Brussel·les insisteix a acabar amb el ‘roaming’ el 2017

BarcelonaEls estats europeus i Brussel·les juguen des de fa anys a estirar la corda del roaming. L’abolició del recàrrec que els usuaris paguen per utilitzar els serveis de telefonia quan viatgen a altres països de la Unió Europea és un estira-i-arronsa entre les autoritats europees, els estats membres i les operadores, que fa anys que ajornen la decisió. Dimarts passat el comissari d’Economia i Societat Digital, Günther Oettinger, es va mostrar convençut que s’arribarà a un acord perquè el roaming deixi d’existir el 2017.

Amb aquesta afirmació, Oettinger contradiu la posició que van consensuar els 28 estats membres de no eliminar aquest recàrrec fins a finals del 2018, després de cedir a les pressions de les grans operadores, com Telefónica, France Telecom i Deutsche Telekom. Aquestes companyies afirmen que eliminar el roaming reduiria els seus ingressos, cosa que repercutiria en una retallada en les inversions necessàries per poder desplegar la nova xarxa de fibra òptica que el 4G requereix.

Aquest acord va arribar després que el Parlament Europeu fixés com a data límit per prohibir el roaming el desembre d’aquest 2015. De fet, l’any 2013, l’antiga comissària d’Agenda Digital, Neelie Kroes, ja va aconseguir que la Comissió aprovés la seva proposta d’acabar amb el cobrament per les trucades i el consum de dades mòbils el 2016. El Parlament Europeu va aprovar la proposta a mitjans del 2014, però la decisió final encara correspon als 28 estats membres, que van descartar aquesta opció fins a final del 2018. Segons van comunicar des del Consell Europeu, els estats membres opten per un “pas intermedi” que consisteix a rebaixar el recàrrec tant per a les trucades com per a l’ús de dades. Seria d’aquí tres anys quan els Vint-i-vuit “acceptarien revisar la situació”.

Un continent desconnectat

Quan Neelie Kroes va emprendre, gairebé com una croada personal, la lluita pel que ella mateixa anomenava “un continent connectat”, ja va topar amb diversos obstacles per superar els passos burocràtics habituals que ha d’afrontar qualsevol iniciativa legislativa europea. Però Kroes no va aconseguir guanyar aquesta lluita abans de deixar el càrrec la tardor passada amb les eleccions l’Eurocambra. Per això el text s’ha hagut de tornar a negociar amb el nou ple i se n’ha tornat a endarrerir la negociació.

En aquesta línia, el que fins ara ha aconseguit la Comissió Europea és anar rebaixant progressivament el preu màxim que les operadores poden cobrar pel roaming. Des del 2011 la tarifa màxima s’ha reduït un 45%. L’estiu passat Brussel·les va establir un límit de 19 cèntims per minut i, a més, navegar per internet també és ara tres vegades més barat que el 2012.

El mercat únic digital és una de les grans propostes de la Comissió Europea. La CE va anunciar la seva nova agenda digital el mes passat, que els estats membres han d’aprovar a finals del mes que ve per poder passar després pel Parlament Europeu. Entre les iniciatives, a part de l’abolició del roaming, hi figuren aspectes com una llei unificada de comerç en línia que permeti l’accés a continguts de països diferents i faciliti la distribució entre estats, un IVA harmonitzat per al comerç digital i un copyright europeu.

Però de moment la realitat és que un 94% dels europeus limiten l’ús del mòbil quan viatgen a països comunitaris, segons una enquesta publicada per la Comissió Europea a finals de l’any passat. I gairebé la meitat dels clients de les operadores mòbils no consulten el correu ni naveguen per les xarxes socials quan són a l’estranger i set de cada deu no fan mai trucades a un altre país de la Unió.

Conflicte d’interessos

Un dels arguments de Brussel·les per prohibir el roaming és l’accés que tindran les companyies a tots aquests usuaris que fins ara restringeixen l’ús del mòbil. Per exemple, Orange va anunciar l’any passat una nova tarifa que permet navegar per internet dins la Unió Europea al mateix preu que a Espanya, però sense incloure trucades de veu. A principis d’aquest mes, les associacions de consumidors d’Espanya i Portugal van anunciar la campanya Zero Roaming per donar suport al Parlament i la Comissió i pressionar els estats membres, com Espanya i Portugal, que s’oposen a l’abolició d’aquest recàrrec.

Però les operadores no volen perdre uns ingressos que els arriben d’un servei que ofereixen “sense cap cost extra”, explica Marcel Coderch, enginyer de telecomunicacions i exvicepresident de l’antiga Comissió del Mercat de les Telecomunicacions. Segons Coderch, el cost que una companyia paga a una altra per l’acabament d’una trucada entre els seus usuaris és d’un cèntim d’euro, que només podrien incrementar fins a dos si s’unifiqués el mercat tal com proposa Brussel·les. Però per exemple en països com Espanya, que rep molts turistes, les operadores no volen deixar de cobrar el recàrrec que els visitants paguen per utilitzar les seves xarxes.

“Com que no hi havia regulació, cada empresa va posar el preu que va voler, però logísticament no està justificat”, aclareix Coderch, que puntualitza que l’únic que pot fer variar el cost entre països és la construcció de la infraestructura, que depèn del relleu del terreny. Tot i això, el cost “en cap cas fa variar tant el preu final com el recàrrec cobrat actualment”.