Cacaolat, la supervivent de Nueva Rumasa
BarcelonaCacaolat era l’única empresa amb seu a Catalunya de la teranyina empresarial dels Ruiz-Mateos a Nueva Rumasa, el hòlding nascut després de l’expropiació de Rumasa. L’any 2011, una rere l’altra, fins a deu empreses del grup van presentar concurs de creditors (suspensió de pagaments) i de seguida el fabricant de batuts de cacau va acaparar les mirades dels creditors de Ruiz-Mateos com a única esperança de recuperar part dels diners que se’ls devien. Letona, l’empresa matriu de Cacaolat, era viable però hi havia el risc que morís engolida pel forat de Nueva Rumasa.
Clesa, una altra de les empreses dels Ruiz-Mateos en concurs de creditors, era a la vegada proveïdora i propietària del 90% de Cacaolat. Aquest entramat va propiciar una pugna judicial entre els administradors concursals de Clesa, a Madrid, que reclamaven les regnes per poder vendre Cacaolat i captar diners, i els administradors de Letona, que volien trobar un comprador per a la unitat productiva des de Barcelona i garantir el futur de la marca, la fàbrica i dels 300 treballadors. Vendre Cacaolat des de Barcelona la salvava de quedar diluïda enmig dels deutes de Clesa.
La crisi es va saldar amb la venda de la unitat productiva a una joint venture formada per Damm i Cobega (el primer accionista de l’embotelladora de Coca-Cola a Espanya). Les empreses van presentar un pla d’inversions per traslladar Cacaolat a una nova planta i internacionalitzar el batut. La salvació també va comportar solucions doloroses, com el tancament de la planta de Cacaolat a Saragossa.
Dels italians als Ruiz-Mateos
Cacaolat era la joia de la corona de Nueva Rumasa. Ruiz-Mateos va comprar el 2007 el fabricant de batuts a la italiana Parmalat juntament amb altres empreses per 188 milions. Gairebé quatre anys després de la crisi, Cacaolat viu un bon moment. L’any passat les vendes van escalar un 27% fins als 50 milions i la seva distribució ha arribat per primer cop a totes les províncies d’Espanya. A Catalunya la quota de mercat és del 57% i també s’ha començat a exportar a alguns mercats, principalment europeus però també a la Xina. El 27% de les vendes ja són a fora de Catalunya.
