La Caixa serà el primer accionista d’un banc líder amb l’Estat com a soci

BarcelonaLa Fundació Bancària La Caixa serà, si culmina la fusió, el primer accionista d’un banc que serà líder a Espanya. Però el seu pes en l’accionariat es diluirà amb relació al que té ara a CaixaBank, que voreja el 40%. El repartiment en la nova entitat podria portar La Caixa a tenir el 30%, mentre que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) -l’Estat- es convertiria en el seu soci al nou banc, amb una participació d’entre el 15% i el 20%. Els percentatges finals quedaran en funció de la relació de canvi d’accions, que, segons fonts del sector, inclouria una prima per als accionistes de Bankia.

El trajecte perquè La Caixa hagi arribat aquí ha sigut llarg, amb un recorregut de 13 anys -i una greu crisi financera entremig- i un canvi absolut del mapa: les caixes han desaparegut com a entitats financeres i al sector bancari hi ha hagut un procés de concentració imponent: en una dècada s’ha passat de 62 entitats financeres a només 11.

L’any 2007, just abans de la crisi financera, La Caixa era la primera caixa d’estalvis d’Espanya però també era la principal cartera industrial de l’Estat, amb participacions a empreses clau. Ara, si es culmina la fusió amb Bankia, podrà ser el primer banc de l’Estat. El procés va accelerat, fins al punt que els consells de les dues entitats planegen ratificar la unió el cap de setmana de la Diada. Si es així, la formalització final es produiria entre quatre i sis mesos després, és a dir, ja el 2021, un cop es rebin totes les autoritzacions dels supervisors i de la competència i ho aprovin les juntes d’accionistes.

Això pot convertir CaixaBank en líder del sector a Espanya, malgrat que la seva configuració actual és molt diferent de l’entitat d’estalvi del 2007, que era el primer soci de Repsol i de Telefónica i tenia el control del llavors Gas Natural (ara Naturgy) i Abertis com a joies de la corona. La Caixa, el 2007, va crear Criteria, en què va posar les principals participacions -excepte Repsol i Telefónica- i va treure a cotitzar a borsa aquest hòlding. La Caixa era un entitat d’estalvis que controlava un important negoci bancari, una cartera de participades i una obra social.

La crisi financera va capgirar el model. La Caixa es va convertir en una fundació bancària que tenia una participació del 100% de Criteria, que, al seu torn, va incorporar dins de la seva cartera de participacions un banc cotitzat, CaixaBank, que va assumir el negoci bancari de l’antiga caixa d’estalvis. Criteria s’alimenta dels dividends que rep de les seves participades, entre elles CaixaBank, i paga dividends a la Fundació La Caixa, que així pot mantenir la seva obra social.

Però el paper inversor de La Caixa ha canviat. Abans era el soci de control de les seves participades. Ara és més un soci financer, que diversifica les seves inversions per assumir menys risc i maximitzar els beneficis que rep.

La fusió amb Bankia, però, no ha d’afectar l’obra social, insistien ahir fonts de CaixaBank, que intentaven separar l’entitat bancària, CaixaBank, dels que seran els socis de referència de la nova entitat: Criteria Caixa i el FROB. “Una cosa és el banc i una altra són els seus socis”, indicaven aquestes fonts, i asseguraven que l’obra social “està preservada”.

Els últims anys La Caixa ha fet importants desinversions (especialment la venda d’Abertis i la reducció del pes a Naturgy i CaixaBank) que no han sigut substituïdes per altres de similars en volum. Criteria està invertint com si fos un fons, tot i haver-hi operacions més clàssiques: ha augmentat la posició a Telefónica -no només des de CaixaBank sinó també des de Criteria- i ha comprat la totalitat de Saba, per bé que en aquest cas podria acabar venent l’empresa d’aparcaments. Dels 3.300 milions de la venda d’Abertis, prop de 1.000 van anar a pagar deute i uns 1.300 a les noves inversions esmentades. Des del hòlding inversor defensen que els actius de Criteria han crescut i que en els últims tres anys s’ha reduït deute en 3.700 milions.

Desinversió

El 2014 Criteria tenia el 60% de les accions de CaixaBank. Actualment el percentatge està per sota del 40%. Tot i que Criteria ha fet caixa amb aquestes vendes (per un 11% havia cobrat uns 2.500 milions), no va emprendre aquest procés per motius econòmics sinó per evitar riscos regulatoris. El BCE estableix que, en cas de fallida d’un banc, les responsabilitats financeres que se’n derivarien es poden traslladar als accionistes que superin el 40% del capital de l’entitat. La Caixa, que manté fins ara el control de CaixaBank, va reduir la seva posició per protegir la fundació.

En cas que la fusió arribés a bon port, l’entitat resultant es convertiria en la més gran de l’Estat per volum d’actius, clients i treballadors. Si s’acabés materialitzant, el banc disposaria de gairebé 650.000 milions d’euros en actius, superaria de llarg els 419.475 milions del BBVA i sumaria 21,6 milions de clients a Espanya, mentre que el volum de treballadors superaria els 50.000 en total. El benefici net conjunt de les dues entitats també superaria el registrat pel Santander i el BBVA a l’Estat. Segons els resultats presentats per les quatre entitats a finals del 2019, la suma dels guanys de CaixaBank i Bankia superaria els 2.200 milions.

Això sí, el pes de Catalunya en el negoci de CaixaBank, aproximadament un terç del total segons fonts de l’entitat, es tornaria a diluir al créixer a la resta de l’Estat, com ja va passar quan va integrar Cívica i el Banc de València.