La Caixa, pendent de l'opa australiana sobre Naturgy
Aquest divendres acaba el període d'acceptació de l'oferta del fons IFM sobre els accionistes de la gasista
La Caixa espera el resultat de l'oferta pública d'adquisició (opa) llançada pel fons d'inversió australià IFM sobre la gasista Naturgy. El procés d'acceptació de l'oferta acaba aquest divendres a les 23.59 hores. L'entrada amb força d'IFM en l'accionariat de la gasista podria afectar a mitjà i llarg termini la política de dividends de la companyia, de la qual depèn Criteria, el hòlding de participades propietat de la Fundació La Caixa i del qual depenen els seus ingressos.
De moment, el procés de l'opa –molt regulat– estableix que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) haurà de revisar i validar l'operació i en publicarà el resultat en algun moment de la setmana vinent, previsiblement dimecres, tot i que podria ser el mateix dilluns.
IFM ofereix als accionistes de Naturgy un preu de 22,07 euros per títol, la qual cosa suposa una prima de quasi el 20% del valor de les accions al mercat. El fons australià es posa com a objectiu obtenir entre un 17% i un 22,7% dels títols de la gasista. La xifra del 17% li garantiria poder nomenar dos membres del consell d'administració.
En les últimes setmanes Jaime Siles, representant d'IFM a Espanya, s'ha mostrat repetidament optimista sobre la possibilitat d'arribar al 17% desitjat. No obstant, el sostre del 22,7% sembla difícil d'assolir a priori, ja que implicaria que gairebé la totalitat dels petits accionistes vendrien les seves participacions a IFM, fet que no s'acostuma a produir en la majoria d'operacions d'aquestes característiques, expliquen fonts del mercat. El fons australià va dir que a priori renunciaria a fer efectiva la compra de les accions si no obtenia el mínim del 17%, però el fulletó de l'operació publicat per IFM assegura que es farà efectiva igualment amb l'obtenció del 10% de l'accionariat o més.
La Caixa, a través de Criteria, és el principal accionista de Naturgy amb un 26,5% de l'empresa, seguida de dos fons, el britànic CVC i el nord-americà Global Infrastructure Management (GIP), cadascun amb un 20%. El primer va entrar a Naturgy el 2018 quan va comprar la participació de Repsol per 3.800 milions d'euros, mentre que GIP havia pagat el mateix dos anys abans pel seu 20%, en aquest cas dividit en un 10% adquirit a Repsol i l'altre 10% a Criteria. Si prosperés l'opa, IFM se situaria com a segon o quart accionista de l'energètica catalana, en funció del percentatge que pugui obtenir.
Naturgy és una peça clau en la política de dividends de Criteria, propietat de la Fundació La Caixa, que per llei els ha de destinar a obra social. La Fundació, presidida per Isidre Fainé, destina 500 milions d'euros anuals a obra social i l'any passat, per exemple, en va rebre 197 de Naturgy. De fet, el hòlding de participades va anunciar ahir el pagament de 95 milions a la fundació de l'estrella.
Oposició dels grans accionistes
L'entrada d'IFM a Naturgy, doncs, podria fer canviar eventualment la política de dividends del grup. És per això que, des de l'anunci de l'oferta, Criteria s'ha oposat a l'operació i ha augmentat la seva participació amb compres d'accions per dificultar a IFM arribar als percentatges mínims que s'ha marcat. La resta de grans accionistes tampoc s'acolliran a l'oferta del fons australià.
Naturgy es manté, de moment, com l'empresa més gran de Catalunya en facturació. Fundada com a Catalana de Gas el 1843 i després de diverses fusions i adquisicions anomenada Gas Natural, va ser un pilar de la indústria catalana durant tot el segle XX. No obstant, l'arribada de Francisco Reynés al capdavant de la companyia i la reducció de la participació del grup La Caixa en favor de fons estrangers han portat l'empresa a mirar més cap a Madrid, on va traslladar la seu social arran del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, tot i mantenir la seu operativa a Barcelona.
L'allunyament respecte a les arrels catalanes de la companyia també es va posar de manifest el 2019, quan l'acte de celebració del 175è aniversari va consistir en un concert al Teatro Real de Madrid presidit pel rei d'Espanya.