Brussel·les avisa els estats que venen visats a grans inversors que no vigilen prou el blanqueig ni l'evasió fiscal

Brussel·lesLa possibilitat de residir en un país europeu o, fins i tot, de tenir-ne la ciutadania és sovint qüestió de diners. En total, hi ha 20 estats europeus que tenen algun sistema de concessió de visats i dos d'aquests estats també de ciutadania, a canvi d'una inversió mínima. En el primer dels casos són els anomenats 'golden visa'. Aquesta possibilitat suposa riscos per a la seguretat, el blanqueig de capitals, l'evasió fiscal i la corrupció que aquesta vintena d'estats de la Unió Europea no vigilen prou. La Comissió Europea ha avisat aquest dimecres d'aquesta falta de control i s'ha proposat intensificar els mecanismes de vigilància: "Hem identificat una clara falta de transparència en aquests sistemes, però també tenim preocupacions de seguretat i, per tant, controlarem els passos que fan els estats membres per recaptar més informació. No dubtarem a emprendre alguna acció si és necessari", ha dit amb contundència el comissari d'Afers Migratoris i de Ciutadania, Dimitris Avramopoulos.

L'informe de la Comissió Europea posa de manifest que hi ha una àmplia varietat de criteris a l'hora de concedir aquests permisos, tant pel que fa a la quantitat o tipus d'inversió demanada, com a altres requisits sol·licitats. I, de fet, poc hi té a fer, en aquest punt, perquè és competència de cada estat delimitar aquestes condicions. Tot i això, com que en la concessió d'aquests permisos s'han de complir les regulacions europees a nivell de seguretat, prevenció de blanqueig, corrupció i evasió fiscal, Brussel·les s'aferra a aquest forat, on sí que té competències per exigir més control als estats membres. Un dels seus principals arguments és que en concedir visats d'un estat de la UE també es concedeixen els drets i beneficis de residir a tota la Unió i de moure's per tot l'espai Schengen amb llibertat i sense els mateixos controls que han de complir els estrangers no comunitaris.

Els països que ofereixen els 'golden visa' o passaports 'golden'

Bulgària, Croàcia, Xipre, República Txeca, Estònia, Eslovàquia, Hongria, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Espanya, Regne Unit

Els requisits per aconseguir permisos de residència o fins i tot passaports en aquests països són molt variats. Per exemple, amb una inversió mínima d'un milió d'euros es pot aconseguir la ciutadania a Xipre. A Bulgària, cal una inversió mínima de dos milions i alguna propietat i a Malta són 650.000 euros que s'han d'ingressar directament a un fons públic més 150.000 d'inversió al país i una propietat. Aquests són els tres països de la UE que concedeixen permisos de ciutadania. En la resta de casos, com a Espanya, el que es dona són visats que poden anar des dels sis mesos fins als cinc anys de possibilitat de residència i que, sovint, suposen una "via ràpida", com diu la mateixa Comissió, per accedir a la ciutadania europea. Els requisits per als 'golden visa' poden anar des d'inversions de 13.500 euros fins als cinc milions.

De fet, l'executiu comunitari detecta que sovint s'incompleix la legislació europea, que considera que cal un "vincle genuí" entre el sol·licitant i el país que sovint es defineix a través de relacions familiars, matrimoni, país d'origen o la llengua. En el cas de Bulgària, per exemple, la Comissió detecta que per als grans inversors no es demana tenir un domini efectiu de la llengua mentre que sí que es demana a les persones que sol·liciten la ciutadania de la manera habitual.

Els estats no diuen qui ni quants són els inversors

Però quins són els riscos? Doncs la Comissió Europea explica que aquests permisos es poden fer servir per defugir els controls habituals de seguretat de l'àrea Schengen. A més, denuncia que en particular els estats no són prou transparents a l'hora de donar la informació sobre qui i quants són els inversors. En l'estudi publicat, la majoria dels estats no han concedit la informació a la Comissió. Espanya, per exemple, només l'ha cedida del setembre del 2013 al desembre del 2014, quan el període demanat és del 2012 al 2017.

Pel que fa als riscos d'evasió fiscal, la Comissió explica que pocs dels sistemes per concedir aquests visats inclouen mecanismes de prevenció contra l'evasió fiscal. El fet de comptar amb diversos permisos de ciutadania o residència pot ajudar a "ocultar" o "enfosquir" les obligacions fiscals d'un contribuent perquè es posen traves a l'hora de determinar exactament quina és la seva residència fiscal. En el cas del blanqueig de capitals, com ha explicat el comissari, els diners invertits en un país de la UE poden voler evitar el control al seu país d'origen.

Per tot plegat, la Comissió Europea ha anunciat la creació d'un grup d'experts dels estats membres que supervisaran que es compleixen tots aquests controls i establiran un mecanisme d'intercanvi d'informació i consulta, a més d'un sistema de controls de seguretat que s'haurà de delimitar el 2019. Tot i això, la Comissió no ha forçat els estats a ser més transparents ni ha aprofitat l'estudi per denunciar casos concrets als seus estats. El comissari Avramopoulos ha argumentat que l'objectiu no era "assenyalar" ningú i no ha anunciat mesures contra cap estat membre. En el cas d'Espanya, per exemple, Transparència Internacional va calcular que era un dels estats que més visats concedia a inversors.