Brussel·les eximeix Espanya de tornar a passar l'examen dels pressupostos generals de l'Estat

Brussel·lesLa bona consideració en què tenen la ministra d'Economia espanyola, Nadia Calviño, les autoritats europees ha servit perquè Espanya es lliuri de tornar a passar l'examen pressupostari de Brussel·les. En una carta enviada aquest dilluns a Calviño (secretària general de pressupostos de la Comissió Europea abans que Sánchez la fitxés), i la seva homòloga del ministeri d'Hisenda, María Jesús Montero, el comissari econòmic, Pierre Moscovici, i el vicepresident de la Comissió, Valdis Dombrovskis, asseguren que "les diferències no són significatives", malgrat haver manifestat ja els seus dubtes.

El govern de Pedro Sánchez va presentar el seu primer projecte pressupostari el 15 d'octubre del 2018, quan encara no l'havia presentat al Congrés ni s'havia negociat amb cap força política. El projecte presentat finalment compta amb diferències com una previsió menor del creixement del PIB i més despesa, però això no és suficient perquè la Comissió torni a exigir presentar-lo, malgrat que en un inici ja va suspendre Espanya amb el primer projecte. El Banc d'Espanya va ser ahir contundent amb els comptes i va mostrar la seva desconfiança amb les previsions d'ingressos.

A principis d'any Calviño es va reunir a Brussel·les amb aquests dos comissaris precisament per negociar el que confirma la carta, l'exempció d'haver de tornar a passar l'examen malgrat haver suspès el primer. Un tracte que contrasta per exemple amb la contundència que la UE ha mostrat amb Itàlia, que va acabar amb l'obertura d'un procés sancionador per incompliment.

Per la seva banda, Montero ha assegurat en una entrevista a Televisió Espanyola que ja han rebut la carta de la Comissió sobre els pressupostos, en la qual l'executiu europeu ha donat el vistiplau al nou avantprojecte. Segons la ministra d'Hisenda, la Comissió admet que hi ha "riscos en relació amb els ingressos i les despeses" i recomana que el govern espanyol en vigili el compliment, a fi de mantenir a l'objectiu de dèficit, que va haver de reajustar en l'1,3% a petició de Brussel·les.

Dubtes sobre els ingressos

A més, un dels dubtes que presenta la Comissió és el de la recaptació possible que tindrà l'impost a les grans empreses tecnològiques. Brussel·les manté els dubtes sobre l'estimació d'ingressos. A més, sobre la taxa Tobin, la de les transaccions financeres, la Comissió avisa que hi ha diferències amb la proposta de la Comissió, que és més àmplia.

En el primer informe sobre els pressupostos presentats a l'octubre, les diferències entre els càlculs d'Espanya i Brussel·les eren les següents: Espanya preveia un augment dels ingressos d’un 0,6% del PIB a través de mesures com la lluita contra el frau, els nous impostos digitals, a les transaccions financeres i a les rendes altes, i en canvi la Comissió creia que només suposaran un augment del 0,4%. La diferència queda, doncs, en uns 2.500 milions d’euros. D’altra banda, on Sánchez preveia que la despesa augmentés un 0,2% la CE creu que serà un 0,3%. Per això Brussel·les retreia a Espanya que li assegurés que farà un “esforç estructural” de 4.800 milions d’euros quan en realitat l’esforç queda gairebé en res.