Brussel·les justifica l'ús de bales de goma contra migrants i la suspensió del dret d'asil a Grècia

Brussel·lesDavant la situació a la frontera entre Turquia i Grècia, el discurs a Brussel·les ha anat virant en favor d'Atenes al llarg de la setmana, fins que aquest dijous la Comissió Europea ja ha justificat l'ús de bales de goma contra les persones migrants i la suspensió del dret d'asil anunciada pel govern del conservador Kyriakos Mitsotakis. Després dels esforços per fer equilibris i posar-se de perfil davant les acusacions de Turquia, periodistes i ONGs de vulneracions dels drets dels migrants a la frontera, l'executiu europeu ha acabat per emparar-ho justificant-se amb l'excepcionalitat de la situació: "Depèn de les circumstàncies. És cosa de les autoritats gregues decidir quina és la manera adequada de protegir la frontera respectant la llei", ha respost el portaveu de la Comissió Europea, Eric Mamer, a la pregunta de si és legal sota el dret comunitari disparar bales de goma a demandants d'asil.

Dimecres ja ser el vicepresident de la Comissió encarregat de la política migratòria, el grec Margaritis Schinas, justament proposat pel govern de Mitsotakis, qui va fugir d'estudi davant la mateixa pregunta i es va declarar incompetent per respondre. Aquesta vegada, però, el portaveu de l'executiu d'Ursula von der Leyen ha deixat clar que, lluny de condemnar l'actuació, Brussel·les justifica les mesures preses per Grècia, a qui ja han agraït ser "l'escut d'Europa". Tot això, alhora que s'insinuava que les imatges de violència contra els migrants són fake news. Mamer, a més, s'ha negat a seguir responent preguntes sobre aquesta qüestió. Dimecres les autoritats turques denunciaven que els guardacostes grecs estaven utilitzant foc real contra les persones que intentaven travessar la frontera des de Turquia i que havien matat una persona a trets i havien deixat cinc persones més ferides.

La mateixa actitud s'ha mantingut des de la capital europea envers l'anunci de Grècia de suspendre el dret d'asil durant un mes sencer. Mitsotakis va deixar clar que rebutjaria tota petició d'asil aquest mes de març com a resposta a la "manipulació" de milers de persones per part de Turquia emparant-se amb l'article 78.3 del tractat europeu. Després d'assegurar durant dies que s'estava estudiant la situació per saber si era legal o no aquest anunci, aquest dijous la Comissió ho ha justificat assegurant que "tant la Convenció de Ginebra com el Tractat de la UE confereixen fonaments per espaiar les tramitacions de peticions d'asil".

Des que Turquia va obrir la frontera amb Grècia per pressionar la UE i l'OTAN i aconseguir suport en la guerra de Síria, els països europeus s'han bolcat amb el govern conservador hel·lè, prioritzant la "protecció de les fronteres d'Europa" per davant del respecte a la llei internacional i europea. Així mateix ho admetia dimecres la comissària de l'Interior, Ylva Johansson, que al preguntar-li per si la Comissió podia assegurar que s'estava respectant la llei internacional i europea a Grècia es va escudar en la falta d'informació: "Ningu ho pot assegurar del tot perquè falta molta informació".

Des de les institucions europees s'han mogut peces per respondre d'una banda tancant files amb Grècia, enviant-li suport material, humà i financer però també simbòlic, amb un viatge dels tres presidents de les tres institucions a la frontera i una reunió extraordinària de ministres de l'Interior a Brussel·les en què s'acordava "no tolerar cap entrada il·legal a les fronteres". Al mateix temps, també s'ha desplaçat a Turquia l'alt representant, Josep Borrell, que aquest dimecres es troba a Zagreb reunit amb els ministres d'Exteriors de la UE per intentar abordar la qüestió des d'un punt de vista de la política exterior de la UE, a qui Turquia reclama suport en la guerra de Síria. En aquest sentit, Borrell ha afirmat aquest matí que "els migrants s'estan fent servir com a armes".