CaixaBank doblega Dos Santos i ja controla el BPI

BarcelonaUna de les batalles empresarials més llargues dels últims temps va arribar ahir a la seva fi. Un brevíssim comunicat de la cinquena entitat portuguesa, el BPI, ho confirmava al migdia: CaixaBank i l’empresària angolesa Isabel dos Santos han arribat a un acord.

L’assemblea general d’accionistes de l’entitat va anul·lar ahir la controvertida clàusula que impedia que CaixaBank, propietari del 45% del BPI, votés amb aquest mateix percentatge. L’entitat que presideix ara Jordi Gual s’havia de conformar a tenir un 20% dels drets polítics, i ha dedicat l’últim any i mig a mirar de posar fi a aquesta anomalia.

De fet, el banc català ja va fracassar l’any passat en el seu primer intent d’adquirir la totalitat de l’entitat precisament després que no s’acceptés la condició que demanava: la supressió de la limitació del seu dret de vot. Aquella opa es va llançar al febrer i va fracassar al juny, quan Dos Santos es va negar a acceptar-ho.

Segon intent

En aquesta ocasió, i després de mesos de negociacions tortuoses, la multimilionària angolesa (mitjançant Santoro Finance) ha acceptat abstenir-se, i facilitar que el banc català, finalment, aconsegueixi el control polític del BPI. I amb aquesta fita, lògica tenint el control del 45% del BPI, CaixaBank reactiva el seu segon intent d’obtenir la totalitat del banc portuguès. El grup català va llançar la segona opa a l’abril però depenia, altra vegada, del final del límit de vot que es va certificar finalment ahir. La seva oferta passa d’1,113 euros l’acció a 1,134 euros l’acció.

El canvi de posicionament de Dos Santos que ha donat via lliure a l’entitat catalana arriba després que el BPI hagi accedit a cedir el control de l’angolès BFA a una societat controlada per la controvertida empresària, filla de José Eduardo dos Santos, etern petrodictador d’Angola. Aquest canvi en el control del BFA (que aporta el 75% dels beneficis del BPI) es produirà mitjançant la venda del 2% de les accions, que farà que la relació 51-49 actual s’inverteixi, i la majoria quedi en mans de la multimilionària Dos Santos.

“Estem disposats a assumir el control del BPI per ajudar l’entitat a afrontar amb garanties els futurs reptes del sector financer portuguès i les exigències reguladores”, afirmava ahir Gonzalo Gortázar, conseller delegat del banc català. El primer executiu de l’entitat va aprofitar per afegir, respecte a l’opa, que “suposa un fort compromís d’inversió amb Portugal”, on l’entitat és present des de fa 20 anys.

CaixaBank podrà així mirar de créixer a Portugal i consolidar la seva posició a tota la península Ibèrica -a Espanya ja és la primera entitat en banca minorista-. A més, aquesta bona notícia arriba en el sector en què tradicionalment més problemes ha tingut CaixaBank, el negoci internacional.

El pols entre Isidre Fainé (fins al juny president del banc català) i Dos Santos s’ha allargat durant mesos a causa de l’especial interès que tenia la multimilionària africana en el seu banc portuguès. Fonts financeres expliquen que Dos Santos va actuar més per motius de prestigi que no pas econòmics o de poder. Cal recordar que l’origen de la seva fortuna ha sigut qüestionat per Forbes o Human Rights Watch i en aquest sentit tenir un banc en un país europeu és una font de credibilitat.

Per mirar de fer canviar el seu punt de vista, Fainé hi va negociar personalment a Madrid, Londres, Barcelona o els Alps, però els seus esforços no han tingut èxit fins ara.

Ajudes inesperades

Si finalment la situació s’ha desbloquejat és a causa de l’acció de dos agents externs a la negociació. En primer lloc, a Portugal hi ha hagut aquest any un canvi de govern després de les eleccions que contra pronòstic ha portat al poder una coalició d’esquerres. El nou executiu es va alinear amb les tesis de CaixaBank i va promulgar una llei que donava llum verda a la supressió dels límits de vot que afectaven l’entitat catalana.

El segon aliat que s’ha trobat CaixaBank és el Banc Central Europeu. A principis de març l’organisme va donar fins al 10 d’abril perquè els bancs europeus es desprenguessin dels actius que tenen a Angola per minimitzar els seus riscos en un país molt afectat per la caiguda dels preus del petroli. El BCE va amenaçar de multar els bancs que no complissin aquesta exigència. A l’hora de la veritat, el BPI es va escapar de la sanció perquè Frankfurt va donar més temps perquè les negociacions seguissin, però l’impuls ja s’havia produït.

El BPI és la cinquena entitat portuguesa i va guanyar 106 milions d’euros en el primer semestre amb un creixement del 39% interanual.