La Caixa accelera la seva aposta per la indústria
Criteria, el braç inversor del grup, entra al capital d'Europastry i Celsa dins del seu pla per destinar 4.000 milions a negocis que no cotitzen a borsa
BarcelonaHi va haver una època en què els bancs tenien potents carteres industrials. Un exemple va ser Banesto, quan Mario Conde n'era el president, que va ser engolit pel Santander; o el mateix BBVA, que havia estat un dels accionistes de referència de Telefònica o de Gamesa (avui dins del grup Siemens). Quan era una entitat d'estalvis, la Caixa va ser —i continua sent en alguns casos— el soci de referència en companyies com Gas Natural (avui Naturgy), Agbar, Abertis o Repsol, i mantenia aquesta vocació, que era mal vista pel Banc Central Europeu (BCE) i el Banc d'Espanya.
Aquestes carteres de participacions empresarials, però, van anar desapareixent amb l'esclat de la crisi financera del 2008. La Caixa de Pensions, convertida en una fundació de la qual penja la societat inversora Criteria, va guanyar protagonisme. Ara, Criteria finança l’obra social amb els dividends de les seves companyies participades i avui és la principal societat de participacions empresarials d'Espanya, amb un valor que supera els 30.000 milions i que aspira a arribar als 40.000 milions el 2030.
Aquests dies ha accelerat els seus plans amb l'entrada al capital de la líder de fabricació de masses congelades per a fleques de la família Gallés, Europastry, amb un 20% –companyia que ha frustrat un mínim de quatre vegades la seva sortida a borsa, l'última a l'octubre, el dia abans de l'estrena–. També amb l'acord per fer una operació similar a la siderúrgica catalana Celsa, que era propietat de la família Rubiralta i va passar a mans dels fons que n'eren els creditors.
Cartera estratègica
CaixaBank (31%)
Naturgy (26,71%)
Telefónica (9,99%)
74%
55%
Cartera de diversificació
ACS (9,36%)
Veolia (5,01%)
Puig (3,05%)
25%
Cartera iMmobiliària
InmoCaixa (100%)
Colonial (17,32%)
13%
Cartera de capital privat
Aigües de Barcelona (15%)
Europastry (20%*)
Celsa (20%*)
*Inversions previstes
10%
10%
10%
3%
2025
2030
Totes dues operacions s'inclouen en el pla estratègic 2025-2030 de Criteria. Una de les potes està formada per empreses que no cotitzen a borsa, a la qual destinarà 4.000 milions, la meitat en inversions directes (Celsa o Europastry), i l'altre 50% indirectes, com van fer amb el fons tecnològic de l'exdirectiu de Telefónica, Javier Santiso. També va tancar operacions amb un fons de la família Bonomi (Investindustrial) i un altre de KKR. Una de les grans novetats és que l'entitat, que fins fa no gaire se centrava a invertir en utilities (aigua, llum, gas, telecomunicacions) amplia el seu radi d'acció cap a les indústries autòctones, admeten fonts de Criteria.
Amb la incorporació d'Àngel Simón, l'antic president d'Agbar i vicepresident de Veolia com a conseller delegat, Criteria ha premut l'accelerador. A la presentació del seu pla estratègic del 2025 al 2030 es va definir aquesta societat com a "element estabilitzador de l'economia a través de la protecció de sectors estratègics i el foment de la indústria".
![Angel Simón i Isidre Fainé a la presentacio del Pla estrategic de Criteria Caixa](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
El primer punt es va consolidar amb l'aliança amb el govern de Pedro Sánchez, ara accionista de referència de Telefónica, on Criteria ja controla el 9,9% del capital per compensar l'entrada de l'operadora saudita STC. A més, també coincideixen al capital de CaixaBank, on l'Estat compta amb el 16,117%, després de l'absorció de Bankia el 2020.
Noves inversions
El segon aspecte, l'entrada a indústries per reforçar-les i impulsar el seu creixement, s'està construint amb operacions com les d'Europastry i Celsa, a les quals destinarà entre 600 i 700 milions conjuntament, segons diverses fonts. A aquesta cartera s'hi sumarà també el grup belga Interparking, del qual passarà a tenir més del 18% un cop s'hi incorpori Saba. Es tracta d'invertir en companyies “amb un programa de creixement", que siguin “industrials" i amb "valors socials i d'innovació", segons el criteri de Simon. L'objectiu actual és fer inversions més selectives, amb més pes i participació en la gestió. I tot això després de decidir retornar la seu social de Criteria i de la Fundació La Caixa a Barcelona, gairebé 8 anys després d'haver-la traslladat a Palma de Mallorca. No té previst, en canvi, fer-ho amb CaixaBank, que es manté a València.
Una altra de les peces d'aquesta estratègia d'inversions a empreses que no cotitzen és Aigües de Barcelona, on té com a socis el grup Agbar, propietat de la francesa Veolia, i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Un cop comprovat que el grup francès no té cap intenció de desprendre's d'Agbar, de la qual La Caixa va sortir del tot el 2014, Criteria ha optat per convertir-se en accionista de Veolia amb un 5% del capital. Una operació similar a quan va vendre Agbar a Suez i va passar a tenir el 5,9% d'aquesta multinacional. El 2022 va vendre aquesta participació a Veolia, en procés de fusió amb Suez, per 750 milions. Ara, per uns 1.000 milions, torna ser accionista d'una multinacional més gran i amb representació al consell d'administració.
