Macromulta europea a Google
Brussel·les sanciona el gegant tecnològic amb més de 4.300 milions per abús de posició dominant
Brussel·lesMulta històrica a Google. La Comissió Europea va anunciar ahir la imposició d’una sanció de 4.343 milions d’euros al gegant tecnològic per abús de posició dominant a Android, el sistema operatiu més popular en telèfons mòbils. Brussel·les va denunciar que es va afavorir la instal·lació de l’aplicació als fabricants de dispositius mòbils que utilitzin el sistema, restringint la competència i la innovació.
És la sanció més gran de la història mai imposada per Brussel·les a una sola companyia per “un comportament il·legal molt greu”, va definir ahir la comissària de Competència, Margarethe Vestager. Després de dos anys d’investigacions, l’executiu comunitari considera provat que l’empresa de Mountain View va utilitzar diverses pràctiques monopolístiques que restringien la competència.
Segons Vestager, els fabricants de mòbils (com Samsung, Huawei o Xiaomi) havien de preinstal·lar de forma obligatòria l’aplicació de Google Search i el navegador Chrome, com a condició per concedir la llicència de la seva botiga d’aplicacions, Play Store. La companyia també va fer “pagaments significatius” a determinats grans fabricants i operadores de xarxes mòbils perquè preinstal·lessin exclusivament Google Search, que ja és el més utilitzat al món. I, finalment, va impedir als fabricants que poguessin vendre dispositius amb versions modificades d’Android que no estiguessin aprovades per Google, tot i ser conegut com un sistema operatiu obert.
Així, la companyia ha impedit la innovació i el desenvolupament d’aquests tipus de sistemes operatius basats en un codi de font obert. “Es van imposar restriccions il·legals als fabricants de dispositius Android i a les operadores per consolidar la seva posició dominant en els serveis de cerca general a internet”, denuncia l’executiu comunitari. Aquestes pràctiques van començar el 2011.
Brussel·les considera provat que l’estratègia de Google en els últims anys ha estat rendibilitzar el seu producte emblemàtic: el motor de cerca de la companyia. L’empresa va captar i aprofitar que cada cop més persones deixaven de banda els ordinadors per utilitzar mòbils. “Per això, Google va desenvolupar una estratègia per anticipar els efectes d’aquests canvis i assegurar-se que els usuaris seguissin utilitzant Google Search en el seus dispositius”, conclou l’executiu.
El 2005, la multinacional va comprar el sistema operatiu Android, el que li ha permès fins ara poder-lo explotar. Així, s’ha convertit en el sistema més utilitzat, del qual depenen el 80% dels mòbils intel·ligents d’Europa i del món. “Aquestes pràctiques han impedit que els consumidors europeus es beneficiïn d’una competència efectiva en un àmbit tan important com el mòbil. Això és il·legal”, va dir Vestager.
Recurs de la multinacional
Quan l’Executiu notifiqui oficialment a Google la sanció -s’espera que serà aviat, segons fonts comunitàries-, la companyia tindrà 90 dies per fer els canvis necessaris per posar fi a les seves pràctiques abusives. Si no, se li aplicarà una sanció addicional de fins al 5% del volum de negoci diari a nivell mundial d’Alphabet, la societat matriu de Google. La multinacional recorrerà la decisió davant dels tribunals i defensa que Android “ha creat més elecció per a tots, no menys”, ja que ha permès que “24.000 dispositius, de tot tipus de preus, de més de 1.300 marques diferents” tinguin accés “a més d’un milió d’aplicacions”.
La sanció ara imposada supera la de fa un any, de 2.400 milions d’euros, a Google Shopping, també per pràctiques abusives. L’executiu va considerar que el servei de comparatives de preus donava prioritat als seus propis serveis de vendes online quan un usuari utilitzava el motor de cerca per comprar un producte, i que marginava els competidors. Però podria no ser l’última: Brussel·les encara investiga si el seu servei de publicitat AdSense també restringeix la competència.
També coincideix que d’aquí una setmana el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, viatjarà a Washington, on es reunirà amb el president dels Estats Units, Donald Trump, en un moment en què les relacions transatlàntiques passen per moments de tensió sense precedents. Especialment per l’aplicació d’aranzels per part de l’administració nord-americana. Vestager va evitar la polèmica: “Quan apliquem les normes de competència no ho fem en funció del context polític, perquè mai no seria el moment adient”, va defensar.
