CaixaBank arrodoneix un semestre daurat per a la banca

València¿Beneficis extraordinaris o recuperació d'un negoci menys lucratiu de l'habitual durant els últims anys? És el debat –ja recurrent des de fa mesos– que s'ha plantejat aquest divendres en la presentació de resultats de CaixaBank del primer semestre de l'any. Un període durant el qual l'entitat va assolir uns guanys de 2.137 milions d'euros. La xifra suposa un 35% més que els del mateix període del 2022 i ha estat possible gràcies a la millora dels marges bancaris, que es van situar en 4.624 milions (+55%) per l'alça dels tipus d'interès. Les dades són tan positives que l'entitat ha posat en marxa un pla de recompra d'accions de 500 milions d'euros amb el qual pretén donar sortida a una part dels beneficis que no pot "col·locar" a conseqüència de la baixada en la demanda del crèdit provocada per l'encariment del diner.

Es tracta d'un escenari compartit per la resta de grans bancs espanyols com ara el Santander, el BBVA, Bankinter, el Banc Sabadell, Unicaja Banc i el mateix CaixaBank. Tots junts han registrat uns guanys agregats de 12.385 milions d'euros en el primer semestre del 2023. La xifra suposa un 20,7% més respecte al mateix període del 2022 segons xifres recopilades per l'agència Europa Press.

Per a Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, el semestre ha estat “francament bo”. L'alt executiu s'ha felicitat perquè el negoci hagi assolit una rendibilitat del 10,2%, un percentatge que va qualificar de "més raonable” si es vol salvaguardar la viabilitat del sistema financer. Amb tot, va defensar que encara es troba per sota del cost d'accés al capital de les entitats bancàries, que va situar entre l’11,5 i el 12,5%.

Gortázar també va relativitzar la contundència de les xifres quan li han preguntat si aquest semestre ha estat el millor de la història del banc i si preveu que el 2023 serà el millor any. "Rotundament no", va respondre de forma taxativa. Una afirmació que va defensar recordant que el banc és ara "molt més gran". "Fa 15 anys teníem una quota de mercat del 9%, ara és més del doble", va detallar.

Per aprofundir en aquest relat, el financer madrileny va recordar que fa anys els bancs registraven rendibilitats entorn del 20%, i que les actuals són del 10%. "Ara estem en una zona més raonable que ara fa uns anys, però no és cap moment per tirar coets", va afegir. Per enfortir aquest argumentari va recordar que en el mercat bancari dels Estats Units les rendibilitats són del 14%.

Un impost "del 40%" a la banca

Un altre punt clau de la compareixença de Gortázar va ser la seva petició perquè l'impost aprovat per gravar els guanys extraordinaris de la banca no es converteixi en permanent. "Per què la banca ha de contribuir amb un 40% [d'imposts sobre els beneficis] i la resta del sector empresarial un 25%? Això perjudica un país que necessita una banca forta i rendible", va defensar. "No tenim beneficis extraordinaris, sinó que venim de molt baix, [d'una època] amb tipus d'interès negatius que no vam repercutir en els clients", va insistir.

Les hipoteques han estat un altre dels camps de batalla de la compareixença del conseller delegat. El banquer va assegurar que existeix un relat que exagera la pujada de les quotes. En aquest sentit, va afirmar que el 70% de les hipoteques de CaixaBank són de tipus variable i amb un encariment mitjà d'entre 90 i 110 euros al mes i "no de 300 o 400 euros com es diu", una pujada que va defensar que afecta sobretot les noves hipoteques. Amb tot, i per dibuixar un bri d'esperança, va explicar que la previsió és que l'Euríbor estigui més baix l'any vinent i que el problema de les quotes de les hipoteques "anirà a menys".