CaixaBank ultima la fusió amb Bankia

BarcelonaCaixaBank i Bankia estan a punt d'anunciar que es fusionen, segons ha pogut saber l'ARA. L'operació, que s'ha portat amb un extrem secretisme, suposarà la fusió bancària més gran que s'ha registrat a Espanya en molts anys, ja que s'integraran dues de les quatre principals entitats financeres. A la mitjanit, les dues entitats han confirmat les negociacions en un comunicat que han enviat a la CNMV, el supervisor de la borsa.

Segons han dit, estan "en negociacions" per analitzar una fusió sense encara s'hagi arribat a un acord. Les entitats han iniciat una 'due dilligence' (auditoria a fons) i han signat un acord de confidencialitat per intercanviar-se informació.

Segons les fonts consultades, la presidència del nou banc quedarà en mans de José Ignacio Goirigolzarri (actual president de Bankia) i el conseller delegat serà Gonzalo Gortázar (que ocupa el mateix càrrec a CaixaBank). Això implicaria que Jordi Gual, actual president del banc català, abandoni el càrrec.

Tot i això, CaixaBank, que és una entitat més gran, serà qui tingui una participació més elevada a la nova companyia. Segons algunes veus, al voltant del 30% de les accions estaran en mans de l'entitat del grup La Caixa. En canvi, l'Estat espanyol (que controla un 62% de l'accionariat de Bankia) seria el segon principal accionista amb menys del 20% dels títols de la nova entitat.

Al tancament de la sessió aquest dijous, CaixaBank valia prop d'11.000 milions d'euros a la borsa, més del triple que els 3.200 milions que val Bankia.

A més, la seu social seguirà estant a València, on actualment ja la tenen tots dos bancs. La idea és que la nova companyia mantingui amplis equips territorials a Barcelona i Madrid, que és on tenen la seu operativa CaixaBank i Bankia. Les principals oficines de CaixaBank estan a les famoses torres negres de la Diagonal, mentre que les de Bankia estan a les no menys coneguda Puerta d'Europa madrilenya.

Després de publicar-se la notícia, fonts del govern espanyol han confirmat que, si els consells d'administració dels dos bancs decideixen tirar endavant la fusió, l'Estat "els analitzarà amb completa objectivitat" tenint en compte "la generació de valor" i la capacitat per recuperar els diners públics que en el seu dia es van injectar a Bankia.

Dificultats per a la banca

Fa molt temps que els reguladors pressionen els bancs perquè es fusionin. Aquesta mateixa setmana, tant el Banc Central Europeu com el Banc d'Espanya han pressionat perquè hi hagi més integracions al sector. Luis de Guindos, vicepresident del supervisor europeu, va assegurar que era "urgent" i "imprescindible" que els bancs uneixin forces, i encara més amb la crisi del covid-19. Per la seva banda, Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d'Espanya, va dir que les fusions eren "clarament possibles" i que no hi havia risc que el sector estigui en mans d'un oligopoli.

En un context de tipus d'interès en mínims històrics, als bancs cada cop els costa més guanyar diners, i això és el que els ha empès a juntar-se. En fusionar-se, els costos dels bancs (com el de personal o oficines) baixa considerablement i fa més fàcil que les entitats puguin guanyar diners.