de l'entitat és que les baixes siguin voluntàries i que tots els treballadors que vulguin integrar-se en altres feines "tindran un acompanyament [de CaixaBank] fins que ho aconsegueixin".

Davant les crítiques pels futurs acomiadaments de treballadors, alguns dels quals s'han concentrat aquest dijous a les portes de la seu de l'entitat a València, Gortázar ha adduït la complexitat d'un negoci bancari en què els tipus d'interès negatius han provocat que "la recollida de dipòsits generi pèrdues a les entitats financeres". "És un canvi de paradigma complet en el qual portem cinc anys i en el qual desafortunadament seguirem més temps", ha pronosticat. En aquesta línia, també ha reiterat que la digitalització i l'entrada de nous actors amenacen la posició dels bancs tradicionals. Finalment, i quan li han preguntat sobre les paraules de la vicepresidenta segona del govern espanyol, Nadia Calviño, que el 21 d'abril passat va demanar als bancs "responsabilitat" per minimitzar l'impacte negatiu de les fusions, especialment quan es paguen als directius sous i bonus "inacceptables", Gortázar ha garantit que escoltarà la postura de l'executiu, però ha subratllat que és una decisió que correspon a la direcció del banc.

44 milions de benefici per l'activitat bancària i d'assegurances

Pel que fa al detall dels resultats, Gortázar ha explicat que dels 514 milions de benefici 444 corresponen a l'activitat bancària i d'assegurances, 58 provenen de la filial portuguesa BPI i els 12 restants, de participacions.

Les despeses d'administració i amortització recurrents es van reduir un 3,3% en termes interanuals, fins als 1.149 milions, a causa dels estalvis associats a les prejubilacions del 2020, una sèrie de canvis pel que fa a la gestió de costos i una reducció de les despeses durant la crisi del covid-19. D'altra banda, les despeses extraordinàries associades a la integració de Bankia van ascendir als 40 milions.

Els saldos dubtosos de CaixaBank –sense tenir en compte Bankia– es van mantenir estables durant el primer trimestre i es van situar en 8.650 milions. Sumant l'entitat madrilenya, aquesta xifra puja fins als 14.077 milions. En aquest sentit, la ràtio de morositat es manté en el 3,3% –en el 3,6% si es compta Bankia– i la ràtio de cobertura en el 67%. Pel que fa als nivells de liquiditat i solvència, la companyia suma uns actius líquids totals de 147.146 milions, dels quals 32.695 milions provenen de la integració de Bankia. Així, la ràtio de cobertura de liquiditat se situa en el 309%, per sobre del 100% mínim requerit. Pel que fa a la ràtio de capital CET1, es manté en el 14,1%.