Brussel·lesLa contractació temporal a Espanya no és ni de bon tros un problema només del sector privat. De fet, gairebé un 28% dels treballadors del sector públic tenen un contracte temporal, amb les últimes dades del 2019. Tal com remarca la Comissió Europea en el seu últim informe sobre la salut de l'economia espanyola, "al sector públic l'ús de contractes temporals ha augmentat encara més el 2019". Per això, Brussel·les investiga si la normativa del sector públic espanyol compleix l'obligació de prevenir i sancionar els abusos de successius contractes de durada determinada. Així ho explica el comissari d'Ocupació, Nicolas Schmit, en una resposta parlamentària a l'eurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, que ha avançat aquest divendres El Español.
Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
En la seva pregunta Cañas recorda a Schmit que a Espanya gran part dels treballadors públics compleixen "necessitats permanents sota contractes temporals" abusant de la temporalitat, amb la qual cosa incompleixen les directives europees que impedeixen abusar de la temporalitat. Davant aquesta pregunta de Cañas, el comissari explica que "la selecció de funcionaris permanents a través de processos de selecció oberts per ocupar llocs ocupats anteriorment per treballadors amb un contracte de durada determinada no constitueix una infracció de l'acord marc", apunta Schmit. Al mateix temps, però, assegura que "el dret nacional ha d'establir mesures per prevenir i, quan procedeixi, sancionar els casos d'abús successiu de contractes o relacions laborals de durada determinada". "La Comissió està investigant si les disposicions vigents al sector públic espanyol compleixen aquesta obligació", conclou el comissari.
L'elevat percentatge d'interins és una qüestió que porta cua a l'administració pública espanyola, no només en sectors com el professorat, on el percentatge s'arriba a elevar fins al 40%, sinó en el conjunt de l'administració pública. Per això, la Comissió Europea també recorda que la justícia europea s'ha de pronunciar sobre aquesta assignatura, sobre la qual ja fa anys que té la lupa posada. El 19 de març el TJUE es pronunciarà justament sobre aquesta legislació espanyola en l'esperada sentència dels interins que va arribar a Luxemburg a través d'una qüestió prejudicial de dos jutjats de Madrid, després que treballadors del Servei Madrileny de Salut (SERMAS) demanessin que se'ls reconegués com a treballadors públics indefinits després de més d'una dècada d'encadenar contractes temporals.
Schmit recorda a Cañas que aquest procés està en marxa i que dictarà jurisprudència que podrà guiar també el procés d'investigació de Brussel·les. Si el TJUE determina per exemple que les pràctiques de l'administració pública espanyola incompleixen la normativa europea, no només s'haurien de convertir milers de treballadors temporals en indefinits sinó que Brussel·les podria acabar requerint al govern espanyol que modifiqui les seves normatives per garantir que no es vulneren els drets dels treballadors i la normativa europea.
"L'ampli ús dels contractes temporals afecta el creixement de la productivitat i augmenta la desigualtat i la pobresa laboral", apunta la Comissió en el seu últim informe sobre Espanya. A més, també retreu a l'executiu espanyol que els subsidis a la contractació "absorbeixen un 40% dels diners per a polítiques actives de treball i que "no semblen ser gaire efectius". La contractació temporal a Espanya és la més elevada de la UE, amb un 26%, molt superior a la mitjana europea del 13,4%. A més, Brussel·les recorda que els treballadors en aquestes condicions pateixen un elevat percentatge de "pobresa laboral" (21,3%).
LES CLAUS
1. ¿La temporalitat només afecta els treballadors públics?
No, és un problema que s’ha enquistat a Espanya els últims anys i que s’ha intensificat d’ençà de la sortida de l’última crisi econòmica. Actualment a l’administració pública el percentatge d’interins és d’un 28%, però en el conjunt d’Espanya (sumant-hi també l’empresa privada) la temporalitat se situa en un 26%, una xifra que dobla la mitjana europea.
2. Quina via tenen els interins per sortir d’aquesta situació?
El col·lectiu ho ha denunciat en reiterades ocasions. De fet, el 15 de febrer van fer una multitudinària manifestació a Madrid. La seva esperança perquè aquesta temporalitat s’acabi és que la sentència del TJUE del dia 19 de març els sigui favorable i els reconegui com a treballadors indefinits. Però la decisió causaria un problema important a l’administració perquè hauria de convertir milers de contractes temporals en indefinits.
3. ¿A Catalunya és diferent de la resta de l’Estat?
No, la Generalitat també té un elevat nombre d’interins. Segons els sindicats, la xifra és de 40.000 persones. De fet, en els últims mesos s’han intensificat les queixes del col·lectiu i fins i tot s’han reunit amb el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, per intentar trobar-hi una solució.