Brussel·les creu que Espanya sortirà de la crisi el 2022 gràcies als fons europeus

Brussel·lesLa injecció de fons europeus vinguts des de Brussel·les permetrà que l'economia espanyola hagi recuperat els nivells previs a la pandèmia del coronavirus el 2022. Els experts de la Comissió Europea han millorat aquest dimecres les seves previsions de creixement per al PIB de l'Estat, tenint en compte l'impuls que atorgaran uns ajuts que es preveu puguin començar a arribar a finals d'estiu. Segons l'executiu comunitari, el PIB espanyol creixerà un 5,9% aquest 2021 i un 6,8% el 2022, cosa que li permetrà recuperar-se de la immensa patacada de l'any passat, quan es va enfonsar un 11% a finals de l'any que ve. D'altres economies menys dependents del turisme com l'alemanya ho aconseguiran aquest mateix any. Fins ara, sense tenir en compte els ajuts antipandèmia, es preveia que Espanya fos un dels pocs països que no començaria a sortir de la crisi fins al 2023.

Això sí, Brussel·les asssumeix que no s'agafarà aquesta embranzida fins que l'Estat hagi sigut capaç d'absorbir com a mínim la meitat de les subvencions que li corresponen. "Espanya és el major beneficiari de subvencions del Mecanisme de Recuperació i Resiliència en termes absoluts (69.500 milions d'euros) i aquesta projecció assumeix que la meitat d'aquesta quantitat s'haurà absorbit entre el 2021 i el 2022", diu l'informe que avisa que l'empenta serà especialment significativa l'any que ve si els projectes estratègics que el govern espanyol ha dissenyat en el seu pla de reformes "s'implementen de manera eficient". "La implementació del pla de recuperació jugarà un paper decisiu en la recuperació durant la segona meitat del 2021 i ajudarà a sostenir l'expansió econòmica el 2022", rebla la Comissió Europea. D'aquesta manera, Espanya seria l'economia de l'eurozona que més creixerà tant aquest 2021 com el 2022, segons els pronòstics de Brussel·les. De mitjana, els països que tenen l'euro com a moneda creixeran un 4,3% i un 4,4% aquest any i el vinent.

"Per primera vegada des de la pandèmia, veiem una mica d'optimisme que preval sobre la incertesa. La recuperació ja no és un miratge, està en camí", ha dit el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni durant la presentació de les previsions econòmiques. Al mateix temps, però, ha avisat de la necessitat d'evitar "errors" que puguin complicar aquesta desitjada recueparció, com ara que es deixin d'aplicar mesures d'estímul abans d'hora, mesures que són possibles d'aplicar de manera de massiva actualment perquè Brussel·les manté de moment suspeses les normes fiscals (límits de dèficit i deute), una suspensió que, de moment, es mantindrà fins el 2023 tot i que el debat està servit.

En el cas particular d'Espanya, les projeccions de la Comissió Europea són més cauteloses que les del govern de Pedro Sánchez, que preveu un avanç del 6,5% del PIB de l'Estat aquest 2021 i del 7% l'any següent. Amb tot, Brussel·les avisa constantment dels riscos i la incertesa que continua envoltant el context de pandèmia, amb incògnites com l'impacte que poden tenir noves variants de la covid-19 i també l'alleugeriment de restriccions encara que la campanya de vacunació vagi progressant. En el cas concret d'Espanya, a més, malgrat que Brussel·les celebra la implementació dels ERTO i d'altres ajuts com els destinats als autònoms, augura que l'atur encara creixerà aquest any fins al 15,7% i no començarà a caure fins al 2022, quan el situa en un 14,4%.

Pel que fa al dèficit, en canvi, ja s'espera que es redueixi fins a un 7,6% del PIB aquest 2021 i que gràcies al creixement econòmic caigui fins al 5,2% l'any que ve. Això sí, de la mateixa manera que la crisi econòmica ha afectat de manera dispar els diferents sectors econòmics, també s'espera que la recuperació sigui desigual. "La producció manufacturera ha començat a rebotar, mentre sectors associats a la interacció social, com el lleure o el turisme, es recuperaran més lentament", diu l'executiu comunitari que espera que el turisme espanyol torni a acostar-se a la normalitat el 2022.

Però perquè tot això es produeixi, com diu Brussel·les, els fons europeus seran clau i encara falten passos perquè siguin una realitat. Aquest dimecres Hongria ha sigut el quinzè país que ha presentat el seu pla de reformes. Espanya el va lliurar la setmana passada. Ara, Brussel·les té dos mesos per analitzar-los i donar-los llum verda i, mentrestant, encara cal que els diferents parlaments nacionals ratifiquin el reglament necessari perquè la Comissió Europea pugui endeutar-se i obtenir els 800.000 milions d'euros que haurà de repartir entre les economies europees, 140.000 milions dels quals li corresponen a l'Estat. Per tot això, no s'espera que comencin a arribar diners fins a finals d'estiu en forma d'un avançament del 13%. Un segon pagament aquest mateix any podria ser possible si els governs compleixen les primeres fites marcades.