Brussel·les preveu més creixement i més dèficit

Brussel·lesDavant les pròximes cites electorals, el govern espanyol no vol que ningú li espatlli el seu optimisme econòmic. Brussel·les reconeix que l’economia espanyola s’està recuperant més de pressa del que preveia inicialment, però ahir va advertir que la situació és “crítica” perquè l’atur segueix a nivells impossibles i el dèficit, si no ha noves mesures, es tornarà a disparar l’any que ve. Segons la Comissió Europea, el forat és d’uns 20.000 milions d’euros.

El comissari interí d’Afers Econòmics, Siim Kallas, va intentar contenir l’optimisme: “Hi ha senyals positius, però evidentment la situació segueix sent crítica”, va dir el substitut d’Olli Rehn -que ha deixat la Comissió per sumar-se a la campanya electoral de les europees-. Madrid, però, va negar les crítiques de la Comissió Europea i va reiterar la intenció d’impulsar una reforma fiscal que implicarà, entre altres iniciatives, la rebaixa de l’IRPF.

Segons les previsions econòmiques que va presentar ahir l’executiu comunitari, el dèficit públic espanyol arribarà fins al 6,1% l’any que ve, molt per sobre de la xifra pactada amb Brussel·les, un 4,2%. De fet, Espanya registrarà el 2015 el dèficit públic més alt de tota la Unió Europea, empatada amb Xipre. Brussel·les explica que la seva previsió no té en compte mesures addicionals que Madrid pugui impulsar els pròxims mesos. “Assumint que no hi haurà canvis de polítiques, el dèficit pujarà fins al 6,1% del PIB”, assegura Brussel·les.

Hi haurà reducció de taxes

Per la seva banda, el govern de Mariano Rajoy torna a jugar a desacreditar les previsions de la Comissió Europea. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va reiterar que el seu executiu farà una “important reducció d’impostos” i alhora complirà amb la xifra de dèficit pactada. ¿Com s’explica que el dèficit torni a disparar-se l’any que ve si el govern ho nega? Brussel·les té en compte factors com l’extinció de la pujada de l’IRPF -que reduirà la recaptació de l’Estat- o la devolució d’una part del cèntim sanitari. Calcula que els ingressos públics se situaran per sota del llindar del 37%.

Madrid, en canvi, confia que la millora del creixement aportarà més liquiditat a l’Estat i creu que els ingressos públics arribaran gairebé al 39% del PIB. El govern també podria preveure, tot i que encara no n’ha explicat els detalls, que la reforma fiscal repercutirà positivament en la recaptació d’impostos. En qualsevol cas, l’executiu de Mariano Rajoy no vol ni sentir a parlar de mesures addicionals que posin en perill els resultats electorals.

L’altra preocupació de Brussel·les és l’atur. Les previsions de la Comissió apunten a una reducció molt lenta de la taxa, que baixarà al 25,5% aquest any i al 24% el 2015. La rebaixa és tan raquítica que Espanya es tornarà a convertir en el soci de la UE amb la taxa d’atur més elevada, la mateixa que Grècia. Malgrat el panorama de la desocupació que dibuixa Brussel·les, De Guindos es va atrevir a presumir de la creació de llocs de treball a l’Estat i va destacar que la taxa de creació d’ocupació d’Espanya, un 1,2% el 2015, estarà per primera vegada per sobre de la mitjana de la zona euro (0,7%).

Embranzida per al 2015

Si Espanya és la que liderarà el dèficit i l’atur, l’altra cara de la moneda és el creixement econòmic. Brussel·les ha millorat les previsions i estima que la recuperació espanyola s’està accelerant. Per al 2014 la seva previsió és de l’1,1%, una dècima per sota de la previsió de Madrid. El millor arriba el 2015, quan Brussel·les preveu que l’economia espanyola prengui embranzida i arribi al 2,1%, una xifra més optimista que l’1,8% que preveu el govern espanyol.

La dada del 2015 encara té més rellevància si es té en compte el context europeu. La millora de les previsions per a l’Estat contrasta amb la revisió a la baixa del creixement d’alguns socis de l’euro com França. De fet, l’economia espanyola creixerà l’any que ve per sobre de la mitjana de la zona euro (1,7%) i serà superior a la de les grans economies de la moneda única: Alemanya (2%), França (1,5%) i Itàlia (1,1%).

D’altra banda, Brussel·les confirma la contenció dels preus a Espanya els pròxims dos anys, ja que es mantindran a un nivell preocupant però sense arribar a la temuda deflació. La inflació d’aquest any serà del 0,1% i la del que ve del 0,8%, per sota de la de la zona euro (1,2%).