Brussel·les proposa un impost de societats europeu per lluitar contra el frau fiscal

Brussel·lesLa Comissió Europea presentarà aquests dimarts davant el Parlament Europeu la seva proposta renovada per establir una base comuna per l'impost de societats a la UE, un projecte que ja va intentar posar en marxa el 2011, però que va quedar encallat per les reticències d'alguns socis comunitaris.

El comissari d'Afers Econòmics i Financers, Pierre Moscovici, explicarà al ple de l'Eurocambra les línies generals de la proposta, que s'adoptarà dimecres al matí. Segons va avançar l'executiu comunitari, una base comuna i consolidada de l'impost de societats seria un instrument "important" per combatre l'evasió fiscal. A més, l'objectiu del projecte és enfortir el mercat únic i abaratir les operacions transfrontereres entre companyies europees.

De totes maneres, Brussel·les nega que aquesta proposta vulgui fixar un tipus impositiu únic als 28. L'esborrany fixa una sèrie de criteris comuns que tots els impostos de societats dels estats membres haurien de complir. Per exemple, definirà què és obligatori tributar, què es pot deduir o què es pot considerar una despesa.

Així doncs, la proposta vol dividir la creació d'aquesta base comuna en dues etapes. En la primera, s'ajornarà la consolidació de les bases imposables i es fixaran normes comunes per harmonitzar-ne el càlcul. Un cop superat aquest pas, s'aplicaran a nivell europeu. D'aquesta manera, els estats membres continuaran tenint llibertat per fixar els seus propis tipus impositius, d'acord amb la seva situació fiscal.

Després de quatre anys de debats, l'executiu comunitari reconeix que la seva proposta del 2011 era "massa ambiciosa". És per això que la Comissió va decidir rellançar el projecte i adaptar-lo perquè les negociacions es desencallessin.

La iniciativa arriba poc després de la sanció multimilionària a Apple per haver evadit impostos a Irlanda. La companyia de la poma va aconseguir tributar tan sols un 0,005% el 2014. De fet, unes bases comunes permetrien Brussel·les limitar la capacitat de les grans multinacionals per aprofitar buits en les legislacions fiscals d'alguns països comunitaris, com va succeir amb l'empresa tecnològica.