Brussel·les posa fre a l'enginyeria fiscal de les multinacionals per evadir impostos a la UE

Brussel·lesLa Comissió Europea vol acabar amb els trucs d'enginyeria fiscal que han permès a multinacionals establertes a la Unió Europea –amb la complicitat de governs com el d'Irlanda o Luxemburg– evadir milions d'euros en impostos durant anys.

Brussel·les ha aprovat aquest dimarts una proposta per harmonitzar les bases de l'impost de societats. La Comissió no pretén harmonitzar el tipus impositiu de l'impost de societats ni fixar un tipus mínim –és una competència dels estats membres– sinó crear unes bases comunes a tots els estats membres que limitin, per exemple, les educcions fiscals o que estableixin per a tots els països un conjunt de normes per calcular els beneficis que estan subjectes a l'impost.

L'executiu comunitari ja va posar sobre la taula el 2011 una normativa similar però menys ambiciosa. En aquell cas, el text legal va acabar al calaix per l'oposició de la majoria d'estats membres. Encara no s'havien destapat els trucs de les grans empreses per pagar impostos molt reduïts.

Ara, però, Brussel·les creu que després de l'escàndol de l'evasió fiscal de les multinacionals serà més fàcil trobar la complicitats dels governs de la UE i del Parlament Europeu. El text haurà de ser discutit i aprovat tant pels Vint-i-vuit com per l'Eurocambra abans de poder entrar en vigor.

Normativa obligatòria

Si la proposta del 2011 establia una base comuna impositiva amb caràcter voluntari per a les empreses, la nova proposta va més enllà i convertirà en obligatori el nou règim per a les multinacionals que superin els 750 milions d'euros d'ingressos.

La Comissió Europea divideix la proposta en dues fases per facilitar el procés de negociació: la primera, que entraria en vigor el 2020, preveu posar en marxa la base comuna de l'impost de societats.

Una única declaració fiscal

En la segona, Brussel·les preveu que les grans corporacions amb filials a diferents països de la UE hagin de fer una sola declaració fiscal (actualment n'han de fer una a cada país on tenen una filial) i, per tant, només pagarien els impostos a un país. Això evitarà que les companyies traslladin els beneficis generats a un estat membre amb uns impostos elevats a un altre país europeu amb més avantatges fiscals per a empreses.

Posteriorment, els estats membres on té seu l'empresa es repartirien els impostos amb un complicat càlcul basat en els actius i les vendes, entre altres factors. Aquest és pot convertir en un dels punts més complicats de la negociació política.