La Caixa demana obrir un debat sobre la renda bàsica

MadridEl filòsof i economista belga Philippe van Parijs, un dels grans defensors de la renda bàsica universal, sosté que “una persona que es mori de gana no pot ser lliure”. Amb aquesta premissa, Van Parijs defensa que tots els individus rebin un ingrés mínim que els permeti tenir cobertes les necessitats bàsiques. El debat sobre la renda universal bàsica comença a ser cada vegada més present en l’escena política, i institucions com l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) n’han arribat a posar una proposta concreta damunt la taula. La Caixa demana ara obrir el debat sobre la necessitat d’impulsar a Espanya una renda mínima universal per reduir les desigualtats socials. “El debat ha arribat per quedar-se”, assegurava ahir el director general de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró.

L’exministre socialista i economista Jordi Sevilla ha coordinat un estudi que va presentar ahir l’Observatori Social de La Caixa en què una desena d’experts elaboren propostes per impulsar una renda mínima a Espanya. “La Caixa ha volgut contribuir a aquest debat”, va dir Jaume Giró. Per a Sevilla, el debat de la renda bàsica “ja no sona exòtic”: “Ha passat de l’acadèmia al carrer i és present als debats electorals i als programes de govern”.

Desigualtat fiscal

Per a Jordi Sevilla, ferm defensor de la renda bàsica, la idea és ara més necessària que mai perquè la crisi “ha deixat un rastre de pobresa i desigualtat estructural preocupant”. Segons l’exministre, a Espanya hi ha una desigualtat fiscal molt marcada: “El sistema fiscal espanyol és un dels que menys redistribució genera”. Segons destaca l’estudi de La Caixa, a l’Estat les rendes baixes “paguen proporcionalment més impostos que la classe mitjana i només són superats pels rics”. A més, Espanya, amb una despesa social equivalent al 24,7% del PIB, està per sota de la mitjana europea.

El socialista -ara president de Red Eléctrica- adverteix de la marginació fiscal dels pobres. Les persones amb rendes més baixes, les que no han de presentar la declaració, “queden excloses” de les deduccions i exempcions fiscals. “La proposta de la renda fiscal universal seria una bona eina per solucionar el problema”, apunta Sevilla. L’exministre proposa, a grans trets, que l’Estat fixi un nivell mínim d’ingressos i tots els ciutadans estiguin obligats a fer la declaració de la renda. A cada persona que es trobi per sota del llindar, l’Estat li pagaria la diferència. Els contribuents que es trobin per sobre hauran de pagar, com ja es fa ara, el que els correspongui.

Jordi Sevilla no es va voler pronunciar sobre quina quantitat s’hauria de considerar el mínim d’ingressos necessaris, però va subratllar que, indirectament, l’Estat ja ha fixat un mínim vital amb la declaració de la renda. Aquells que tenen uns ingressos inferiors a 5.500 euros anuals no se sotmeten a tributació. “Són quantitats que podem prendre com a referència per definir un mínim vital i fixar la quantitat que qualsevol individu necessita per satisfer les seves necessitats més bàsiques”, apunta Sevilla.

L’informe de La Caixa que va presentar ahir l’exministre recull la seva proposta i les de nou experts més, entre els quals destaquen el professor d’economia de la Universitat de Barcelona Daniel Raventós i el professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona José Antonio Noguera. Sevilla reconeixia ahir les dificultats per trobar una fórmula que resolgui un problema “tan complex”, però demanava que almenys s’obri el debat.

Iniciativa legislativa popular

Comissions Obreres i la UGT ja van presentar al 2017 una iniciativa legislativa popular per establir una prestació d’ingressos mínims. Segons l’estudi de la iniciativa que va fer l’Airef, una renda mínima podria reduir la pobresa severa a l’Estat entre un 50% i un 60%. L’autoritat fiscal proposava una renda mínima només per a les famílies amb ingressos baixos -aproximadament 1,8 milions de cases-, que seria compatible amb tenir una feina. Els beneficiaris rebrien un màxim de 430 euros mensuals i per a l’Estat el cost de la mesura no superaria els 3.500 milions d’euros anuals.

A Catalunya, el Govern també va fer un estudi sobre el cost d’una renda bàsica. La Generalitat va analitzar una renda universal que rebrien tots els ciutadans. El cost que hauria d’assumir seria molt elevat, de 7.700 milions d’euros anuals, un 3,5% del PIB català. Actualment, a Catalunya ja hi ha una renda mínima però només per a les persones amb pocs ingressos. Per ser beneficiari de l’anomenada renda garantida de ciutadania (RGC) cal tenir ingressos per sota dels 644 euros mensuals en dotze pagues.