La Comissió manté el pols contra els privilegis fiscals de multinacionals a Bèlgica amb una investigació a 39 empreses
Brussel·les vol demostrar que s'han donat ajuts d'estat a gegants com la primera cervesera del món
Brussel·lesLa Comissió Europea manté el pols contra el marc fiscal belga, que permet a les multinacionals tributar menys. Brussel·les ha anunciat aquest dilluns que obre una investigació en profunditat i individual a 39 multinacionals a Bèlgica per beneficiar-se de l'esquema d'acords fiscals, també anomenat de 'beneficis extraordinaris'. Entre les empreses sota lupa hi ha la cervesera més gran del món, AB Inbev, que ja ha estat sancionada altres cops per la Comissió per haver abusat de posició dominant. L'any 2015 el departament de Competència de la Comissió ja va concloure que el sistema de beneficis extraordinaris és il·legal i el va considerar ajudes d'estat. Però després de ser obligades a retornar uns 700 milions d'euros a la hisenda belga, les empreses van portar el cas a la justícia europea i el Tribunal de Justícia de la UE va anul·lar la decisió de la Comissió. Ara, però, el departament que lidera la danesa Margrethe Vestager obre una altra via per demostrar que sí que són pràctiques anticompetitives ampliant la investigació a 39 empreses de manera individualitzada i a través d'al·legacions als TJUE.
El sistema de beneficis extraordinaris va començar-se a aplicar a Bèlgica el 2005 sota l'eslògan "Only in Belgium" [Només a Bèlgica]. Suposa que les companyies multinacionals rebin un tracte fiscal diferenciat a les empreses belgues independents o locals. Una resolució fiscal permet que els beneficis reals que registra una societat multinacional siguin comparats amb els hipotètics beneficis que registraria si fos una empresa local o independent. En base a aquesta comparació, es considera que les multinacionals reben un "benefici extraordinari" pel fet de ser-ho que es descompta, ja que se'ls acaba aplicant la base impositiva proporcional als beneficis que obtendrien si no fossin multinacionals. Segons els càlculs de la Comissió Europea, això ha acabat suposant una reducció d'entre el 50% i el 90% de la base impositiva de l'impost de societats.
Tot i això, el TJUE va considerar el febrer passat que la Comissió no va presentar prou informació per determinar que hi hagi un sistema d'ajuts il·legals i va anul·lar la sanció. De fet, el jutge va considerar que aquest sistema de beneficis extraordinaris permet un cert marge de discrecionalitat a les autoritats belgues que impossibiliten l'existència d'ajudes d'estat. Ara bé, Brussel·les no es dona per vençuda i considera que el TJUE no va determinar que no hi hagin ajuts d'estat, sinó que la Comissió no va poder demostrar que hi hagués un sistema genèric de benefici a les multinacionals. Per això, ha anunciat aquest dilluns que investigarà de manera individual 39 empreses per demostrar que sí que hi ha beneficis fiscals anticompetitius en la seva tributació. A més, la Comissió aclareix que ja va recórrer la decisió al TJUE per demanar aclarir què es consideren ajudes d'estat il·legals, una via que encara està en procés. La nova investigació engegada aquest dilluns compren ajuts de Bèlgica a 39 multinacionals entre el 2004 i el 2015, la majoria de les quals són empreses amb la seu a Europa.
Les empreses sota la lupa?
A banda de la cervesera AB Inbev, també hi ha la branca belga del gegant químic BASF (que té una planta a Tarragona), Belgacom (un dels principals gegants de les telecomunicacions a Bèlgica); una branca del gegant farmacèutic Pfizer; la cadena de roba Celio; o la cadena de cimena Kinepolis; o British American Tobacco, entre d'altres. La majoria, com diu la Comissió Europea tenen la seu principal a Europa.
La comissària de competència, Margrethe Vestager, assegura que estan "preocupats que l'esquema fiscal de beneficis extraordinaris proporcionés reduccions substancials només a certes empreses multinacionals i no a d'altres empreses en una situació comprable". Vestager justifica que calgui obrir investigacions separades per determinar si es donen aquests privilegis fiscals després de la sentència desfavorable del TJUE i espera que la justícia comunitària emeti el seu aclariment sobre la qüestió.